El cop d’Estat, una gresca de 200.000 pessetes

Les ampolles grans de cervesa Águila van començar a servir-se al Congrés fa més d’un segle a 0,70 pessetes. Els primers a obrir-les per als diputats van ser uns cambrers "correctament vestits de frac i calçons" en un bar improvisat que, per falta d’espai, es va instal·lar l’any 1911 al vestíbul del palau, just després de la gran contraporta que surt a la plaça de les Corts. Per a la cuina es va reformar el soterrani i es va instal·lar una escala de cargol que donava a una de les sales més nobles de la Cambra baixa. El bar seguia allà, amb la barra, les taules rodones i sofàs entapissats de cuir marró, quan el 23 de febrer de 1981 van irrompre al Congrés 288 guàrdies civils i 113 militars.

Passades les sis de la tarda, en plena investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo, el tinent coronel Antonio Tejero va entrar a l’hemicicle, va pronunciar la seva coneguda frase i va disparar diverses vegades a l’aire. El que va passar després és ben conegut i, coincidint aquest any amb el 45è aniversari dels fets, s’ha explicat per activa i per passiva: com van viure els diputats el cop d’Estat, el missatge televisat del rei Joan Carles I i les converses de la dona de Tejero. "Què desgraciat", deia d’ell.

400 uniformats

Però, ¿què van fer els més de 400 uniformats durant les prop de 18 hores que va durar la tancada? Alguns, potser molts, van celebrar una festassa de 200.000 pessetes. D’altres, probablement bastants menys, van cobrar aquells diners i se’l van emportar sense fer soroll. ¿On? En aquell bar situat al vestíbul del Congrés, dominat pel quadro Los comuneros de Castilla, les decapitacions del qual havien provocat més d’una indigestió entre els parlamentaris.

Miguel Ángel Aguilar, periodista que va estar tancat al Congrés aquella nit de 1981, explica que al sortir de la Cambra baixa va veure com guàrdies civils, militars i part de la fauna parlamentària feien cua davant el bar per comprar alguna cosa per beure i menjar. Tot es pagava religiosament. La despesa per al Congrés va ser de més de 200.000 pessetes: 106.000 en beguda i 93.000 en menjar. L’equivalent a uns 16.000 euros actuals.

Així consta en un informe elaborat pel Servei d’Intendència de la Cambra baixa que hi ha als arxius del Congrés, que pren com a referència els preus de La Boucade, la contracta que gestionava el bar, que va inventariar tot el que havia desaparegut aquella nit: quatre ampolles de Moët Chandon, sis ampolles de Codorníu, 19 ampolles de whisky, 24 ampolles de vi negre, 16 caixes de cervesa i d’altres tantes coses més. Per menjar van treure del rebost, situat en aquells soterranis, pots, llaunes, tres centres de pernil ibèric... Van desaparèixer 97 quilos d’aliments

Poc o res de tot allò va anar a parar a l’estómac dels diputats, que no van menjar en les quasi 18 hores que van estar retinguts. Només quan el final era a prop i es va començar a anunciar l’imminent alliberament, els guàrdies civils van oferir una bossa amb una mica de menjar als parlamentaris. Només Blas Piñar, líder de Fuerza Nueva, ho va acceptar.

Un ‘crowdfunding’

El Congrés no va veure ni una sola pesseta de tot allò. No obstant, l’informe, elaborat al cap de pocs dies del 23F, anava acompanyat d’un altre, en aquest cas del conservador de la Cambra baixa, en el qual es detallaven els desperfectes que havia patit la cúpula de l’hemicicle pels trets de Tejero i les ràfegues de metralletes d’alguns dels guàrdies civils que l’acompanyaven. Aleshores es van identificar 35 impactes de bala al sostre, la tribuna de convidats i la vidriera que cobria la cúpula central.

El valor dels danys pujava a 1.057.280 pessetes i allò era farina d’un altre paner. L’informe del conservador del Congrés es va presentar durant el judici als colpistes i, finalment, entre les penes que se’ls van imposar, va figurar l’obligació d’abonar aquesta quantitat. Però, tot i que pugui semblar actual, en aquella època ja existia el que avui anomenem finançament col·lectiu. El diari El Alcázar, d’ideologia ultradretana, va promoure una col·lecta perquè els condemnats no haguessin de posar ni una soia pesseta de la seva butxaca. I ho va aconseguir amb escreix. Va recaptar 18 milions de pessetes que van intentar fer arribar a Tejero, que llavors era a la presó.

No obstant, el Congrés dels Diputats no va rebre ni cinc d’aquells diners i les contundents marques que hi ha al sostre de l’hemicicle continuen recordant el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981: la llarga nit en la qual més de 400 uniformats es van excedir en una festassa de 200.000 pessetes que van acabar pagant les arques públiques.