L’Afganistan compleix 5 anys de pobresa i repressió sota el jou dels talibans

El Farid, un jove afganès refugiat a Alemanya, té diversos temors. Parla poc –cada vegada que pot– amb la seva mare i la seva germana, que viuen a Kabul no per desig sinó per obligació, i tem que els passi alguna cosa. Fa uns mesos que totes dues van poder llogar un pis on viure, ja que durant anys van estar amagant-se en cases de familiars, amics i coneguts per por que els talibans les reconeguessin. El cunyat del Farid va treballar per als soldats nord-americans fa prop d’una dècada.

Però el Farid també tem per ell i el seu futur. "Vaig plorar al veure que els talibans van ser convidats a Europa... M’enfada molt. ¿Com pots convidar a parlar a Brussel·les aquests homes, que oprimeixen el seu país i obliguen els afganesos a témer per les nostres vides? Tinc el meu estatus de refugiat en vigor, però, ¿i si passa alguna cosa?", es pregunta el jove.

Extradicions

Aquest juny, en una iniciativa liderada per Alemanya, la Unió Europea va convidar una delegació del Govern talibà per debatre la deportació d’afganesos al seu país. Les xerrades es van celebrar malgrat que cap país europeu reconeix l’Executiu de Kabul, que va ocupar el poder ara fa cinc anys, l’agost del 2021.

"No ho sé... Crec que o no coneixen la situació a l’Afganistan o no els importa. Durant l’últim any, l’Iran i el Pakistan han deportat milions d’afganesos. Cada cop que aconsegueixo parlar amb la meva família m’expliquen que cada setmana hi ha més gent que dorm al carrer, que cada vegada hi ha més misèria", assegura el Farid, que tem que li pugui passar el mateix. Els rumors volen: el jove assegura que tots coneixen algú –amic d’un amic, familiar llunyà, veí antic– que després d’haver de tornar ha sigut detingut pels talibans per haver col·laborat amb el Govern anterior. "Hi ha gent que desapareix per sempre", diu el Farid.

Tot i que alguns països regionals, sobretot els veïns d’Àsia central, han reprès alguna mena de relació amb Kabul, només Rússia reconeix el Govern dels talibans, sobre el qual pesen diverses ordres d’arrest del Tribunal Penal Internacional (CPI) per suposats crims contra la humanitat.

Aquests suposats crims, segons el tribunal, han sigut comesos pels talibans contra la seva població. Sobretot contra les dones, a qui se’ls prohibeix l’educació secundària, mostrar-se en públic i una infinita tirallonga d’activitats. Una dona, per exemple, no pot parlar en veu alta en públic ni pot estar sola sense el seu "home guardià".

L’Afganistan, cinc anys després de la victòria talibana, és un país aïllat del món, no només social i políticament, sinó també en l’economia: el país viu en ruïna monetària i dos terços de la població viu al límit de la fam.

"La pèrdua de l’ajuda internacional després de la victòria talibana va accelerar el col·lapse econòmic de l’Afganistan i ha provocat una de les crisis humanitàries més agudes del món. La fam, la pobresa i la malaltia s’han convertit en la realitat quotidiana de milions d’afganesos", diu un informe de Human Rights Watch.

Aquestes mesures draconianes i repressives contra la seva població no són noves. Els talibans, durant els anys en què van estar el poder entre 1995 i el 2001, van crear restriccions similars, sobretot contra les dones. Però, a diferència de llavors, el grup fonamentalista s’allunya ara del gihadisme internacional i rebutja l’ajuda de qualsevol grup, ja sigui Al-Qaida o Estat Islàmic (EI), que basa la seva existència en la lluita contra règims estrangers.

Els talibans van ser enderrocats el 2001. De fet, pel seu recolzament a Al-Qaida i la protecció que van atorgar llavors al líder del grup, Ossama bin Laden. Ara, el grup protagonitza escaramusses relativament freqüents contra gihadistes d’Estat Islàmic, que cataloguen els talibans de "massa tous".

Aquesta lluita ha permès la cooperació del grup amb els seus veïns, inclosos governs com són els de la Xina, l’Aràbia Saudita i Turquia. "Volem relacions amb tots els nostres veïns. I posem èmfasi especial en els països de la nostra regió. Tenim interessos mutus", va declarar el mes passat el portaveu del Govern talibà, Zabihullah Mujahid.

"Jo només espero que els països europeus no donin als talibans el que busquen. Tan sols volen reconeixement internacional per perpetuar-se en el poder i continuar fent el que vulguin dins de l’Afganistan", assegura el Farid, que en moltes ocasions s’està setmanes sense rebre notícies de la seva mare i la seva germana: "Ja m’hi he acostumat, però continuo patint cada vegada que no en sé res. Cada dia que escric un missatge i no arriba resposta... Cada dia penso que pot ser que les hagin capturat, assassinat o torturat. ¿Realment es pot dialogar amb un Govern que és capaç de fer això?".