El PP s’alinea amb Vox en migració però manté un perfil institucional

Al setembre es complirà un any d’un gir ideològic copernicà en la formació tradicional de la dreta espanyola, el Partit Popular (PP). El curs polític que va acabar aquest juliol es va iniciar amb una nova proposta migratòria d’Alberto Núñez Feijóo, que es va plasmar definitivament en un document presentat pel líder de l’oposició a Barcelona, i que va situar el PP com un partit dur en matèria migratòria. La mateixa formació havia tingut dos presidents del Govern, José María Aznar i Mariano Rajoy, que havien impulsat processos de regularització d’immigrants amb força similituds, almenys en la filosofia, amb el que aquest mateix any ha portat a terme el Govern de Pedro Sánchez. Ara, però, el PP no només s’oposa radicalment a aquesta política, sinó que també defensa qüestions que fins ara semblaven reservades exclusivament a Vox.

En el document en qüestió presentat a Catalunya es van posar negre sobre blanc diversos creuaments del Rubicó que des d’aleshores comprometen la posició de Feijóo, i que sens dubte han alineat el seu discurs amb el de Vox, amb el qual ara el PP ha reeditat coalicions en fins a quatre comunitats autònomes.

Acostament a Vox

Per exemple, la defensa d’un visat per punts per als immigrants, semblant al que ja existeix a Austràlia, el Canadà i el Regne Unit; també l’enduriment dels requisits per obtenir la nacionalitat espanyola, incloent-hi l’elevació del nivell de castellà exigit; o la severa limitació de la figura de l’arrelament, per considerar-lo un "colador" a l’arribada d’immigració irregular. Però també la retallada en prestacions socials bàsiques, com l’Ingrés Mínim Vital i l’expulsió d’immigrants que delinqueixin o que reincideixin en delictes lleus.

Junt amb això, un altre dels apartats d’aquest text que ara recobra plena actualitat: reforçar les proves d’edat per a menors immigrants, fins al punt que Feijóo va proposar una futura reforma del Codi Penal que tipifiqui com a delicte que un menor que entri de manera il·legal a Espanya no digui la veritat sobre la seva edat real.

Amb aquests ingredients s’ha articulat la política del PP en diversos eixos, el primer dels quals la coneguda "prioritat nacional" que l’extrema dreta ha introduït en tots els pactes de coalició. Tot i que els populars al·leguen que, tal com estan redactats aquests acords, l’únic que s’estableix és que hi hagi prioritat en la prestació de serveis públics per a qui acrediti un empadronament més antic en una determinada localitat, amb independència de la seva nacionalitat o origen.

Amb aquesta base doctrinal s’afronta aquest estiu la crisi de Ceuta, una de les de més envergadura a Espanya, almenys des de l’anterior arribada massiva d’immigrants del Marroc a la ciutat autònoma, ara fa cinc estius.

Feijóo, que des que va esclatar la crisi ha concedit una única entrevista, a OK Diario, hi ha deixat clar que els menors han de tornar al Marroc, just quan es comença a discutir el seu repartiment entre les comunitats autònomes, exactament igual que va passar fa dos anys amb els menors arribats a les Canàries, cosa que va portar aleshores Santiago Abascal a trencar unilateralment tots els governs de coalició que per primera vegada s’havien posat en marxa amb el PP. Malgrat tot això, el PP s’esforça per mantenir el seu perfil institucional i allunyat de les actituds de Vox, que aquesta setmana s’ha negat a seure amb la ministra d’Infància, Sira Rego, d’Izquierda Unida.