La UDEF rastreja el pagament de 300.000 euros d’un accionista de Plus Ultra al testaferro de Zapatero

Els agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) rastregen el pagament en els anys 2024 i 2025 d’un total de 290.400 euros per part empresari veneçolà Camilo Ibrahim, que va ser accionista de l’aerolínia Plus Ultra, a Julio Martínez, el presumpte testaferro de l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, segons consta en un informe de 9 de juny, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Els policies van trobar a l’ordinador de Julio Martínez Martínez un document anomenat «Detall cobraments 2011-2025» en què es concreten, «a tall de comptabilitat, els pagaments efectuats» per diferents societats vinculades a la trama presumptament liderada per Zapatero.

«En aquest document, consta a més, una altra pestanya amb la nomenclatura Anàlisi Rellevant (AR)– Thabeh Iberian, que faria referència a la comptabilitat de les factures d’un contracte d’assessorament [...] per un import total de 290.400 euros, subscrit l’1 de desembre del 2023 entre Anàlisi Rellevant (AR)– Thabeh Iberian» [representada per Camilo Ibrahim Issa], diu l’informe policial, que especifica que l’acord es va estendre durant 24 mesos.

12.100 euros mensuals

En concret, aquests pagaments destinats a Julio Martínez Martínez es feien per un valor de 12.100 euros mensuals.

«Respecte de les sis primeres factures comptabilitzades, figura la corresponent anotació «Factura ASP Rentas», i es va deduir que aquesta hauria sigut la via elegida per Julio Martínez Martínez per rebre els fons acordats en aquest contracte», completa la UDEF al seu informe, que completa la seva anàlisi sobre la firma ASP Rentas: «Aquesta operativa justificaria part dels abonaments rebuts en els comptes bancaris d’aquesta societat, existint per tant indicis sòlids sobre la seva ocupació com a societat instrumental, considerant que és necessari analitzar el destí i traçabilitat dels fons», reclamen els agents al jutge que investiga el cas a l’Audiència Nacional, José Luis Calama.

ASP Rentas SL és una de les societats «de l’entramat, i registra gairebé dos milions d’euros en entrades i sortides entre els anys 2020 i 2025, davant ingressos declarats de 89.540 euros, diu l’informe, que sosté que aquest mercantil és una «via instrumental per canalitzar fons d’assessoria ficticis, com el subscrit entre Anàlisi Rellevant i Thabeh Business Iberian.

Accionista de Plus Ultra

Camilo Ibrahim Issa va ser accionista de Plus Ultra a través de la firma Snip Aviation. I segons la investigació de la UDEF, estava al corrent de les negociacions per aconseguir el rescat de la companyia.

En un missatge del 6 de febrer del 2021, poc abans que es produís el rescat, el llavors president de l’aerolínia, Rodolfo Reyes, demana a Julio Martínez Sola que organitzés un dinar amb Camilo Ibrahim Issa i Julio Martínez Martínez. «Rodolfo Reyes li diu que Camilo va estar amb Zapatero i que van parlar sobre que tot anava bé. Rodolfo Reyes: «Pots organitzar un dinar amb el meu homònim, tu i Camilo. Camilo ha estat avui amb ZP. Li va dir que tot va vent en popa». Julio Martínez Sola: «Ho sabia. De fet, em va preguntar l’homònim (estava amb ZP) quan tenia Camilo a Plus Ultra)».

El 26 de febrer del 2021, quan ni tan sols s’havia fet la reunió del Consell Gestor que va aprovar el rescat, Julio Martínez Martínez comunica a Camilo Ibrahim Issa, mitjançant un missatge de text, l’obtenció de l’ajuda pública. I aquest li va agrair la tasca prestada.

Interrogatori de Calama

A preguntes del magistrat José Luis Calama, l’expresident del Govern va assegurar que va conèixer Ibrahim al reclamar-li aquest que l’ajudés a alliberar «l’oncle de Juan Guaidó», i que des d’aleshores va forjar un vincle «estrictament personal». Després va assegurar que només va tenir coneixement «a través de tercers o per la premsa» que Ibrahim «tenia alguna vinculació amb Plus Ultra. Però no, a mi mai m’ha parlat de Plus Ultra», va concloure.

Segons va avançar el diari El Mundo, el nebot de Camilo Ibrahim, Mohamed Ibrahim, va ser tresorer de la societat panamenya Panacorp. Segons el pèrit Pedro Martín Molina la trama es va valer d’aquesta companyia del país centreamericà «per evitar que els comptes» de Plus Ultra «reflectissin pèrdues que obliguessin a la dissolució.

L’aerolínia va recórrer a diverses eines comptables: «Un suposat préstec participatiu del grup panameny Panacorp –que en realitat obligava a immobilitzar fons en un banc de Dominica–, provisions ajustades i un canvi de bonistes mitjançant l’embargament d’un avió. Tot això permetia maquillar la situació patrimonial i evitar que els fons propis apareguessin en negatiu», completa una resolució judicial de l’anterior instructora, la titular de la plaça número 15 de la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Madrid (TIM), María Esperanza Collazos.

El jutge Calama ha encarregat a la UDEF que elabori un «estudi exhaustiusobre l'evolució de la propietat del capital social de la societat Plus Ultra» des del 2017, segons consta en una providència, que incideix que va ser en aquests anys quan Plus Ultra va començar a estar controlada per empresaris que feien «aparentment·aportacions de capital, com és el cas dels socis –investigat als EUA i amb un telèfon que contenia missatges al·lusius a la intervenció de Rodríguez Zapatero en el rescat–, María Aurora López, Héctor Antonio Tobía i Flavio Borquez.

També assenyala que altres persones que no ostentaven participació accionarial van ocupar càrrecs de responsabilitat en l’entitat, com Raif El Arigie, que té uns missatges que també són clau en la causa. Tots van mantenir «significatives relacions financeres» amb l’aerolínia investigada.