Junts avança en la reunificació convergent i debat el seu rumb

Deu anys després de la dissolució de Convergència, la majoria dels actors que van formar part d’aquella operació, orquestrada per blindar-se de l’hecatombe provocada per la confessió de l’expresident Jordi Pujol, coincideixen a assenyalar que probablement "no era necessari" acabar amb les sigles. La desaparició del partit, fundat el 1974 a l’emblemàtica muntanya de Montserrat, va ser traumàtica. Després de dècades de disciplina interna, la formació va esclatar. El part del seu successor, el PDECat, va ser complicat i un preludi del que vindria a continuació. A dia d’avui, la marca ja ni tan sols existeix.

No obstant, l’espai que un dia es va divorciar amb jutjats pel mig comença ara a reunificar-se. Tot i que el procés tampoc és un camí de roses. Si la recuperació de Xavier Trias com a candidat de Junts el 2023 va tornar a unir bona part del món postconvergent que fins aleshores s’havia mantingut al marge del partit fundat per Carles Puigdemont quan va estripar el seu carnet del PDECat el 2020, el procés d’elecció del seu successor va tornar a obrir ferides del passat.

L’expresident no va poder imposar el seu candidat, Josep Rius, ni va arribar a convèncer cap fitxatge extern que generés consens, i finalment va guanyar la batalla el successor que va ser designat per Trias, Jordi Martí, després de forçar unes primàries. La votació es va interpretar com un pols entre l’ala més convergent de la formació i la generació que va entrar en política de la mà de l’expresident després del 2017, i es va imposar el primer sector. Va ser aquest el primer toc d’atenció que va rebre Puigdemont.

L’expresident no va felicitar Martí públicament i va trigar més de 12 hores a fer-ho en privat. Sí que ho van fer Jordi Turull i Josep Rull, que els últims anys s’han encarregat de reconstruir ponts amb els antics dirigents de CDC i els nous fitxatges.

Ja el 2023, amb Turull al capdavant de la secretaria general, es van firmar acords de col·laboració amb alcaldes com Marc Castells a Igualada, que dos anys abans havia competit contra Junts amb la candidatura al Parlament liderada per Àngels Chacón. No obstant, la reconciliació no va ser prou sòlida per resistir els acords supramunicipals posteriors a les eleccions, ja que alguns van donar suport al PSC. Castells i Sergi Vallès, d’Impulsem Penedès, es van desmarcar de Puigdemont i van donar suport a la investidura de la socialista Lluïsa Moret com a presidenta de la Diputació de Barcelona. "Som Impulsem Penedès, no Impulsem Brussel·les", van arribar a afirmar en un dels moments de més tensió que es van viure en la negociació.

Repetir entesa

Malgrat aquest episodi, repetiran la seva entesa amb Junts a les eleccions municipals del 2027. També ho faran Impulsem Lleida i Xavier Fonollosa a Martorell, i la reunificació postconvergent s’ampliarà encara més en aquests nous comicis, tot i que les males dades que les enquestes pronostiquen per al partit de Puigdemont han reobert un debat sobre el rumb que ha de prendre. Un sector considera que l’única solució és que torni de Waterloo i exerceixi com a líder de Junts i com a cap de l’oposició al Parlament, mentre que d’altres són partidaris d’intentar remuntar recuperant el perfil polític que va marcar l’antiga Convergència.

El cas més significatiu de la reunificació de l’espai és el de Mollerussa. Fins ara era el principal feu d’Ara Pacte Local, la plataforma municipal que agrupa una altra part de l’antic PDECat. L’alcalde de la ciutat, Marc Solsona, va liderar la candidatura del PDECat per la circumscripció de Lleida el 2021 i va ser un dels impulsors de l’Espai CiU, la marca que va fer servir Roger Montañola per presentar-se a les generals el 2023. Però un cop abaixada la persiana d’aquell projecte, Mollerussa Primer ha firmat un acord per presentar-se amb Junts en les pròximes municipals, tot i que amb la número dos de Solsona, Anna Carné, com a candidata.

El cas de Girona

També és rellevant el cas de Girona, on els postconvergents han firmat un acord amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), la formació fundada per Marta Pascal després de la seva ruptura amb Puigdemont. El seu representant a la ciutat, Carles Ribas, serà el número dos de Gemma Geis. El 2023, l’exregidor de CDC també es va quedar a les portes –a només 122 vots– d’obtenir representació en el consistori.

El partit de l’exconseller Germà Gordó només té una vintena de regidors a Catalunya, però l’acord per presentar-se junts a tot el territori té un valor simbòlic més important.