La dreta europea aprofita la crisi de Ceuta per endurir el seu discurs contra la immigració

Els governs de dretes de la

(UE) i la socialdemocràcia danesa han aprofitat l’incident a Ceuta, en el qual més de 70.000 persones van travessar la frontera des del Marroc de manera irregular, per demanar mà dura contra la immigració i impulsar l’establiment de centres a tercers països, una cosa que ja permet la legislació comunitària, o suspendre el dret a l’asil.

En una publicació conjunta a les xarxes socials, la primera ministra italiana d’ultradreta, Georgia Meloni, i la socialdemòcrata danesa, Mette Frederiksen, van assegurar aquest dilluns que, tot i que són molt diferents, les uneix el seu «desig de protegir Europa». La publicació prossegueix acusant la immigració irregular de ser responsable de l’«augment del crim», «la pressió sobre els serveis públics» i «l’erosió de la confiança» dels ciutadans.

La publicació no aporta dades que demostrin aquestes afirmacions, però insisteix en la necessitat de prendre mesures «per protegir els ciutadans». Per Meloni i Frederiksen, això passa per la creació de centres de detenció i deportació en països fora del territori comunitari. Una mesura impulsada per una dotzena de països que, de fet, ja és legal.

Centres a l’Àfrica

«Europa ha d’establir ràpidament centres de retorn a l’Àfrica», així es titula l’article d’opinió que el líder dels populars europeus, Manfred Weber, va publicar aquest dilluns al diari alemany Frankfurter Allgemeine. En aquest text, en el qual culpa el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, del que ha passat a Ceuta, lloa la cooperació amb el Marroc.

«Ceuta ha demostrat que l’estreta cooperació amb els estats veïns pot funcionar. El Marroc va repatriar la gent immediatament. Ningú va entrar a l’espai Schengen. Hem de treure les conclusions correctes d’això», va dir Weber. El popular va proposar oferir cooperació política, econòmica i migració legal als països que acceptin acollir centres.

L’alemany va defensar que les fronteres exteriors són compartides i, per tant, la solució passa també per «una protecció fronterera exterior europea comuna i sòlida». Weber va demanar ampliar els efectius de l’agència de protecció de fronteres, Frontex, fins a 50.000 efectius. També va assegurar que l’agència hauria «de vigilar» que els governs compleixin la legislació comunitària.

Suspendre el dret a l’asil

Meloni i Fredriksen no estan soles. El primer ministre grec, el també popular Kiriakos Mitsotakis, va publicar un article al mitjà digital Politico en el qual assegura que incidents com el de Ceuta demostren que «la migració ja no és només una qüestió humanitària o un repte de gestió». Per al grec, «en alguns casos, s’ha convertit en una eina de coerció geopolítica», per part de tercers països que instrumentalitzen la migració «per posar a prova la resiliència europea».

A l’article, Mitzotakis va argumentar que el pacte migratori que va entrar en vigor el mes de juny passat no està pensat per fer front a aquest tipus de situacions. «El que estem presenciant en aquests casos no és un augment gradual de les arribades, sinó moviments sobtats, massius i sovint coordinats de persones», va assegurar el primer ministre, que argumenta que en aquestes circumstàncies no es poden aplicar els procediments habituals en cas de petició d’asil.

El que demana Mitsotakis és un model específic per a aquest tipus de situacions amb criteris clars per activar-lo, que permeti fer «ajustos temporals» als procediments habituals. El cert és que això ja existeix a la UE.En resposta a la crisi a la frontera amb Bielorússia, la Comissió va introduir la instrumentalització de la migració com a motiu «de força major» per flexibilitzar certes normes.

A ulls del grec, això no és suficient. Mitzokatis va demanar obertament que els governs europeus puguin suspendre el dret a l’asil en aquest tipus de circumstàncies, com va fer Polònia en resposta a la crisi. «Això no suposa un allunyament dels valors europeus, sinó una adaptació necessària a les noves realitats», va defensar.

Meloni i Frederiksen van fer un pas més enllà i van defensar la necessitat de «protegir l’herència cristiana». Les primeres ministres van assegurar que esperen que «els que decideixen fer d’Europa casa respectin els nostres valors i no mirin d’imposar sobre nosaltres una forma de vida que no volem». Un missatge dirigit en realitat a una audiència domèstica, que no especifica directament el problema, ni proposa solucions concretes.

La politització de la migració

Els articles publicats aquesta setmana reflecteixen en gran mesura el missatge d’una àmplia majoria de països del bloc que ha endurit progressivament el seu discurs sobre migració. Les conseqüències de la crisi del 2015 i el gir a la dreta tant en els governs nacionals com al Parlament Europeu han fet que aquest discurs es tradueixi també en polítiques més dures.

En una carta enviada a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l’1 de juliol, 22 dels 27 líders del bloc van criticar durament la política migratòria espanyola. Ara, amb la crisi en gran mesura sota control, han posat el focus en l’europea.