Feijóo acusa Sánchez de "trencar" el sistema del 1978

El president del Partit Popular (PP), Alberto Núñez Feijóo, va reaparèixer ahir a Ribadeo (Lugo) amb motiu de la inauguració en aquesta localitat d’una exposició fotogràfica sobre el president Leopoldo Calvo-Sotelo, que va exercir entre el 1981 i el 1982. Acompanyat de l’alcalde de la localitat, el popular Daniel Vega, i de Pedro Calvo-Sotelo, un dels fills del segon president de la democràcia, finat el 2008, el líder de l’oposició va defensar el seu exemple i el del seu antecessor a la Moncloa, Adolfo Suárez, davant el de l’actual Govern de Pedro Sánchez.

Feijóo va acusar sense embuts el president d’haver emprès un "procés de ruptura del sistema del 1978" basat, va dir, en una "mutació constitucional per la porta del darrere". Tot, va alertar, per canviar el sistema autonòmic per un altre de "plurinacionalitat" i per mirar de deslegitimar institucions com la Corona, el Poder Judicial i les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

Feijóo va carregar contra el Govern, dues setmanes després de la seva última aparició en públic, precisament durant la visita a Ceuta arran de l’allau migratòria dels últims dies de juliol.

"Sense precedents"

El líder dels populars va arremetre contra Sánchez per la seva gestió de la crisi, posant l’accent en la llista de música que va compartir a les xarxes el primer cap de setmana de crisi a la ciutat autònoma. "¿Que potser imaginen el president Calvo-Sotelo rodant uns vídeos sobre les seves cançons estiuenques preferides en un sofà de la Moncloa quan s’està ocupant una part del territori espanyol?".

Sense esmentar-ho, Feijóo va arremetre igualment contra els atacs al Rei del ministre de Transport, Óscar Puente, al qual va acusar d’"assenyalar la Corona" en un fet, al seu judici, "sense precedents". El líder del PP va reclamar no "prendre’s de broma aquest Govern, per més que sovint la seva actuació sembli ridícula", ja que, segons va denunciar, és un gabinet que actua "contra la nació i contra l’Estat". El president del PP va acusar l’Executiu d’"aixecar murs entre ciutadans" amb les seves polítiques i discursos i d’intentar "aconseguir avantatges polítics o electorals subhastant la igualtat dels espanyols", en beneficiar unes autonomies per damunt d’altres. Tot això, mentre governa "sense parlament, sense pressupostos i abusant del reial decret llei" per tirar endavant un programa "que no ha votat ningú" i que està provocant un "augment" de la polarització, així com un deteriorament institucional més notable i la "fallida" del sistema de garanties jurídiques.

Davant aquesta realitat, de nou va apel·lar a "la memòria de temps polítics menys banals", que segons va expressar "ens interpel·la per no resignar-nos".