El Fòrum del Mediterrani vol un pacte espanyol i europeu sobre migració

La crisi de Ceuta ha revifat el debat migratori com a repte geopolític, econòmic i humanitari i ha obert a Europa la discussió sobre les seves possibles conseqüències. A l’espera de la seva evolució, tant a la UE com a Espanya, convé recordar que al Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, organitzat per Prensa Ibérica amb el suport de la Fundació La Caixa, personalitats internacionals de la política, l’economia i l’àmbit social han aterrat la qüestió amb l’objectiu d’aportar solucions. En aquest fòrum anual, que ha celebrat ja tres edicions (València el 2024, Màlaga el 2025 i Barcelona el 2026), s’ha tingut l’oportunitat de comptar amb personalitats rellevants com Robert Kaplan, Enrico Letta, David Abulafia i Anna Applebaum.

En la primera edició del Fòrum, a València, l’historiador i periodista Robert D. Kaplan va posar el focus en l’evolució demogràfica i en les conseqüències geopolítiques que tindrà per a Europa. Segons va explicar, el continent experimentarà un profund canvi d’identitat impulsat pel creixement de la població africana. Si actualment la proporció és d’aproximadament un africà per cada europeu, d’aquí a unes dècades aquesta relació podria arribar als set africans per cada europeu. En aquest context, va recordar que l’Àfrica "forma part del concepte geopolític del món mediterrani, que va començar en els imperis romans i grecs", per la qual cosa els dos espais estan condemnats a entendre’s.

Un banc públic

Des d’una perspectiva econòmica, Mariana Mazzucato, professora d’Economia de la Innovació i el Valor Públic a la University College London (UCL), va afirmar que els països mediterranis encara no disposen d’una estratègia comuna capaç d’afrontar els grans reptes de la regió. Per això, va defensar la creació d’un autèntic banc públic europeu de desenvolupament. Segons el seu parer, "seria convenient que el Banc Europeu d’Inversions fos el gran banc de la transició verda a Europa" i que treballés conjuntament amb les entitats nacionals de desenvolupament.

La necessitat que Europa torni a mirar cap a la frontera sud la va compartir l’historiador, polític i diplomàtic Shlomo Ben Ami, exministre d’Afers Exteriors d’Israel i vicepresident del Centre Internacional de Toledo per a la Pau. "Si Europa vol un sud estable, ha de prestar atenció al Mediterrani", va afirmar, abans de lamentar que "els països del nord d’Europa no són conscients que el Mediterrani és el pati del darrere del continent" i durant massa temps "s’ha relegat a un segon pla".

La ciutat de Màlaga va acollir el 2025 la segona edició d’un projecte en creixement que seguia comptant amb les veus més rellevants. Un dels ponents més destacats va ser el representant especial del secretari general de l’OTAN per al Veïnat Sud, Javier Colomina, que va posar el focus en la seguretat d’Europa en un entorn de conflictes bèl·lics, sempre amb els ciutadans civils com a principals víctimes. "La guerra a Ucraïna, que ens preocupa moltíssim, s’acabarà en algun moment, d’una manera o una altra, però no soc capaç de veure el final dels problemes que ens trobem al Sahel".

Per la seva banda, el catedràtic d’Història del Mediterrani de la Universitat de Cambridge, David Abulafia, va admetre que "ningú sap com abordar el problema de la migració transmediterrània", i va recordar que el Mediterrani ha sigut durant segles un espai de trobada entre civilitzacions, de migracions i mestissatge cultural i religiós, si bé des del segle XX la dimensió turística ha eclipsat la regió.

També hi va participar l’ex primer ministre italià, Enrico Letta, que en moltes ocasions ha constatat que l’envelliment de la població europea i l’escassetat de mà d’obra fan imprescindible una política migratòria comuna basada en la integració. Segons el seu parer, la immigració "no s’ha de veure com una càrrega, sinó com una oportunitat" per sostenir el creixement econòmic i preservar el model social europeu.

Última edició

En l’edició d’aquest any, celebrada a Barcelona, l’actual comissària europea per al Mediterrani, Dubravka Suica, va assegurar que la política migratòria europea ha de combinar el reforç de les fronteres exteriors amb la creació de canals legals de migració i més cooperació entre països. Segons la seva opinió, el nou Pacte per al Mediterrani ha d’abordar les causes de la migració irregular mitjançant inversions, desenvolupament econòmic i associacions estratègiques amb els països veïns del sud. "L’objectiu és gestionar les migracions, no únicament controlar-les; per això hem de treballar en vies legals i impedir que trafiquin amb vides humanes".

El president del CIDOB (Barcelona Centre for International Afairs) i ex alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, va reclamar amb contundència un canvi en la política europea cap al Mediterrani. Segons el seu parer, l’estabilitat de la regió requereix un compromís molt més decidit de les institucions comunitàries, ja que "la inestabilitat obre la porta a la immigració irregular, i com que el que volem és tancar aquesta porta, necessitem mesures capaces d’actuar com un Estat".

En la mateixa línia, la periodista i historiadora Anne Applebaum va defensar la necessitat de reforçar la cooperació internacional per evitar nous conflictes. Va assegurar que els països "han de cooperar per a un benefici mutu i no canviar les fronteres per la força".

També va reclamar un canvi d’enfocament Pedro Videla, professor i director del Departament d’Economia de l’IESE Business School, que considera que el tradicional debat sobre el control de fronteres ha s’ha superat. Segons la seva opinió, "la política actual europea de control fronterer amb ajuda al desenvolupament limitada" pot ser "la més fàcil d’implementar, però potencialment la més costosa".

Finalment, el component ètic del debat el va posar Francesc Torralba, catedràtic d’Ètica i Filosofia de la Universitat Ramon Llull, que va apel·lar als valors humanistes com a base per mirar d’afrontar el repte migratori, i va recordar que "el classisme, el racisme i la xenofòbia són incompatibles amb l’humanisme", i va reivindicar una resposta basada en la dignitat de les persones i no en els prejudicis.