El Govern sosté donar la nacionalitat als veneçolans que van pagar a Zapatero

La Sotsdirecció General de Nacionalitat i Estat Civil va enviar un escrit el 24 de juny a la Comissaria General d’Informació en què aquest organisme dependent de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts defensava que, "en el moment de la concessió de la nacionalitat espanyola, no figuraven antecedents penals ni policials" dels empresaris d’origen veneçolà Domingo Arnaldo i Guillermo Alfredo Amaro Chacón. La seva empresa Intel·ligència Prospectiva va pagar més d’1 milió d’euros a les firmes que la UDEF atribueix a José Luis Rodríguez Zapatero i Whathefav SL, que pertany a les filles de l’expresident del Govern, Alba i Laura Rodríguez Espinosa.

Aquests germans van demanar ajuda a l’expolític per obtenir la nacionalitat espanyola, segons consta en els missatges que va intercanviar Guillermo Alfredo Amaro Chacón amb la secretària de l’exlíder socialista Gertrudis Alcázar, i que formen part del sumari del cas que investiga el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama. En l’interrogatori, el magistrat va interpel·lar directament l’exdirigent socialista sobre si aquests empresaris ja disposaven de la nacionalitat espanyola. No obstant, Zapatero no va respondre a aquesta pregunta.

En el seu escrit, el funcionari del Ministeri de Presidència explica que es dirigeix al Cap del Grup 15 de la BBCA-UDEF després de conèixer a través dels mitjans de comunicació l’existència del procediment penal seguit davant l’Audiència Nacional, "en què es troben investigats" els Amaro Chacón. Per això la Sotsdirecció General de Nacionalitat i Estat Civil, "als efectes de valorar, en el seu cas, la possible declaració de lesivitat" en la concessió de les nacionalitats, reclamava a la unitat policial responsable de la investigació la "data d’incoació de les diligències prèvies o procediment judicial corresponent" i els "fets i delictes investigats i data de comissió d’aquests".

Declaració de lesivitat

La declaració de lesivitat és el tràmit previ mitjançant el qual l’Administració Pública afirma que una resolució favorable de concessió de nacionalitat, com en el cas dels germans Amaro Chacón i els seus familiars, perjudica l’interès públic. Aquesta decisió permet a l’Estat recórrer als tribunals per anul·lar el dret concedit. Davant aquesta reclamació de la Moncloa, l’Inspector de Policia, cap del Grup 15 de la BBCA-UDEF que s’encarrega de les indagacions va elaborar un ofici de data 6 de juliol del 2026 en què va informar el jutge Calama que havien rebut aquesta comunicació "en relació amb dos expedients de nacionalitat tramitats per l’esmentada Sotsdirecció a Guillermo Amaro Chacón i Domingo Arnaldo Amaro Chacón. Tot això es posa en coneixement d’aquesta Secció d’Instrucció del Tribunal Central d’Instància, Plaça número dos, perquè disposi les instruccions oportunes sobre la manera de procedir per part d’aquesta Unitat investigadora", completa l’agent en l’escrit.

En una providència de 20 de juliol, el magistrat José Luis Calama relata a la policia que "no veu cap impediment que la UDEF informi la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública sobre els extrems interessats als efectes administratius indicats", i per això autoritza que es comuniqui la informació reclamada a aquest departament del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts.

La secretària de Zapatero Gertrudis Alcázar va enviar el 30 de maig del 2024 des d’un telèfon mòbil de l’Oficina del president Zapatero a un dels germans Amaro Chacón un missatge en què de manera literal deia: "Hola, sisplau, digue’m quines nacionalitats són les que us han comunicat que ja estan concedides i quines segueixen a l’espera. Gràcies. Una abraçada. Gertru".

I una hora després aquest empresari d’origen veneçolà va respondre: "Et confirmo que l’única nacionalitat que va ser concedida va ser la meva. La resta dels familiars continuen esperant. A aquests efectes, t’envio a continuació un quadre actualitzat amb els familiars que segueixen a l’espera i les seves respectives dades".

Telèfon de la secretària

"Em mantinc a la disposició per a qualsevol aclaratòria o informació addicional que es pugui requerir. Moltes gràcies per tot", va completar aquest empresari en un missatge interceptat per la UDEF al telèfon mòbil de la secretària de l’expresident del Govern Rodríguez Zapatero.

D’altra banda, els missatges del telèfon de qui va ser el màxim accionista de Plus Ultra Rodolfo Reyes Rojas, entregats per l’agència dels Estats Units Homeland Security Investigations (HSI) el 18 de març del 2026 al jutge Calama, evidencien que l’empresari Domingo Amaro Rangel, pare dels germans Domingo Arnaldo i Guillermo Alfredo Amaro Chacón, es va associar amb els amos de l’aerolínia Plus Ultra uns dies abans que la Societat Estatal de Participacions Industrials (Sepi) portés a terme el primer desemborsament, de 19 milions, del rescat de la companyia aèria.

Subscriu-te per seguir llegint