Violència xenòfoba a Sud-àfrica

El discurs de la "prioritat nacional" de l’extrema dreta es va estenent arreu del món. Està associat a l’ultranacionalisme que exigeix tancar fronteres i retre homenatge a l’himne i a la bandera. L’estranger que arriba de fora de manera irregular per buscar-se la vida –sigui per extrema pobresa o fugint de guerres– per a ells comporta una amenaça i cal expulsar-lo perquè, afirmen, fa augmentar l’atur entre els nacionals, col·lapsa els serveis públics i provoca l’augment de la delinqüència. Arguments que es repeteixen en una mesura o una altra a diversos països de tots cinc continents, entre els quals el nostre. En alguns casos, les tensions provoquen violència, com recentment a Sud-àfrica, on bandes armades amb bastons i ganivets han sortit al carrer "a la caça" de l’immigrant irregular dins de les seves fronteres. Algunes enquestes recents revelen que el percentatge de sud-africans que rebutgen els immigrants és cada vegada més elevat.

Sud-àfrica és el país més ric de l’Àfrica i l’únic africà que forma part del G-20, les vint economies més desenvolupades del planeta. És un pol d’atracció per a les persones d’altres països que busquen poder tenir un futur millor. No obstant i paradoxalment, la coneguda com la "nació de l’arc de sant Martí" encapçala la llista de països amb l’índex de desigualtat més alt del planeta. El 10% dels sud-africans més rics concentren el 80% de la riquesa. I una bona part són blancs.

La Sud-àfrica que va néixer després del règim d’apartheid ha sigut un exemple per a la resta del continent, però els actes de xenofòbia provoquen rebuig entre els veïns. Els atacs de les turbes s’han registrat a les barriades miserables de les grans ciutats on nia la marginalitat i la pobresa, conegudes com a townships. Hi conviuen els sud-africans més pobres amb les persones immigrants, tant les qui tenen regularitzada la situació com les qui no. Segons el Banc Mundial, el 24% de la població del país malviu en aquestes zones. Una gran part treballa en el sector serveis i en l’economia informal sovint en condicions d’explotació laboral.

El llegat de Mandela

L’odi envers l’altre no és precisament el llegat que va deixar el gran Nelson Mandela, el líder que va alliberar el país de l’apartheid a través del diàleg i la reconciliació. Des que Mandela va deixar de ser president, el 1999, Sud-àfrica ha tingut cinc caps d’Estat, tots del Congrés Nacional Africà (CNA), tot i que les últimes eleccions generals del 2024 el CNA va perdre la majoria absoluta per primera vegada i governa en coalició. Ha passat un quart de segle des que Mandela va deixar la presidència i no s’ha aconseguit superar un dels principals problemes del país, l’atur, a prop del 32%. Entre els joves és més elevat, el 58%. A més, Sud-àfrica manté una de les taxes de criminalitat més altes del món.

Una situació que el Govern del president Cyril Ramaphosa s’ha vist incapaç de controlar i que ha donat ales als grups xenòfobs i ultranacionalistes que actuen al crit de "Sud-àfrica per als sud-africans". No són pas blancs els qui en aquest cas apallissen negres, sinó negres sud-africans que agredeixen ciutadans de Nigèria, Malawi, Lesotho o Zimbàbue. És una guerra desencadenada per pobres contra pobres. La violència que ha viscut el país, amb diversos morts i milers de persones repatriades, no és nova. En el passat també van succeir actes semblants, el més letal el 2008, quan van ser assassinades més de 60 persones.

Els grups que inciten a la violència fan servir les xarxes socials per expandir l’odi envers els immigrants. Els més rellevants són March & March, un grup que exigeix al Govern un control fronterer més ampli, expulsar els immigrants irregulars i donar prioritat als sud-africans a l’hora d’accedir a l’ocupació i als serveis públics. Actualment s’estima que el 5% dels 63 milions d’habitants del país són immigrants.

Llei en estudi

La principal organització empresarial sud-africana ha criticat els actes de violència, principalment pel temor que els països veïns no decideixin boicotejar els seus productes. El país té grans inversions fora de les seves fronteres en el sector bancari, en el de les cadenes de supermercats i en el de les telecomunicacions. El president Ramaphosa ha denunciat els actes de "vandalisme i violència", mentre ha promès escoltar les demandes dels grups antiimmigració. Està previst que el Parlament aprovi una llei que endureixi les multes econòmiques contra els ciutadans sud-africans que donin feina de manera irregular a estrangers.

Sud-àfrica té previst celebrar eleccions municipals el mes de novembre que ve. El discurs antiimmigració serà molt present a la campanya electoral. Com ha dit l’escriptor i activista sud-africà Dale McKinley, Sud-àfrica pateix "un problema de governança, corrupció i mala gestió". Els immigrants són el boc expiatori.