Turquia col·loca l’OTAN en un dilema

La guerra en múltiples fronts que sacseja l’Orient Mitjà des de finals del 2023 està canviant les dinàmiques regionals. Diversos països han mogut fitxa de llavors ençà per diversificar les aliances i reforçar la protecció davant el poder minvant dels Estats Units a la regió o el càstig de l’Iran als veïns per permetre l’ús de les bases en el seu territori durant la guerra de Washington i Tel-Aviv contra la República Islàmica. En el moviment de més envergadura fins ara, la setmana passada Turquia, l’Aràbia Saudita i el Pakistan van signar a la Meca un acord de defensa col·lectiva, pel qual es comprometen a defensar-se recíprocament en cas d’"agressió" contra un d'aquests. Una fórmula que planteja un dubte de fons, atès que Turquia també és membre de l’OTAN: ¿l’Aliança Atlàntica ha de sortir al rescat d’Ankara en cas que sigui atacada per defensar Riad o Islamabad?

Els detalls de l’acord de la Meca no s’han fet públics, a banda d’un comunicat oficial en què es diu que "qualsevol atac armat contra un dels tres Estats es considerarà un atac contra tots ells". Una circumstància que, segons va aclarir el ministre d’Exteriors turc, Hakan Fidan, activaria la defensa col·lectiva com l’article 5 de l’OTAN, segons va publicar Reuters. El dubte, per tant, consisteix a saber si Europa i els EUA s’haurien d’involucrar en cas que Ankara sigui atacada per defensar els seus nous aliats.

EL PERIÓDICO ha fet arribar l’interrogant a l’OTAN, que ha optat, però, per eludir la qüestió. "En relació amb les vostres preguntes, us remeto a les autoritats turques", va respondre el seu servei de premsa. Tampoc després de la rèplica, en què s’insistia en les obligacions dels membres de l’Aliança en cas que un sigui atacat al complir els seus compromisos derivats d’un acord militar amb tercers, hi va haver una resposta clara. "No entrem en escenaris hipotètics", va tallar l’OTAN. El Govern turc tampoc va contestar a les preguntes d’aquest diari.

Aquests escenaris són, tot i això, menys hipotètics que no podria semblar. Des de l’inici de la guerra contra l’Iran el 28 de febrer, una guerra encara activa, Teheran ha atacat l’Aràbia Saudita diverses vegades amb drons i míssils. No solament la base nord-americana de Príncep Sultan o la seva ambaixada a Riad, sinó també refineries i jaciments petrolífers d’Aramco. Una cosa que també fan els seus aliats iemenites. Diumenge, els rebels houthis –que Teheran arma i finança– van atacar la refineria de Jazan, que produeix 400.000 barrils de cru al dia al sud-oest de l’Aràbia Saudita, segons Reuters. I pot ser només el principi perquè es reactiva la guerra civil al Iemen, on Riad dona suport al bàndol governamental.

"En un univers paral·lel"

Davant les evasives de l’OTAN, el viceprimer ministre i titular d’Exteriors pakistanès, Ishaq Dar, va dir que l’acord de la Meca "no afecta els acords amb altres països o organitzacions" dels seus membres. "En aquest sentit, s’hauria de considerar com un acord de defensa que funciona en un univers paral·lel a l’OTAN i a la participació de Turquia en aquesta organització", assegura a aquest diari Solon Solomon, professor associat de dret internacional a la Universitat Brunel de Londres. "És a dir, si Turquia és atacada a conseqüència de la seva participació en el pacte de la Meca, la resta de membres de l’OTAN no haurien d’ajudar Turquia a repel·lir l’atac". Una interpretació –diu– coherent amb el dret internacional, segons el qual un Estat ha de mostrar per escrit conformitat a l’hora d’assumir una obligació derivada d’un tractat que no ha signat. L’acord ha unit l’única potència nuclear del món islàmic (Pakistan), amb el segon exèrcit més important de l’OTAN (Turquia) i una de les petromonarquies més riques del món (l’Aràbia Saudita). Una aliança amb potencial, però encara amb molt de camí per recórrer. No en va, Islamabad i Riad ja mantenien des del 2025 un acord de defensa mútua, però no hi ha constància que el Pakistan hagi emprat les seves forces armades per defensar l’Aràbia Saudita dels atacs iranians dels últims mesos.

"OTAN islàmica"

"Aquests tres països no tenen les bases institucionals necessàries per a una interoperabilitat militar similar a la de l’OTAN. Turquia aporta l’experiència de ser membre de l’OTAN, però l’ecosistema militar del Pakistan actualment està dominat per tecnologia xinesa, mentre que l’Aràbia Saudita continua depenent en bona part dels sistemes nord-americans", va dir l’analista índia Aishwaria Sonavane al portal Firstpost.

Totes tres capitals han insistit en el fet que el pacte és "purament defensiu" i vol reforçar la dissuasió davant les veleïtats de països tercers. No han posat noms. Ni tan sols l’Iran, el ministre d’Exteriors del qual va donar-hi dilluns la benvinguda, presentant l’aliança com una reacció a la influència minvant de Washington. Tampoc han volgut alimentar la idea que podria ser la pedra fundacional d’una "OTAN islàmica", com s’ha especulat durant aquests dies, si bé hi ha voluntat de convidar-hi altres membres. Egipte podria ser el pròxim. "L’acord no representa un intent d’establir un eix militar o un bloc sectari", va assegurar el diplomàtic saudita, Rayed Krimly.