EUA accepta que Israel no es replegui de Gaza fins que Hamàs es desarmi

S’havia presentat com una operació de salvament de la Casa Blanca per mirar de desbloquejar la situació a Gaza, una setmana després que Israel rebutgés el seu full de ruta per avançar en la pacificació de la Franja. El seu enviat especial a la regió, Jared Kushner, es va reunir diumenge a Egipte amb el líder de Hamàs i ahir va fer el mateix amb Benjamin Netanyahu a Jerusalem. Segons diverses fonts, aspirava a extreure alguna concessió al primer ministre israelià per desencallar el procés. Però, segons la premsa hebrea, hauria passat tot el contrari. D’acord amb fonts citades per dos dels seus principals diaris, els EUA haurien acceptat que Israel continuï atacant Gaza de manera indefinida i no hagi de retirar les seves tropes –ni tan sols replegar-les – fins que Hamàs es desarmi completament.

Tot això el mateix dia en què el ministre de l’Interior israelià i responsable de la policia, Itamar Ben-Gvir, va afirmar en una entrevista que "caldria matar 30 o 40" palestins de Gaza "cada nit" i "no només aquells que suposen una amenaça immediata". "Hi ha gent allà que no mereix viure. Que no haurien de viure. Ni tan sols són persones", va afegir el dirigent ultranacionalista.

A Gaza hi ha tècnicament un "alto el foc" des de l’octubre del 2025, forçat en el seu dia per Donald Trump. Però amb prou feines s’ha avançat des d’aleshores. Israel continua atacant gairebé diàriament la Franja, uns atacs que han matat 1.260 palestins, segons les autoritats sanitàries de l’enclavament. En paral·lel, ha incrementat les zones sota control dels seus militars, que avui ronden el 65% del territori de la Franja. I manté el tancament intermitent dels passos fronterers, fet que impedeix l’entrada de materials per a la reconstrucció o tractaments essencials per als més de 174.000 ferits que han deixat els dos anys de campanya d’aniquilació de l’enclavament.

Hamàs tampoc ha complert el seu compromís de desarmar-se, però a finals del mes passat va arribar a un acord amb Washington per a la seva completa desmilitarització a canvi de la retirada progressiva de les forces israelianes contemplada en el pla nord-americà. Per la seva banda, els islamistes també han acceptat entregar el poder a un comitè de tecnòcrates palestins –als quals Israel nega l’entrada a Gaza– i permetre el desplegament d’una força d’estabilització internacional amb la finalitat que s’ocupi de la seguretat.

Però el 9 d’agost, Netanyahu va frenar en sec aquest full de ruta en rebutjar formalment 15 punts de la Junta de Pau de Trump. Els seus militars, va dir, no es replegaran un centímetre fins que Hamàs es desarmi completament. I va ser llavors quan Trump va demanar a Kushner que desembussés l’embut. A Egipte, el nou líder de Hamàs, Khalil al-Hayya, li va dir que procediran amb el desarmament quan Netanyahu accepti públicament el full de ruta dels Estats Units, segons van publicar diversos mitjans.

Concessió de Kushner

A la recerca de l’esquivada entesa, el mateix Trump va dir ahir que Israel hauria d’aturar els seus atacs sobre Gaza i va tornar a reiterar que no hi ha marxa enrere en el desarmament dels islamistes. "Tenim la nostra pròpia relació amb Hamàs. Arribaran les armes", li va dir el president a Fox News. Però a Jerusalem, on va estar acompanyat per Tony Blair i Nikolai Mladenov –els dos principals caps visibles de la Junta de Pau– Kushner va semblar haver acceptat tot el contrari al que volia el seu president.

Segons fonts citades per Haaretz, Kushner hauria acceptat que Israel mantingui els "atacs selectius" sobre Gaza. No només això, sinó que segons Israel Hayom, un diari més pròxim al Govern de Netanyahu, "s’ha acordat que no hi haurà retirada [israeliana] fins que Hamàs es desarmi". Es tracta d’una idea que trenca amb el principi de reciprocitat gradual establert per la Junta de Pau.

A falta d’una confirmació oficial dels EUA, Netanyahu va descriure la reunió com a "profunda i constructiva". I, en paral·lel, va anunciar la creació de dos nous comitès entre Israel i la Junta de Pau. Un dedicat al "desarmament i la desmilitarització de Gaza" i l’altre "al sanejament, l’aigua potable i altres qüestions de salut pública, que també afecten la població d’Israel". Durant les tres hores de reunió es va tractar, a més, com es pot crear mecanismes perquè el poder a Gaza es pugui transferir a les autoritats civils d’una manera que satisfaci tots "els requisits de seguretat d’Israel".

"Zones pilot"

Una de les fórmules plantejades, segons el mitjà Israel Hayom, passa per crear "zones pilot" similars a les implementades al sud del Líban. En aquestes zones –a les regions arrasades del nord i el sud de la Franja– es construirien "campaments temporals" per als desplaçats, que rebrien "educació, sanitat i serveis". Poc després es desplegarien allà les tropes de la força d’estabilització, inicialment d’Uganda i Kosovo, i més tard del Marroc.

Subscriu-te per seguir llegint