La continuïtat d’Almaraz obre una esquerda entre el PSOE i Sumar

La continuïtat de la Central Nuclear d’Almaraz fins al juny del 2030 ha irromput de ple en el debat polític nacional. La publicació aquest divendres al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de l’ordre que prolonga l’activitat dels dos reactors extremenys ha provocat una cascada de reaccions que va des de la celebració del PP i Vox fins al rebuig frontal de Podem i Aliança Verda, passant per una nova discrepància dins del mateix Govern de coalició.

El principal xoc s’ha produït entre PSOE i Sumar. La formació impulsada per Yolanda Díaz i soci minoritari de l’Executiu considera que la decisió incompleix l’acord de govern assolit el 2023 i afirma que prolongar el funcionament de la central frena la transició cap a un sistema basat en les energies renovables. Fonts del grup confederal han asserguat Europa Press que el manteniment de les nuclears respon a "pressions corporatives" i no a raons tècniques, mediambientals o econòmiques. Segons el seu parer, la pròrroga d’Almaraz "frena la transició energètica i hipoteca a la ciutadania".

També el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha expressat públicament el seu rebuig. "És un incompliment de l’acord de govern del PSOE amb Sumar", ha afirmat, abans d’acusar l’Executiu de Pedro Sánchez d’haver cedit davant les companyies energètiques .Urtasun ha qüestionat a més que la volatilitat dels mercats energètics provocada per la situació internacional justifiqui prolongar l’activitat de la central. Davant aquesta opció, ha defensat accelerar el desenvolupament de les renovables, l’emmagatzemament energètic i les xarxes elèctriques.

El PSOE, convençut

Des de les files socialistes, en canvi, la decisió s’interpreta com el compliment de les condicions que el partit havia estat fixant per permetre la continuïtat d’Almaraz. El diputat extremeny i portaveu socialista de Transports al Congrés, César Ramos, ha recordat que la seva formació va defensar que la central pogués prolongar el seu funcionament sempre que existissin garanties de seguretat i que la mesura no suposés un cost addicional per als ciutadans. Per Ramos, la publicació de l’autorització demostra que aquestes exigències s’han satisfet. El diputat va aprofitar per tornar les crítiques rebudes en els últims mesos des del PP. En aquesta línia, Ramos ha acusat els populars d’haver "mentit" sobre la posició del PSOE i va vincular aquest enfrontament amb les mesures fiscals plantejades per alleujar la càrrega impositiva de les companyies propietàries de la instal·lació. "Avui ja és una realitat", ha conclòs abans de preguntar si rectificaran els que, segons ha recordat, van arribar a insultar diputats socialistes o declarar-los persones "non grates" en alguns ajuntaments.

La decisió tampoc ha tancat el debat per al Partit Popular. El seu president, Alberto Núñez Feijóo, ha celebrat la continuïtat d’Almaraz, però ha acusat el Govern d’haver esperat "ple agost" per rectificar la seva posició "perquè no es noti gaire" i ha promès mantenir oberta la central més enllà del 2030 si arriba a la Moncloa.

Feijóo ha considerat que la pròrroga és "una gran notícia per a tothom" i, especialment, per a "les 4.000 famílies extremenyes el futur dels quals depenia d’aquesta decisió". "Celebro l’èxit de la seva lluita", ha assenyalat en un missatge publicat a X. El líder del PP ha defensat a més que la continuïtat de la planta suposa una bona notícia per al sistema energètic espanyol perquè, segons el seu parer, l’energia nuclear resulta "imprescindible per evitar noves apagades i per no dependre de tercers".

"Ho vam dir des del primer dia i ara el Govern ens dona la raó", va afirmar Feijóo, que va qualificar la decisió de "rectificació, tardana i incompleta". La direcció nacional ha mantingut aquesta mateixa línia i ha reclamat al Govern que revisi per complet el calendari previst per al tancament del parc nuclear espanyol. "Ens alegrem d’aquesta rectificació del Govern", ha assenyalat el PP, que ha qualificat l’ampliació com una "mini pròrroga" i un "pedaç" a la política energètica de l’Executiu.

Vox ha rebut igualment la pròrroga com una victòria, tot i que tampoc ha considerat el 2030 el punt final del debat. El secretari general del grup parlamentari al Congrés, José María Figaredo, ha qualificat la decisió d’"èxit tremend per a tot Espanya" i ha reivindicat les iniciatives promogudes pel seu partit tant a les Corts Generals com a Extremadura. "Des de Vox ho hem lluitat moltíssim", ha afirmat Figaredo, que ha destacat també les mesures fiscals acordades en l’àmbit autonòmic per reduir els costos que suporta la central. El diputat va vincular la continuïtat de les nuclears amb l’estabilitat del sistema elèctric i l’activitat industrial i va avançar que la seva formació provarà d’estendre aquest debat a la resta de centrals afectades pel calendari de tancament.

En l’altre extrem, Podem ha reaccionat amb especial duresa contra la decisió de l’Executiu. La seva secretària general, Ione Belarra, ha criticat el PSOE i ha qualificat la pròrroga com una nova cessió política, mentre que el portaveu del partit, Pablo Fernández, ha parlat d’una "autèntica vergonya".

També l’ecologista Aliança Verda va carregar contra la mesura. Així doncs, el seu coordinador federal, Juantxo López de Uralde, va acusar el Govern de concedir l’autorització "amb agosticitat i traïdoria" i va assegurar que la decisió trenca amb els compromisos del tancament nuclear.

Subscriu-te per seguir llegint