Sense immigrants i sense mà d’obra

"Ha sigut com un nou terratrèmol per a la comunitat haitiana", assegura Guerline Jozef, fundadora de Haitian Bridges, una de les organitzacions més grans d’haitians als Estats Units. Més de 350.000 haitians han perdut de la nit al dia el seu estatus migratori, juntament amb els permisos de treball i residència, i han quedat exposats a la deportació. La metàfora de Jozef no és casual: el programa humanitari que Donald Trump acaba de suspendre els va oferir protecció als EUA després del terratrèmol d’Haití del 2010, que va deixar més de 300.000 morts i va afectar més de tres milions de persones. Setze anys després, molts han construït una nova vida i treballen en sectors essencials, especialment en la sanitat, de manera que la seva sortida del mercat laboral tindrà un impacte immediat en la societat nord-americana.

"Molts van arribar d’Haití amb formació sanitària, alguns metges van haver de treballar per sota de la seva qualificació als EUA", explica Guerline Jozef, reconeguda per la BBC com una de les 100 dones més influents per la seva feina al capdavant d’aquesta organització. Es calcula que entre 50.000 i 112.000 haitians (aproximadament un terç d’aquesta comunitat) treballen en el sector sanitari. "Són els mateixos a qui els polítics van anomenar treballadors essencials durant la covid i que van seguir anant a treballar, arriscant la seva vida per salvar la d’altres", assenyala Jozef en entrevista amb EL PERIÓDICO.

‘Fake new’ de menjar gossos

"Amb el final de l’Estatus de Protecció Temporal (TPS, per les sigles en anglès) podríem provocar una crisi en el sector sanitari", adverteix Jozef.

Trump ja va situar la comunitat haitiana en el punt de mira durant la seva campanya electoral el 2024, quan va repetir en un debat presidencial televisat la falsa notícia, difosa per l’extrema dreta, que els haitians a Ohio es menjaven els gossos i els gats dels seus veïns. "Aquesta mentida, racista i antiimmigrant, i que va ser difosa des del nivell més alt del poder, tenia l’objectiu de deshumanitzar la nostra comunitat per així facilitar la retirada de les proteccions humanitàries", afirma Jozef. "El final del TPS és devastador per a la comunitat haitiana, però també ho serà per a les persones que depenen de les nostres cures", afegeix la líder haitiana.

El final de les diferents categories de TPS podria fer sortir del mercat laboral aproximadament 1,4 milions de treballadors. "I això passa ara que el país registra una natalitat històricament baixa i entre 8 i 10 milions de vacants cada mes", explica per a aquest diari Jennie Murray, que és la presidenta del National Immigration Forum.

Els immigrants representen el 15,6% del personal d’infermeria i el 28% dels auxiliars sanitaris, segons un estudi del Center for Migration Studies. El 2025, els nascuts a l’estranger suposaven, a més, el 19,1% de la població activa dels EUA. La seva taxa d’ocupació és cinc punts superior a la dels nascuts al país, tot i que ocupen llocs menys qualificats i cobren, de mitjana, un 15% menys, segons dades oficials. Si bé el TPS va ser concebut per l’Administració Bush el 1990, com una protecció, per definició, temporal, des del National Immigration Forum es denuncia que aquest estatus mai va permetre una manera de regularitzar-se. "El que no és acceptable és posar fi a un estatus sense proveir cap mecanisme d’ajust", afirma Jennie Murray.

País de migrants

L’expulsió dels treballadors d’origen migrant podria notar-se ben aviat en la butxaca dels nord-americans. Un de cada quatre treballadors de la construcció i del camp és migrant, proporció que supera el 54% entre els qui classifiquen i seleccionen productes agrícoles, segons l’informe, reflex de la importància de la mà d’obra immigrant per a l’economia nord-americana, segons el Center for Migration Studies.

"La regularització de la població indocumentada aportaria 1,2 bilions de dòlars a l’economia nord-americana en 10 anys i 184.000 milions anuals en impostos", diu en aquest informe Kevin Appleby, director de política migratòria de la institució. En canvi, les deportacions massives "provocarien escassetat de mà d’obra i reduirien el PIB en 5,1 bilions en els pròxims 10 anys". Així, el seu càlcul contradiu els qui qualifiquen d’"amnistia" o "regal" la regularització dels migrants ja presents al país.

Durant el primer mandat de Trump els EUA ja van perdre uns dos milions de migrants, una mesura que va tenir efectes negatius en l’hostaleria, la sanitat, la construcció i l’agricultura. La dificultat per trobar nord-americans que estiguin disposats a realitzar aquests treballs podria encarir els serveis.

La comunitat salvadorenca tem ser la pròxima a perdre el TPS. "La gent té molta por. No vol sortir de casa", explica a aquest diari Francisco Semiao, president de l’Associació Nacional Salvadorenya dels EUA (NSAA, per les sigles en anglès).

Subscriu-te per seguir llegint