Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

País en crisi

Cuba ‘celebra’ 100 anys de Castro

L’aniversari del naixement del comandant en cap troba l’illa en un moment d’extrema supervivència i sense una aparent sortida a la vista en el seu conflicte amb els Estats Units.

Col·loqui sobre Castro, aquest agost a l’Havana (Cuba).  | ERNESTO MASTRASCUSA / EFE

Col·loqui sobre Castro, aquest agost a l’Havana (Cuba). | ERNESTO MASTRASCUSA / EFE

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Abel Gilbert

Buenos Aires

El centenari del naixement de Fidel Castro va agafar ahir els cubans sense llum ni aigua i amb poc espai per a les celebracions. Sota el setge de l’Administració de Donald Trump, que ha aguditzat la deriva política interna, estan obligats a viure un present que només admet urgències. Part de la població ho recorda. Diu que les penes no haurien passat si "Ell" hi fos. També li atribueixen la responsabilitat principal. Els que tenen 20 anys no el van conèixer en el poder, i tampoc el troben a faltar. No tenen temps ni potser tampoc desig d’una immersió nostàlgica pel que no han viscut. Una illa arruïnada amb prou feines els convida a imaginar maneres d’escapar-ne.

"Res de pa sense llibertat, res de llibertat sense pa", va proclamar Fidel a l’entrar a l’Havana el 8 de gener de 1959. I va dir a la revista Bohemia que es retiraria del comandament polític quan li sortís el primer pèl blanc a la barba. No va passar ni una cosa ni l’altra, per una combinació de factors que també desafien una de les frases més recurrents, "la història m’absoldrà", del 21 de setembre de 1953 en el judici per l’atac a una caserna militar que va ser el seu baptisme armat.

Fill d’un immigrant gallec que tenia terres a Biran, a l’orient de l’illa caribenya, tan grans que s’hi van construir una sala de primers auxilis i una escola, durant la seva vida el comandant en cap va estar perseguit pel número sis. Va néixer ell 1926, va començar la lluita armada el 1956, va deixar el seu càrrec el 2006 per malaltia i va acabar morint el 2016. Ara, deu després, el 2026, el Govern s’ha anticipat a l’"aniversari" amb exposicions, concerts, conferències i emotius discursos del president Miguel Díaz-Canel en els quals es van destacar el seu coratge i estatura intel·lectual i política. Un Castro altruista i visionari sorgeix dels discursos i lloances estatals. L’aniversari revifa alhora la discussió crítica amb el seu fantasma.

Va tenir visibilitat

Una llei aprovada després de la seva mort va prohibir erigir-li monuments o utilitzar el seu nom per batejar institucions públiques. La imatge que se solia imprimir en tanques es va desgastar per efecte del salnitre fins que, amb el pas del temps, va deixar de tenir preeminència. El centenari li ha donat una altra tènue visibilitat.

Tracking Pixel Contents