L’angoixa de no saber si estan desapareguts o incomunicats

"La meva mare em va trucar plorant poc després de les set del matí", explica Alejandra Rincón, de 22 anys, colombiana que viu amb un peu a Barcelona i un altre a Medellín, on la va agafar el terratrèmol. A la ciutat andina la tremolor va espantar a tots i els va treure de casa seva, però l’Alejandra no estava preocupada per si mateixa, sinó per la seva mare, que era més a prop de l’epicentre: a La Virginia, a una hora de Pereira, una de les ciutats més afectades de l’Eix Cafeter.

Des d’aleshores, la comunicació ha sigut intermitent, fet que ha dificultat la recerca de supervivents. "Des de les set del matí d’ahir estan sense aigua, llum, gas, i tot està tancat". L’Alejandra va parlar per última vegada amb la seva mare la nit després del terratrèmol. El mòbil es va quedar sense bateria i, sense electricitat, no l’ha pogut carregar. Les autoritats esperen restablir els serveis aquesta tarda.

La incertesa s’estén per l’oest del país. "Hi ha gent incomunicada a Pereira; no sabem si estan desapareguts o incomunicats". L’Alejandra voldria anar a La Virginia per ajudar en tot el que calgui, però el transport tampoc funciona, mentre creix el temor: "Tenim por de més rèpliques".

Danys estructurals

A Villamaría, a prop de Manizales, Natalia Velásquez va haver d’organitzar una evacuació familiar. "Hi va haver pànic, però vam poder calmar la gent gran, ficar els gats en cistelles de transport i treure’ls a tots", relata. La ciutat ha habilitat refugis temporals per als damnificats, tant per als que han perdut casa seva com per als que encara no hi poden tornar per danys estructurals.

Una tia de la la Natalia viu a Santa Rosa de Cabal, entre Manizales i Pereira, i va haver d’evacuar una torre de 20 plantes. Ara no sap si podrà tornar a recollir les seves coses perquè l’edifici presenta risc d’ensorrament. Velásquez forma part del col·lectiu Identidad Animal, una xarxa de voluntaris centrada a localitzar mascotes desaparegudes. "Estem recuperant animals perduts i rebent avisos dels que han perdut el seu", explica. Es coordinen per xarxes socials, publiquen fotografies i miren de reunir-los amb les seves famílies.

El terratrèmol no afecta tothom de la mateixa manera. Edwin Tobar, resident a Cali i coordinador d’Ágora Colombia, un programa d’inserció laboral de persones amb discapacitat visual, ho sap per la seva feina i per la seva experiència personal. Al començar la tremolor, va córrer al pis del costat, on viu el seu pare, d’avançada edat i mobilitat reduïda. "A un el preparen per a això, però mai s’està del tot preparat", explica l’Edwin. "Passaven els segons i, en comptes de parar, augmentava". Va decidir que intentar evacuar el seu pare podia ser més perillós. "Vaig pensar que no ens donaria temps a arribar al carrer", recorda. Només quan va acabar van poder sortir fins a un parc.

Mentre la informació ja comença a arribar des de l’Eix Cafeter, l’atenció continua posada al Chocó, epicentre del terratrèmol i una de les zones més vulnerables del país. Allí, conèixer els danys depèn encara de recuperar comunicacions, serveis i accessos.