Drons de guerra contra les flames: Turquia dona una segona vida als seus famosos avions no tripulats

Les imatges van volant entre les vuit pantalles que l’home té davant. En un parell, mapes de la zona, amb icones destacades d’on és cada piscina o font d’aigua disponible, on estan esperant els camions, on hi ha parcs de bombers. Cap a on bufa el vent i, fins i tot, quines zones estan sent vigilades ara mateix des del cel.

Una pantalla, no obstant, destaca per sobre de les altres. Aquesta va canviant d’imatge, constantment, i mostra de vegades un vídeo en directe en color, per després donar un zoom de quilòmetres a sobre d’una cosa que podria ser un foc. Llavors, la pantalla canvia completament, i el que abans era de color ara és blanc i negre. Mustafa Ülküdür, director del departament forestal de la regió turca de Mugla i l’home darrere de les pantalles, busca punts blancs.

«Ara mateix es veu com el dron detecta des de la distància una font tèrmica. El punt blanc el mostra, i és perfectament visible gràcies a la cambra de l’aparell, però en aquell moment encara no hi ha fum. No hi ha res. L’incendi és tan petit que encara no és perceptible per a l’ull humà», explica Ülküdür, que dona gràcies als drons i en demana més.

Des de fa uns anys, Turquia ha començat, en números creixents cada estiu, a utilitzar els seus drons de guerra Bayraktar –venuts a tot el món i que Rússia utilitza contra Ucraïna– a les campanyes d’estiu per detectar incendis als seus estadis més primerencs; per evitar la catàstrofe que, any rere any, se cenyeix sobre el Mediterrani quan pugen les temperatures.

Al principi, el 2019, Turquia va destinar tot just un parell de drons a vigilar tota la seva costa. Aquest estiu són 14, volen les 24 hores del dia a 5.000 metres d’altura, i Ülküdür promet més: «Aquesta vigilància ens permet mobilitzar les nostres operacions quan l’incendi és tot just una petita flagració. Fins i tot som capaços de detectar la calor que desprèn una burilla de cigarret encesa. Això ens fa guanyar un temps preciós. Cada any reduïm el temps en què arribem amb operatius terrestres al lloc del foc, i ja estem en els 10 minuts. Això ens dona un avantatge enorme, però he de dir que cada vegada és més difícil. Els focs ja no es comporten com abans».

Un any suau


Aquests dies de principis d’agost, la regió de Mugla –la de més risc a Turquia–, està en alerta màxima. Per primera vegada aquest estiu relativament suau a l’est del Mediterrani, les temperatures superen els 35 graus, i Ankara ha decretat l’estat crític als boscos: entrar-hi està completament prohibit.

I tot i així, els focs, de moment petits, sense víctimes, a diferència de l’oest del Mediterrani, succeeixen. «Comparat amb l’any passat, sí, aquest estiu està sent més tranquil. L’any passat va ser impressionant; va fer molta por. Però això no significa que no estiguem constantment corrent amunt i avall amb els focs. M’agrada la meva feina, però és molt cansat estar gairebé cada dia davant de les flames. És molt dur... i de vegades frustrant. El 99% dels incendis són provocats per distraccions de ciutadans. Necessitem més consciència social», assegura Recep, un bomber en plena acció.

Davant de l’home, diverses hectàrees del que abans era un bosc i ara és un esquelet de fusta cremada, cendres, fum, roques nues i desenes d’homes que corren amunt i avall amb mànegues que semblen serps vermelles quilomètriques. «En general esperem a les bases. I tan aviat rebem la trucada estem ja fora en dos minuts. Fa alguns anys que estic en aquesta feina, i cada vegada aconseguim arribar als incendis quan són més petits. Tot i que n’hi ha alguns que són incontrolables. Aquests fan molta por», diu el Recep.

El canvi climàtic


L’ús dels drons, a Turquia, s’ha convertit en una eina de lluita en una batalla cada vegada més perduda. El canvi climàtic, la falta de pluges i l’alça de temperatures, segons els experts, fa que els incendis creixin a una velocitat incontrolable.

El treball d’Ülküdür, cada estiu, no es basa a guanyar, sinó a perdre el menys possible: «Els incendis ara es mouen quatre vegades més ràpidament del que ho feien tan sols fa 10 anys. I en això els drons ens ajuden moltíssim, perquè ens permeten arribar al lloc abans que un foc es converteixi en un megaincendi. Quan ho fa... ja no hi ha gaire a fer. La intervenció dura dies, i es converteix en un desastre. És llavors quan l’incendi destrossa tot el que està en el seu pas. La nostra feina és evitar que això passi».