De la Espriella, davant el seu primer gran desafiament

"En vista de l’adversitat que avui colpeja el nostre poble, l’Estat no es doblega ni titubeja. Aquest Govern assumeix amb caràcter, total disposició i compromís absolut l’atenció integral de les víctimes i la reconstrucció de les zones afectades per aquesta tragèdia natural". Abelardo de la Espriella es va veure obligat ahir a deixar de banda la seva inclinació envers el xou, exhibit de cos present durant la seva presa de possessió de divendres passat, i agafar les regnes de l’Executiu sense cap demora.

El terratremol, que va deixar un nombre provisional d’almenys 224 morts i 1.246 ferits, suposa un repte de proporcions considerables per a una administració que havia centrat la seva agenda en qüestions de seguretat i ideologia, a més de girar radicalment en l’orientació de l’economia. Per a la revista Cambio, elq ue ha passat "no només és una tragèdia humanitària d’una dimensió enorme, sinó també el primer gran examen pràctic" per a un president que va promoure en campanya una profunda descentralització regional.

De la Espriella va visitar Chocó, l’epicentre de la tragèdia, hores després del terratrèmol. "Encomano el nostre país al senyor Jesucrist", va dir. Setze anys enrere, un altre president de dretes va enfrontar circumstàncies similars a Xile. Sebastián Piñera havia guanyat les eleccions en la segona volta del 2010. Havia d’assumir el càrrec l’11 de març. El 27 de febrer, un sisme va sacsejar el país. Hi va haver 525 morts i es van perdre milers de llars. Els damnificats van arribar fins als dos milions en la que va ser la pitjor catàstrofe natural al país des del terratrèmol de Valdivia del 1960.

Les tasques de reconstrucció no van tenir lloc a la velocitat promesa i part del descontentament amb Piñera no va ser aliè a la distància que es va obrir entre les paraules i els fets. Michelle Bachelet, que acabava el seu mandat quan va tenir lloc el sotrac tel·lúric, va tornar a guanyar els comicis el 2014.

La recent desgràcia veneçolana, d’una altra magnitud, també obliga a mirar el país veí. Amb la immediata declaració de l’Estat de la situació de "desastre nacional", el Govern d’ultradreta ha intentat enviar un missatge de tranquil·litat.

Des de Quibdó, un municipi de Chocó, on viuen 13 comunitats indígenes, el mandatari va anunciar dilluns a la nit que els ferits serien remesos a Medellín, que compta amb unes estructures hospitalàries més bones. L’Executiu també es proposa ajudar les persones que han perdut les seves llars. "No els deixarem sols. Són al nostre cor i els allargarem la mà amb tota decisió", va apuntar.

15,5 milions dels EUA

Els EUA van anunciar l’enviament de 15,5 milions de dòlars en fons per a refugis d’emergència, aliments, protecció i avaluacions del terratrèmol. El terratrèmol ha obligat a posar fre en una agenda de gestió que, des de divendres, va intentar cobrar força en tots els àmbits, entre d’altres, la reinserció de Colòmbia en l’àrea d’influència dels EUA i Israel. L’altisonància de la nova Administració colombiana s’ha posat entre parèntesi. Té urgències apressants que no es resolen a les xarxes socials.

Subscriu-te per seguir llegint