Baluard del franquisme
Meirás, lloc de memòria
Després de la resolució de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica, queda pendent de negociar el pla d’usos d’As Torres i definir els terminis per a la seva obertura total al públic.
Vista exterior del Pazo de Meirás, a Sada (la Corunya). | CARLOS PARDELLAS
Afegeix-nos a GoogleAntares Pérez
El Pazo de Meirás és ja, oficialment, un lloc de memòria democràtica. El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar ahir la resolució de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica que converteix As Torres en el primer bé d’aquestes característiques a Galícia. La distinció arriba sense que hagin transcendit avenços en l’obertura total al públic d’aquest baluard del franquisme recuperat per al patrimoni públic, ni tampoc en la definició d’usos o la seva possible cessió a Galícia.
El Govern, que es refereix en la seva resolució a aquest immoble com a Meirás a seques, defensa la seva importància per "representar de manera singular els processos de destrucció i reconstrucció de la democràcia a Espanya des del 1936 fins a l’actualitat". El ministeri apel·la als "significats diversos" d’As Torres, des del seu paper com a "centre cultural" en temps de la creadora, Emilia Pardo Bazán, a la seva conversió en residència estiuenca del dictador Francisco Franco mitjançant l’ús de coaccions i desemborsament de fons públics per part d’una elit gallega desitjosa de grimpar al caliu del militar colpista.
Al valor d’As Torres de Meirás per entendre els abusos, l’espoli i la repressió que van caracteritzar la dictadura s’hi suma la importància per fer pedagogia sobre "la permanent confusió entre patrimoni estatal i patrimoni privat característica del règim" i sobre les "dinàmiques d’apropiació, arbitrarietat, clientelisme i impunitat del franquisme", recull la resolució.
Patrimoni públic
La seva història i el seu valor com a lloc de memòria no acaben amb la mort de Franco el 1975. El Pazo de Meirás és també un símbol de les dificultats de la democràcia per "afrontar l’herència de la dictadura", defensa l’Estat, que apunta a la importància que el relat que es difongui a partir d’ara inclogui la lluita dels moviments memorialistes i ciutadans que van culminar amb la demanda de l’Estat que va aconseguir recuperar As Torres per al patrimoni públic. Altres fites que marcaran el relat són la seva declaració com a Bé d’Interès Cultural el 2008, una distinció impulsada pel Concello de Sada, i també altres històries menys conegudes, que inclouen protestes agràries i conspiracions contra la República en els convulsos anys 20 i 30 del segle XX.
- Un grup de joves colpeja l'home que anaven a atracar a Manresa
- Canvi radical de temps a la Catalunya central: arriben tempestes, calamarsa i més de 20 litres en mitja hora
- Guanyen 50 milions a l’Euromilions i prenen una decisió que revoluciona el seu poble per sempre
- Juan José Ebenezer, mecànic: «Una cosa que tots feu malament és pujar al cotxe, posar l’aire condicionat i tancar les portes»
- Necrològiques del 7 de setembre
- El curs comença amb l’acollida com a gran repte a la Catalunya central
- La Comissió 11 de Setembre demana penjar estelades als balcons com a resposta als darrers casos de repressió policial contra aquest símbol
- Alba Iglesias, professora de català a Cal Gravat: «Treballem a partir de contextos reals i de l’entorn més proper de l’alumne»
