El Govern minimitza les paraules del Marroc sobre l’annexió de Ceuta

La nova reivindicació de Ceuta i Melilla per part del ministre de Justícia marroquí, Abdellatif Ouahbi, dimarts passat ha caigut molt malament al Govern d’Espanya, sobretot per tenir lloc en plena crisi migratòria i menys de dues setmanes després del que va passar a Ceuta, quan més de 72.000 migrants irregulars van travessar la frontera nedant. El ministre marroquí va afirmar en una entrevista en una televisió que la sobirania de les dues ciutats autònomes continua estant "en discussió" i que sempre que tenen l’oportunitat, el Marroc "treu el tema" davant d’Espanya.

La reivindicació arriba en un moment de màxima tensió política per l’entrada massiva d’immigrants i per la sensibilitat internacional entorn del tema. El membre del Govern espanyol que primer va respondre a Rabat i des de Ceuta va ser la titular de Defensa, Margarita Robles, al destacar: "Ceuta no és espanyola, és espanyolíssima". La ministra va afegir que "ningú la tocarà".

Fonts del Govern, no obstant, prefereixen minimitzar les declaracions del ministre marroquí i destaquen que la relació de Madrid amb Rabat és "excel·lent" en tots els àmbits: diplomàtic, econòmic i en matèria de cooperació contra la immigració irregular, el crim organitzat i el terrorisme. En matèria d’Interior així ho va reivindicar ahir mateix el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Fugir de la confrontació

Tot el Govern defensa "l’espanyolitat de Ceuta i Melilla", que "està fora de tot dubte", reiteren fonts d’Exteriors a EL PERIÓDICO. No obstant, l’Executiu prefereix fugir de la confrontació pública amb el Marroc i opta per buscar els punts de trobada, com van pactar els dos executius l’any 2022.

Després de l’entrada massiva de migrants a Ceuta del 2021, quan van passar la frontera de manera irregular més de 10.000 persones, es va obrir una crisi diplomàtica que va tardar anys a tancar-se. Un any després, l’abril del 2022, el president Pedro Sánchez va visitar Rabat i es va reunir amb el rei Mohamed VI. Tots dos van apuntar a "una nova etapa" en les seves relacions.

Aquesta "nova etapa" inclou un pacte amb l’Executiu marroquí: "Evitar tot allò que ofèn l’altra part, especialment pel que fa a les respectives esferes de sobirania". Així ho va afirmar el cap del Govern espanyol. Aquest compromís inclou la reivindicació de la sobirania marroquina de Ceuta i Melilla. Espanya entén que el Marroc no hi renunciï, però sí a reivindicar-la en públic. Així mateix, el pacte també inclou la renúncia espanyola a recolzar públicament l’autodeterminació del Sàhara, circumstància que va suposar un gir en la posició espanyola sobre el conflicte.

La setmana passada el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, també va emfatitzar que les dues ciutats "són tan espanyoles com Valladolid o Santiago". El desembarcament de fins a cinc ministres a Ceuta és un altre gest de l’Executiu per reivindicar la presència de l’Estat a la ciutat autònoma.