Altes i baixes a mitja legislatura
El ball d’escons a Catalunya: qui se n’ha anat i qui ha entrat al Parlament en aquesta legislatura?
Més d’una desena de diputats i diputades han renunciat al seu lloc a la Cambra catalana per una raó o una altra, des de motius professionals o de salut fins a discrepàncies polítiques amb les cúpules dels seus partits.

Una sessió plenària al Parlament de Catalunya / ACN
Gisela Boada
Al Parlament hi ha 135 escons, però no sempre els ocupen les mateixes persones des de l’inici fins al final de la legislatura. Al llarg del mandat, l’hemicicle veu desfilar cares noves, fruit de les baixes i els relleus que es van produint. Passat l’equador de la legislatura, més d’una desena de diputats han deixat l’acta per motius diversos i han donat pas a cares noves. La majoria ho han fet per decisió pròpia, per abandonar la política activa o per motius de salut; altres, per fer un pas al costat dins del partit i alguns, fins i tot, per incompatibilitat de càrrecs. Quan això passa, l’habitual és que el següent a la llista electoral de la província corresponent ocupi el lloc. Aquests són tots els balls d’escons que hi ha hagut, de moment, en aquesta legislatura.
L’última política a acomiadar-se del Parlament va ser la diputada de Junts Anna Navarro, que va anunciar la seva marxa a finals del juliol. L’empresària postconvergent ocupava el número dos de la candidatura de Carles Puigdemont a les eleccions del 2024 i es va convertir en un dels seus fitxatges estrella. Es tracta d’una figura reconeguda en l’àmbit empresarial, amb una dilatada trajectòria a Silicon Valley. Navarro va al·legar "motius personals i professionals" per renunciar a l’acta. Segons l’ordre de la llista electoral, el seu relleu natural seria l’exconsellera de Justícia Lourdes Ciuró, tot i que encara no s’ha confirmat si prendrà possessió de l’escó o hi renunciarà.

Tània Verge (ERC). / Glòria Sánchez (Europa Press) / Jordi Otix / Siu Wu (Efe)
Pugna a ERC
Abans que Navarro, va ser l’exdiputada i consellera d’ERC Tània Verge qui va sorprendre amb la seva renúncia, a principis d’aquest any. La catedràtica va ser un dels fitxatges dels republicans per a les eleccions del 2024, després d’haver assumit el 2021 –aleshores com a independent– la cartera de la recent creada Conselleria d’Igualtat i Feminisme al Govern de Pere Aragonès. Amb una dilatada trajectòria acadèmica, Verge va acceptar el repte d’engegar el nou departament el 2021 i, a partir del 2024, va decidir fer el salt a la primera línia parlamentària: es va afiliar a ERC abans dels comicis en què el partit acabaria perdent el Govern. El gener del 2026 va anunciar la seva renúncia. El seu escó l’ocupa ara Alba Camps, una de les veus més crítiques dins del partit, que l’any passat va intentar –sense èxit– disputar el lideratge a Oriol Junqueras i Elisenda Alamany.
Els dos últims a acomiadar-se el 2025 van ser Jaume Giró (Junts) i Ruben Wagensberg (ERC). L’exconseller d’Economia i exdirigent postconvergent va anunciar el setembre passat que deixava el seu escó i el seu lloc a l’executiva del partit per "diferències en la manera d’entendre la política" i fa una setmana va estripar el carnet de Junts. Al seu lloc hi va entrar Laura Martínez, exalcaldessa de Vilassar de Mar. Wagensberg va dimitir pocs dies després de Giró, al·legant que abandonava la primera línia política per tornar a l’activisme. No va ser mai militant d’ERC, tot i que va concórrer a les seves llistes a les tres últimes eleccions i va ocupar el càrrec de secretari quart de la Mesa del Parlament entre el 2021 i el 2024. A finals del 2023 es va traslladar a Suïssa al ser un dels investigats en la causa del Tsunami Democràtic. Va tornar l’estiu del 2024, després que s’arxivés el cas. El seu escó l’ocupa ara Oriol López.
Una de les sortides més inesperades va ser la de Laia Estrada, que a l’últim ple abans de l’aturada estival del 2025 va anunciar que deixava el Parlament per "discrepàncies polítiques". La decisió va coincidir amb el procés de "refundació" de la CUP, en què la formació va redefinir la seva estratègia.

Laia Estrada (CUP). / Glòria Sánchez (Europa Press) / Jordi Otix / Siu Wu (Efe)
Rumb a Colòmbia
Una altra de les renúncies sonades va ser la de la santpedorenca Laura Vilagrà, exvicepresidenta del Govern, que va anunciar el desembre del 2024 que no tornaria al Parlament l’any següent. Ho va fer en plena tensió interna a ERC i a les portes que la militància triés el nou president del partit, enmig d’una pugna oberta entre Junqueras i Marta Rovira. També a finals del 2024 va renunciar David Saldoni, sallentí de Junts. Al maig va anunciar públicament que feia un pas al costat. Es va traslladar a Bogotà (Colòmbia) per "començar una nova vida", com va explicar poc temps després.
El primer diputat a renunciar en aquesta legislatura per motius personals va ser Ramon Abad, número dos de Sílvia Orriols a Aliança Catalana. Ho va fer per motius de salut. També a l’inici de la legislatura hi va haver diversos canvis a les files del PSC, partit del Govern. Raúl Moreno, Pol Gibert i Víctor Puga van ser els primers a abandonar el Parlament, després d’acceptar càrrecs a l’Executiu de Salvador Illa, segons el règim d’incompatibilitats dels seus càrrecs i l’escó.
- Celestino Corbacho, exministre de Treball: 'Catalunya no em va regalar res, però sí que em va donar totes les oportunitats
- Un informe pericial conclou que les obres al carrer d'Àngel Guimerà de Manresa no en revaloren els immobles
- La sanitat privada ja administra donanemab, el fàrmac que alenteix l’avenç de l’Alzheimer: «El benefici continua amb el pas del temps»
- No m’esperava tan bona acollida': Enric Casacuberta supera els 400 quilòmetres de la Ruta 66
- Junts i Avancem demanen més policia, més càmeres i una comissió per saber què va fallar en la mort de Carles Vilajosana
- Quatre xefs es troben a Sallent per fer els entrepans de la Fumera
- Necrològiques del dilluns 14 de setembre de 2026
- Un nou mapamundi permet tenir una visió més real del planeta