Les aigües d’Irlanda, el punt feble d’Europa davant l’amenaça de Rússia

La presència cada vegada més gran de vaixells de la flota fantasma russa en aigües territorials o sota el control d’Irlanda s’està convertint en un focus de preocupació per a Europa. Les escasses inversions en defensa, sumades a la seva tradicional neutralitat, han posat en evidència la falta de preparació de l’Exèrcit irlandès per fer front a possibles actes d’espionatge o sabotatge orquestrats pel Kremlin en un punt estratègic de l’oceà Atlàntic, per on passen gran part dels cables submarins que connecten el continent amb els Estats Units. La creixent amenaça russa ha obligat Dublín a reaccionar i a fer un pas endavant per mirar de donar resposta a possibles agressions a curt termini.

La decisió de diversos governs europeus d’autoritzar la intercepció de vaixells de l’anomenada flota fantasma russa a les seves aigües territorials, inclòs el canal de la Mànega, ha obligat moltes d’aquestes embarcacions a desviar les seves rutes. Segons dades obtingudes per la cadena pública irlandesa RTE, prop de 250 vaixells vinculats a Moscou van passar per la Zona Econòmica Exclusiva d’Irlanda, un espai marítim amb una extensió set vegades més gran que la mateixa illa, en els set primers mesos del 2025. S’hi suma la repetida presència del Yantar, un vaixell rus amb capacitat per detectar cables submarins, en aigües irlandeses i britàniques en els últims dos anys.

Sense capacitat militar

A diferència d’altres països de l’Atlàntic Nord, Irlanda no compta amb capacitat militar suficient per fer front a les incursions cada vegada més freqüents d’embarcacions vinculades a Rússia a les seves aigües. El país va destinar tot just el 0,2% del PIB a despesa militar el 2024, segons dades del Banc Mundial, el percentatge més baix de tota la Unió Europea, per sota del d’altres països neutrals com Àustria o Malta. Tot just quatre dels vuit vaixells de la Marina irlandesa estan operatius, mentre que la falta de radars militars de llarg abast i altres equips d’alta precisió han dificultat les tasques de vigilància, tant per mar com també per aire.

"Irlanda no considera que un atac contra la seva infraestructura submarina sigui molt probable ni molt plausible, però això no significa que no pugui passar", adverteix Brendan Flynn, professor a la Universitat de Galway i expert en seguretat marítima. "En cas que passés, l’OTAN no hi intervindria [ja que no és un Estat membre] i el país quedaria molt exposat. Tindria una capacitat molt limitada per reaccionar, detectar i dissuadir qualsevol moviment perillós per part de Rússia a les seves aigües", afegeix.

El Govern irlandès va publicar el febrer passat la seva primera Estratègia Nacional de Seguretat Marítima, un document en què s’identifiquen com a principals riscos en l’àmbit marítim els danys a infraestructures submarines; la interrupció del subministrament de petroli, l’electricitat o el gas; les activitats cibernètiques malicioses contra infraestructures crítiques; i els possibles incidents marítims amb "un gran nombre de víctimes". En la presentació del pla, la ministra de Defensa irlandesa, Helen McEntee, va qualificar el reforç de la seguretat i de la defensa com una cosa que és "absolutament essencial".

Dublín va anunciar l’any passat un pla integral de Defensa amb una inversió en equipament i infraestructures de 1.700 milions d’euros per al període 2026-2030, un augment del 55% respecte al pla anterior, al mateix temps que ha augmentat el reclutament de tropes. Tot i així, la possibilitat que Irlanda abandoni la seva històrica neutralitat continua sense estar a sobre de la taula.

Subscriu-te per seguir llegint