Sumar encara el final de la legislatura sense candidat, marca ni aliances clares

La data de les pròximes eleccions generals continua sent una incògnita. Pedro Sánchez no deixa de repetir que esgotarà la legislatura el 2027, tot i que també ha fixat com a límit una eventual derrota del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat. L’únic que és segur és que les urnes s’instal·laran, com a molt tard, el juliol de l’any que ve. Queda cada cop menys temps per a aquesta cita i, de moment, Sumar hi arriba amb els deures sense fer. La coalició impulsada per Yolanda Díaz encara el tram final de la legislatura sense candidat, sense una nova marca electoral i amb les aliances per confirmar.

La complexa tasca que va iniciar la vicepresidenta segona el juliol del 2022, quan es va llançar a reconstruir l’espai polític a l’esquerra del PSOE mitjançant un procés d’escolta destinat a donar forma a Sumar, torna a quedar ara pendent. La també ministra de Treball ha liderat l’acció de l’espai dins del Govern els últims anys, però fa temps que s’ha desvinculat del vessant més orgànic del projecte. La seva retirada ha deixat un buit que, almenys de moment, està resultant complicat d’omplir.

A això s’hi suma que la majoria d’actors que conformen la coalició de Sumar –IU, En Comú Podem, Más Madrid i el mateix Moviment Sumar– admeten que la marca amb què es van presentar als comicis està desgastada i que cal buscar un nom nou per a les paperetes de les pròximes eleccions generals. Tanmateix, res no sembla decidit, malgrat que el temps s’esgota i Sánchez conserva la capacitat de convocar les eleccions en el moment que consideri més favorable.

A finals de febrer, després de mesos de dubtes, Díaz va anunciar que no tornaria a presentar-se com a candidata a unes eleccions generals. La política gallega, que quan va començar a construir Sumar era l’única a qui la ciutadania aprovava en el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), no arribava aleshores ni a un quatre sobre deu. Sumar es quedava així sense candidata i, des d’aleshores, han circulat nombrosos noms per substituir-la al capdavant de la coalició.

Bustinduy

Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, ha sigut un dels noms que més ha sonat, però ell mateix es va descartar al març. "No és el paper que jo he d’assumir", va assenyalar. Diferents fonts de l’espai també han apuntat a la possibilitat de buscar un perfil independent, més pròxim a la societat civil, que permeti aglutinar les diferents formacions. El nom de la futura candidatura també continua obert. Fa mesos que els partits van reclamar posar fil a l’agulla, però no hi ha hagut avenços.

La intenció inicial era la de resoldre totes dues qüestions després de la Setmana Santa. Però finalment no va ser així. Després, l’objectiu de totes les formacions era poder anar-se’n de vacances amb un candidat ja elegit i una marca per poder posar a la papereta electoral. Ara com ara, aquest marc temporal s’ha desplaçat fins al setembre, amb l’inici d’un curs polític que acabarà, sí o sí, a les urnes. Serà aleshores quan mirin de resoldre aquestes incògnites i defineixin la direcció que volen prendre.

També està pendent acabar de tancar aliances de cara a aquests comicis. IU, Más Madrid, Comuns i Sumar ja van certificar la seva coalició en un acte celebrat al febrer, però queda pendent veure què passa amb partits com Compromís, que el 2023 va concórrer als comicis sota la marca de Sumar, però que després ha mantingut diverses discrepàncies amb l’espai. La diputada valenciana Àgueda Micó, per exemple, va abandonar el grup parlamentari l’estiu passat, mentre que el seu company Alberto Ibáñez va decidir quedar-s’hi. També queda per saber què farà Chunta Aragonesista, una formació a la qual Díaz va cortejar fa tres anys.

Podem

Tanmateix, la qüestió més rellevant en aquest assumpte és la relació amb Podem. Després d’una negociació traumàtica el juny del 2023 que es va saldar amb el veto a Irene Montero, els morats es van presentar dins de la coalició de Sumar, però van trencar amb la coalició pocs mesos després de l’inici de la legislatura.

Des d’aleshores, la pregunta ha estat si tornaran a mirar d’arribar a un acord de cara a les pròximes eleccions. De moment, Podem ha designat Montero com a candidata, en lloc d’Ione Belarra, però la formació no ha descartat una possible aliança amb els qui ja van ser els seus companys de candidatura.

L’única incògnita que, de moment, sembla ja aclarida a l’horitzó de Sumar és la del front comú que va posar sobre la taula Gabriel Rufián. El portaveu d’ERC ja s’ha assegurat tornar a ser candidat de la formació, i els partits a l’esquerra del PSOE s’han cansat d’esperar que faci un pas endavant.