Itàlia i Dinamarca s’uneixen en el rebuig de "la immigració descontrolada"

La primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, i la seva homòloga danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, van publicar ahir un comunicat conjunt en què rebutgen "la immigració descontrolada" i demanen centres de repatriació en tercers països. "Entenem que molts puguin qüestionar la nostra col·laboració. Provenim de posicions polítiques molt diferents i, és clar, no coincidim en tot. Som les úniques dues dones caps de govern a la Unió Europea (UE). Una de nosaltres dirigeix un gran país del sud; l’altra, un petit país del nord. Però ens uneix el nostre desig de defensar Europa", arrenca la nota publicada a les xarxes socials de Meloni. "No acceptem la immigració descontrolada a Europa i hem promogut una política d’immigració rigorosa, tant als nostres països com a Europa", puntualitzen totes dues mandatàries a la missiva.

Itàlia va introduir controls als aeroports i ports per als viatgers procedents d’Espanya després del que va passar a Ceuta i, posteriorment, el Govern espanyol, davant la negativa italiana d’aixecar-los, va imposar la mateixa mesura per als que arribin d’Itàlia.

Pressió en els serveis públics

Les mandatàries asseguren que "ningú pot negar les conseqüències negatives de la immigració il·legal a les nostres societats: augment dels índexs de delinqüència, pressió creixent sobre els serveis públics i erosió de la confiança pública". I afegeixen que aquesta situació "resulta especialment greu quan els immigrants il·legals, privats del dret de romandre als nostres països, cometen delictes violents, trafiquen amb drogues o són responsables de violència sexual".

Per això, expliquen que el seu deure és "donar respostes concretes als ciutadans, especialment als més vulnerables, i garantir més seguretat i protecció per a les nostres comunitats". I demanen que s’estableixin "centres de repatriació en tercers països, així com altres solucions innovadores fora d’Europa", un projecte que Itàlia ja ha portat a terme a Albània.

Així mateix asseguren que "el respecte a les nostres lleis ha d’anar de la mà del respecte als valors europeus. Això s’aplica tant als immigrants irregulars com als milions de ciutadans estrangers que resideixen legalment als nostres països i a tot Europa".

Respecte als valors de la UE

"Totes dues estem orgulloses del patrimoni cultural cristià d’Europa i volem protegir-lo. Esperem que els que vinguin als nostres països i triïn Europa com a llar respectin els nostres valors i no intentin imposar-nos models de vida que no compartim", assenyalen. Per a totes dues mandatàries "aquesta és la manera correcta de protegir Europa i els nostres valors comuns".

Frederiksen i Meloni s’han consolidat com una estranya parella a escala europea, decidides a donar-se suport malgrat pertànyer a famílies polítiques antagòniques. Comparteixen la línia dura en política migratòria, s’han reivindicat com a "dones fortes" que no s’acovardeixen davant Donald Trump i, en paral·lel, practiquen sense manies la insolidaritat cap a Pedro Sánchez, el líder que planta cara a la Casa Blanca. La seva última expressió de suport recíproc és el comunicat emès ahir.

Al contrari del que es podria pensar, són molts els punts en comú entre totes dues líders. Que al comunicat es vinculin els índexs de delinqüència o l’augment de la criminalitat organitzada amb la immigració irregular encaixa tant en l’ideari ultra italià com en l’alarma nòrdica davant el flagell dels clans estrangers que operen a Dinamarca o Suècia. Crida l’atenció, no obstant –o delata una inspiració italiana–, l’al·lusió als "valors cristians". Dinamarca és un estat confessional, dominat per la religió protestant-luterana. Però la qüestió religiosa no sol entrar en el debat polític. Si no és que es pretén marcar distàncies davant d’altres col·lectius, com el musulmà.

Eleccions

Frederiksen, de 48 anys i al poder des del 2019, va obtenir la seva reelecció per a un tercer mandat a les disputadíssimes eleccions daneses del març passat. Meloni, uns mesos més gran que la danesa i primera ministra italiana des del 2022, té al davant el seu següent enfrontament amb les urnes l’any vinent. El març passat, la italiana va veure com una reforma constitucional queia estrepitosament en referèndum, cosa que va deixar clar que no és invencible

L’andanada contra la "immigració descontrolada" de totes dues líders no és, en rigor, una sorpresa. Frederiksen va donar suport a Meloni davant la proposta italiana d’excloure Espanya de Schengen. Es va situar entre el grup de països que, com Finlàndia, van apressar el Govern de Sánchez a "recuperar" el control de les seves fronteres. Posteriorment, el conjunt de la UE va matisar aquesta posició per expressar la seva "solidaritat" amb Espanya en la protecció de les fronteres de la UE.

En el cas finlandès, el suport a Meloni va procedir de la ministra de l’Interior, Mari Rantanen, del ultradretà Partit dels Finlandesos. En el cas de Dinamarca, l’aliança contranatura amb Meloni ve de més enrere. Ho va plasmar Frederiksen en l’anterior legislatura en una coalició entre socialdemòcrates, moderats i liberals. Va obtenir la reelecció, encara que amb una forta sagnia de vots. Eren uns comicis anticipats, precipitats en observar Frederiksen un cert repunt de popularitat, amb la seva defensa de Groenlàndia davant Trump. Li va costar 69 dies obtenir la següent coalició, que és un quadripartit entre socialdemòcrates, esquerristes, centristes i liberals que governa en minoria.

Frederiksen es va avançar fins i tot a Meloni pel que fa als centres de deportació en tercers països: el 2022 va negociar amb Ruanda un acord similar al subscrit per la italiana amb Albània. En el seu enfrontament amb Trump, la danesa va obtenir el compromís de suport militar dels seus socis europeus, determinants perquè el republicà es retractés de la seva amenaça d’annexió. Però, a diferència de Sánchez, la líder danesa està entre els impulsors del rearmament europeu i l’increment de la despesa en Defensa exigit pel president dels Estats Units.

Meloni ha protagonitzat sonores i viralitzades desavinences amb Trump, ja sigui arran dels atacs del president dels EUA al papa Lleó XIV o de la guerra de l’Iran. De gran aliada europea ha passat a exhibir les seves dots de confrontació amb el líder de la superpotència global.