El paper de les dues Corees

El reclutament d’estrangers al front europeu de la guerra a Ucraïna ha propiciat que el conflicte deixi de ser una contesa purament europea per convertir-se en un escenari on es mesura la tensió d’altres fronts. En aquest sentit, fa setmanes que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, alerta que Rússia prepara l’imminent desplegament "entre 30.000 i 50.000 nord-coreans" per participar d’una forma o una altra en una "guerra moderna", amb l’"experiència que això comporta". Per això, ja que el mandatari s’ha mostrat convençut que hi ha míssils nord-coreans a Rússia apuntant al seu país, s’ha afanat a sol·licitar una "cooperació més estreta" amb el seu país, a través de l’entrega de sistemes de defensa aèria.

Corea del Nord i Corea del Sud s’han convertit en actors decisius en la contesa. D’una banda, el règim de Kim Jong-un ha passat d’oferir un mer suport diplomàtic a esdevenir un pilar logístic i militar indispensable per al Kremlin. Després de la consolidació del Tractat d’Associació Estratègica Integral entre Moscou i Pyongyang el 2024, la cooperació militar va fer un salt sense precedents amb el desplegament de milers de soldats de les forces especials nord-coreanes a la regió russa de Kursk, sumats a l’enviament constant d’enginyers i brigades militars.

L’octubre del 2024, Zelenski ja va donar la veu d’alarma després d’una reunió dels 27 països de la Unió Europea (UE) a l’alertar que uns 10.000 soldats nord-coreans s’estaven preparant per lluitar contra el país dels gira-sols. El mandatari també ha alçat la veu aquesta setmana a l’afirmar que Rússia ha disparat míssils nord-coreans en un atac contra la ciutat de Zaporíjia, dissenyat "per infligir el mal més gran possible", i que va deixar almenys set morts i 19 ferits.

S’hi uneix la transferència massiva de milions de projectils d’artilleria de 152 mm i 122 mm – capaços de cobrir gran part de la demanda de foc de les forces russes –, juntament amb míssils balístics de curt abast de les sèries KN-23 i KN-24. A canvi d’aquest recolzament, Pyongyang no només obté divises, petroli i assistència en tecnologia espacial i de defensa, sinó també l’oportunitat única de provar els seus sistemes d’armes i la preparació de les seves tropes en un entorn real de combat modern.

Si bé Corea del Sud manté una política de proporcionar assistència humanitària a Ucraïna, abstenint-se de subministrar armes letals a països en conflicte actiu, el Govern ha actuat com un gran facilitador indirecte amb triangulacions comercials i transferint centenars de milers de projectils de 155 mm, fabricats a Polònia, als Estats Units per als inventaris occidentals i alliberant material per a Kíiv, segons el Wall Street Journal. A més, Seül subministra a Ucraïna i a l’OTAN intel·ligència militar estratègica sobre l’armament nord-coreà capturat o desplegat, i també ajuda humanitària, vehicles no letals i equips de desminatge.