Netanyahu rebutja l’actuació a Gaza prevista en el pla de Trump

Israel no té pressa per canviar l’statu quo de Gaza, on controla més del 60% del territori, un escenari que li serveix per deixar obertes totes les opcions estudiades pel seu lideratge. El seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, va rebutjar ahir el pla de Donald Trump per desarmar Hamàs a canvi de la retirada gradual dels militars israelians. L’inici d’un full de ruta que hauria de culminar amb la reconstrucció de la Franja, un procés que Israel continua bloquejant 10 mesos després que les parts acordessin un alto el foc rarament mantingut per Tel-Aviv.

L’anunci posa novament Netanyahu en rumb de col·lisió amb la Casa Blanca, menys de dues setmanes després que Trump anunciés a so de bombo i platerets un "acord històric" per desarmar els islamistes.

El full de ruta de la Junta de Pau se sustenta sobre un "principi de reciprocitat", segons va explicar el seu alt representant, el diplomàtic búlgar Nicolai Mladenov la primavera passada al presentar els seus 15 punts. Hamàs comença i Israel continua. O, en paraules de Mladenov: "La retirada israeliana està directament supeditada a la implementació verificada del procés d’entrega d’armes".

Una seqüència que no deixa lloc a dubtes, però que Netanyahu ha rebutjat taxativament. "L’Exèrcit no durà a terme cap retirada fins que Hamàs es desarmi", va afirmar a l’inici de la reunió del Gabinet. Armes pesants i lleugeres, "totes les armes", va dir per afegir: "Parlem d’un desarmament real i no fictici".

Sobreviure entre ruïnes

Hamàs ha acceptat el desarmament i res en la redacció de l’acord o en el nom dels seus arquitectes suggereix que estigui fet per enganyar Israel. Més aviat al contrari. Fet que no ha impedit a Netanyahu bloquejar qualsevol progrés a Gaza, on la població sobreviu entre les ruïnes i amb una ajuda humanitària que entra amb comptagotes. "Aquí vull ser clar: Israel rebutja el document de 15 punts", va clamar el líder del Likud, que, com la resta dels seus rivals polítics, ja està en campanya electoral. De manera que, si hi havia cap dubte, va voler expressar amb claredat la postura del seu partit, que comparteix gairebé tot l’espectre polític. "Mentre jo sigui primer ministre, no s’establirà un Estat palestí, ni a Gaza ni a Judea i Samaria", va dir utilitzant el nom bíblic de la Cisjordània ocupada.

La qüestió, per tant, és què vol fer Israel amb Gaza. A banda de guanyar temps i impedir també que els tecnòcrates escollits per la Junta de Pau reemplacin Hamàs i s’ocupin d’administrar-la. O que una força internacional miri d’imposar l’estabilitat, un altre dels elements del pla rebutjat per Netanyahu.

Algunes de les opcions al menú les han anat desgranant els líders del Govern els últims mesos. Una continua sent la "migració voluntària" dels gazians, l’eufemisme que el seu Executiu fa servir per referir-se a l’expulsió. Un crim de guerra. El seu ministre de Defensa, Israel Katz, va dir el mes passat que l’opció continua sobre la taula i la intentarà posar en pràctica quan escaigui.

Assentaments jueus

Un segon escenari és aixecar assentaments jueus a Gaza, com vol la dreta messiànica que recolza Netanyahu. La planificació per a les tres primeres colònies al nord de la Franja ja s’ha completat, segons va confirmar fa uns dies Bezalel Smotrich, director de l’Administració d’Assentaments i ministre de Finances.

Una tercera possibilitat apunta a la fragmentació de la Franja i la concentració de la població en petits enclavaments, com es fa a Cisjordània. Però aquí, a més, amb la intenció aparent de dividir-la políticament. La premsa israeliana va publicar aquesta setmana que el Govern ha autoritzat la construcció de "Rafah Verd", "una ciutat humanitària" sobre les ruïnes de Rafah. Concretament al seu sector oriental, el més pròxim a Israel, controlat pels seus militars. L’objectiu és poder allotjar-hi centenars de milers de palestins sense cap vincle amb Hamàs.

Una mesura que inicialment els separaria de la resta de la població de la Franja, enclaustrada a les zones sota control palestí. Ron Dermer, avui exministre d’Assumptes Estratègics, va dir a finals de l’any passat que l’objectiu seria "reeducar" els qui s’instal·lin a "Rafah Verd". És una possibilitat. Una altra podria ser convertir-los en una força de xoc contra l’altra Gaza que no renuncia a l’autodeterminació i el final de l’ocupació. No en va, des de l’any passat Israel allotja a la zona sota el seu control membres de diversos clans palestins enfrontats amb Hamàs, que arma i protegeix, milícies acusades des de l’altra banda de desestabilitzar la poca pau que hi ha a Gaza.