L’ultra Farage busca la reelecció en ple escàndol per les donacions

El populista Nigel Farage protagonitza avui un dels episodis més rocambolescos de la política britànica dels últims temps. El líder de Reform UK aspira a recuperar el seu escó a la Cambra dels Comuns en unes eleccions parcials que han sigut boicotejades per la resta de partits polítics. Els seus plans de reforçar la seva imatge amb una contundent victòria electoral a Clacton, una de les circumscripcions més segures per al seu partit, s’han vist truncats per la resposta dels rivals, que han qualificat les seves maniobres com un teatre polític i s’han negat a participar en els comicis.

Farage va anunciar la seva dimissió a principis de juliol en plena polèmica per unes donacions que no va declarar després de la seva presa de possessió com a diputat el 2024. Entre aquestes, els cinc milions de lliures (uns 5,8 milions d’euros) rebuts del magnat de les criptomonedes Christopher Harborne i els regals en forma de seguretat personal, transport i allotjament entregats per George Cottrell, un jove inversor de família aristocràtica empresonat als EUA el 2017 per frau electrònic. El líder populista va argumentar que no estava obligat a declarar aquestes donacions perquè les va rebre a títol personal, però alguns mitjans britànics assenyalen que els diners van ser transferits quan ja havia pres la decisió de tornar a la política activa.

Moment complicat

En la roda de premsa en la qual va anunciar la seva renúncia, Farage es va presentar com una víctima dels poders establerts i va carregar durament contra la premsa, a la qual va acusar d’estar darrere d’una campanya per acabar amb ell. El seu objectiu era clar: deixar en evidència els seus rivals polítics amb una victòria a Clacton i rebre un nou impuls electoral en un moment polític complicat. Els seus únics contrincants, no obstant, seran una trentena de candidats independents, la majoria humoristes i personatges extravagants, cosa que l’ha situat com a principal favorit en les enquestes amb més d’un 70% de la intenció de vot.

La previsible victòria de Farage a Clacton, amb tot, és ben lluny de reflectir l’escenari polític a escala nacional. Reform UK ha deixat de liderar la majoria de les enquestes després de més d’un any al capdavant. Una situació provocada no només pels escàndols de les donacions, sinó també per l’arribada a Downing Street del nou primer ministre, Andy Burnham, que ha aconseguit il·lusionar de nou una part de l’electorat laborista amb els seus bons dots comunicatius i amb el seu caràcter carismàtic. El seu partit rondava el 18% en intenció de vot en el moment de la dimissió del seu predecessor, Keir Starmer, un percentatge que ha augmentat fins a arribar al 23% en menys de dos mesos.

A més de l’arribada de Burnham, la popularitat del partit de Farage s’ha vist perjudicada per la irrupció de Restore Britain, una formació que aspira a convertir-se en una alternativa en la ultradreta britànica. El seu líder, l’exdiputat de Reform Rupert Lowe, ha aconseguit captar una part de l’electorat més radical gràcies a la seva destacada presència a les xarxes socials, impulsada pel magnat nord-americà i amo d’X, Elon Musk, un dels seus principals valedors. Malgrat estar lluny en intenció de vot, Restore amenaça d’esgarrapar suports fonamentals al partit de Farage i tirar per terra les seves aspiracions de convertir-se en la força amb més representació al Parlament després que es disputin les pròximes eleccions generals.

Més enllà del possible ascens polític dels seus rivals a mitjà i llarg termini, el risc més immediat per al líder populista passa per la investigació que va posar en marxa el Comissionat d’Estàndards Parlamentaris, una figura independent encarregada d’avaluar possibles conductes indegudes dels representants al Parlament. En cas que es demostri que Farage va actuar de manera indeguda, el més probable és que es tornin a convocar eleccions parcials a la seva circumscripció. I tot apunta que, en cas de confirmar-se, els seus principals rivals sí que participarien en els comicis.Més enllà del possible ascens polític dels seus rivals a mitjà i llarg termini, el risc més immediat per al líder populista passa per la investigació que ha posat en marxa el Comissionat d’Estàndards Parlamentari, una figura independent encarregada d’avaluar possibles conductes indegudes dels representants al Parlament. En cas que es demostri que Farage va actuar de forma indeguda, el més probable és que es tornin a convocar eleccions parcials en la seva circumscripció. I tot apunta que, en cas de confirmar-se, els seus principals rivals sí que participarien en els comicis.