Els ‘pares’ de l’Estatut veuen marge d’evolució tot i la "destrossa" del TC

"A partir d’avui, podem afirmar que tenim una nova Constitució a Catalunya". Així va celebrar Pasqual Maragall l’entrada en vigor de l’Estatut el 9 d’agost del 2006 des de Sant Jaume de Frontanyà, el municipi més petit de Catalunya. Les seves paraules van irritar entre els detractors de la norma, començant pel PP, però el llavors president de la Generalitat provava d’enaltir el marge de maniobra que suposava en matèria d’autogovern un text que havia sigut ratificat un mes i mig abans. Quatre anys després, arribaria la retallada del Tribunal Constitucional (TC), amb una sentència que va declarar nuls 14 articles i en va interpretar 27.

L’expresident de la Generalitat José Montilla, i els ponents de l’Estatut Joan Ridao (ERC) i Jaume Bosch (ICV) analitzen què ha aportat la norma en aquests 20 anys, què es podria haver desenvolupat més i com s’ha d’afrontar el fet que Catalunya sigui l’única autonomia on hi ha en vigor un marc legal estatutari que no és el que van votar els seus ciutadans.

¿Què ha aportat a l’autogovern de Catalunya?

El primer assumpte a tractar és si, malgrat la sentència del TC, l’Estatut ha sigut una eina determinant per al blindatge de l’autogovern de Catalunya. "És substancialment millor que el de Sau, que amb el pas del temps tenia llacunes", defensa Montilla, que enumera alguns dels avenços més importants que s’han produït: des del desplegament dels Mossos com a policia integral fins a la creació de l’Agència Tributària de Catalunya o d’organismes com el Consell de Garanties Estatutàries. "Malgrat que va ser retallat, seria injust no reconèixer que ha aportat millores substancials", considera Bosch, que afegeix que el sistema de finançament vigent, tot i que caducat, va ser possible gràcies al nou marc estatutari.

Ridao, actual lletrat del Parlament i professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona (UB), cita com un dels principals avenços "tot el que té a veure amb el funcionament de les institucions de la Generalitat", un salt "potent" respecte al de Sau. No obstant, adverteix que la "destrossa" que va ocasionar el TC al text va ser majúscula, per exemple, en la capacitat de Catalunya per tenir competències exclusives. "Avui l’Estat pot entrar en el cor de la competència autonòmica", lamenta. La seva tesi és, en definitiva, que la recerca d’un federalisme més gran va acabar desembocant en una "recentralització molt bèstia".

¿Què es podria haver desenvolupat més?

Montilla reivindica que en la legislatura en què va ser president, entre 2006 i 2010, es va produir un "gran desplegament" de lleis en matèria de drets civils, socioeconòmics o de serveis socials, un ritme que es va veure truncat amb la sentència del Constitucional. "L’acatem, però això no vol dir que la compartim o que renunciem a res", afirma l’expresident. Però també van arribar les conseqüències de la crisi del 2008 i les eleccions del 2010, que van portar Artur Mas a la presidència. A partir de llavors, remarca, es van frenar els traspassos de competències i durant 12 anys no se’n va produir cap perquè van deixar de reunir-se les comissions bilaterals i es va posar el focus en el procés com si l’Estatut fos una pantalla superada. "Es va fer evident que el TC no acceptava aquesta aposta federalitzant", considera Bosch, que assenyala també que ha faltat "voluntat política" per desenvolupar alguns aspectes que sí que van sobreviure a la sentència. Cita com a exemple el traspàs de Salvament Marítim o la gestió dels paradors nacionals.

Ridao prepara per a la tardor, precisament, un llibre sobre els 20 anys de la sentència del TC en què dedica una part molt àmplia a proposar què es podria fer per desenvolupar el text i "eixamplar l’autogovern". Els àmbits són variats. Cita, per exemple, que hi ha marge per desplegar canvis en l’organització territorial –les vegueries continuen sense implementar-se–, en el govern local i en matèria de símbols. També n’hi ha per a l’impuls d’una nova llei electoral i la millora de la iniciativa legislativa popular.

¿ÉS NECESSARI recuperar els articles anul·lats pel Constitucional?

Montilla reconeix que tenir un Estatut retallat pel TC és una "anomalia", tot i que considera que cal "aprofitar" el text vigent per reforçar l’autogovern. No es tracta, assegura, de "renunciar" a aquells articles que el tribunal va tombar, com el reconeixement de Catalunya com a nació o el català com a llengua preferent. Però sí, adverteix, en cas de ser conscients que no hi ha en aquests moments els consensos necessaris per intentar recuperar-los. "Avui seria difícil un pacte per tenir l’Estatut que ara tenim", adverteix, i posa com a exemple les dificultats que hi ha perquè Junts doni suport a la reforma del finançament. En tot cas, advoca perquè primer siguin els diversos partits catalans els que treballin per acordar com rescatar aspectes de la norma que podrien reforçar l’autogovern.

Tot i que admet que el context no és el més propici, Bosch sí que creu que s’hauria d’aprofitar l’actual aritmètica, si es manté en la legislatura vinent, per impulsar una llei orgànica al Congrés que declari la plurinacionalitat de l’Estat i reconegui que Catalunya és una nació. Ridao, en canvi, descarta qualsevol operació d’aquest tipus per falta de "consens". "Ningú està políticament per fer això", conclou. A més, creu que Catalunya ha entrat en "la dinàmica basca": negociar bilateralment "solucions particulars".

¿Quins episodis de la negociació van ser els més complexos?

En tot el periple de l’Estatut, hi ha un episodi controvertit que apareix de manera recurrent: la reunió entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas. Bosch recorda la repercussió que va tenir aquella cita "secreta" que va fer miques la promesa del president que donaria suport a l’Estatut que fos aprovat pel Parlament. "Això va provocar que ERC ho visqués com una traïció", assegura l’exdiputat, que acusa Mas d’haver actuat de manera partidista. El mateix retret llança Ridao: "L’acord Mas-Zapatero va laminar substantivament el text". "Havíem de comptar amb CiU", replica Montilla. Per a l’expresident, la dificultat més gran va ser que el PSC, ERC, ICV i CiU es posessin d’acord al Parlament per consensuar el nou marc estatutari.

Subscriu-te per seguir llegint