Putin amenaça la UE de respondre a la confiscació de vaixells fantasma

Confiscació i entrega de barcos a Ucraïna, com ha passat recentment amb el ‘Caffa’, un vaixell de càrrega general de 96 metres d’eslora que navegava sota pavelló de Guinea i va ser confiscat al mar Bàltic el març passat. Ampliació de les sancions a les companyies d’assegurances marítimes, els intermediaris financers i els venedors de vaixells. Davant l’escalada dels aliats contra la denominada ‘flota fantasma’ de Rússia, que permet al país euroasiàtic esquivar sancions i fins i tot vendre mercaderia robada procedent de les zones ocupades d’Ucraïna, el president de Rússia ha optat per les amenaces, advertint, durant una visita a la Flota del Pacífic a l’illa de Sajalín, que respondria "de forma simètrica" al creixent assetjament del seu esquadrilla de petroliers i barcos de càrrega.

"Alguns governs, en violació del dret marítim internacional, busquen limitar el moviment dels vaixells dels nostres operadors econòmics, vull remarcar, civils. Recentment, se’ls va acudir la idea de requisar els nostres vaixells i vendre els béns robats, la qual cosa no és més que pirateria i saqueig", ha criticat el mandatari rus durant un acte que ha tingut lloc a bord del creuer portamíssils ‘Variag’. Davant aquesta realitat, el president ha promès que respondria amb mesures equivalents, no només als mars on tenen lloc les topades, en particular el mar Bàltic, sinó on "ho considerem necessari i oportú", incloent la "zona de responsabilitat de la Flota del Pacífic". Al costat seu, l’almirall de la flota Víktor Líina, ha expressat la disponibilitat de les seves forces a iniciar la detenció de "bocs dels països inamistosos". "Estem preparats per començar el compliment de les esmentades missions", ha recalcat.

Possibles represàlies russes

Les mesures de represàlia que Rússia podria adoptar, segons Cristopher Weafer, conseller delegat de Macro-Advisory, consultora especialitzada en temes estratègics de la regió d’Euràsia, podrien ser de dos tipus. "En primer lloc, confiscar propietats o haver-hi d’empreses pertanyents al país que hagués portat a terme" la detenció del vaixell, afirma. La segona possibilitat, segons l’opinió d’aquest expert, és "més inquietant" perquè eleva el reg d’un enfrontament militar entre Rússia i els aliats. I consistiria a "armar o proveir de protecció" militar els vaixells de la flota. De moment, Weafer no creu que hagi de passar res dramàtic, ja que fins ara només hi ha hagut un grapat d’exemples de captura de vaixells.

La pressió cap a la denominada ‘flota fantasma’ de Rússia ha anat ‘in crescendo’ en els últims mesos, en un intent de limitar les fonts de finançament del règim rus per mantenir l’esforç bèl·lic a Ucraïna. Centenars de vaixells –alguns recomptes eleven la xifra a 1.300 vaixells–, majoritàriament petrolers en mal estat de conservació, componen aquest esquadrilla, definida per l’analista de temes marítims i de seguretat Rafael J. Muñoz Abad, en un text publicat pel Reial Institut Elcano, com una "estructura o ens marítim que, servint-se de les llacunes del dret marítim internacional, facilita l’exportació dels hidrocarburs d’un Estat sotmès a sancions internacionals".

Espanya i Portugal, segons Muñoz Abad, "estan molt exposades al fenomen de la flota fantasma", ja que "la seva costa atlàntica és a la banda de babord del trànsit d’aquests vaixells". Aquest analista ha expressat també la seva inquietud pel que passa en aigües pròximes al nord de les illes Canàries, "una àrea d’espera de vaixells tanc" de la ‘flota fantasma’ on, en cas de produir-se un "accident" amb contaminació marina, tindria un profund impacte en l’economia local, basada en el turisme i en els serveis.