L’ultra que busca "fer història"

Un líder ultradretà d’un land amb tot just 2,1 milions d’habitants, vinculat als identitaris austríacs o alemanys i al conclave conspirador de Potsdam, la cita a les portes de Berlín de la qual el 2023 va saltar un pla per expulsar milions d’estrangers d’Alemanya: el perfil d’Ulrich Siegmund, de 35 anys i candidat d’Alternativa per a Alemanya (AfD) a Saxònia-Anhalt, sembla el d’un polític marginal o condemnat a jugar a la lliga regional. No obstant, és el rostre d’una campanya imparable, sota el lema "Lass uns Geschichte schreiben" (Escriguem la història). És la frase omnipresent a les samarretes d’un compacte cordó de seguretat format per joves que semblen homes anunci d’un centre de fitnes, als cartells electorals o a les fotos en què estampa el seu autògraf.

El clamor d’"Ulrich, Ulrich!" recorre ciutats grans o petites de Saxònia-Anhalt. Cuida la seva imatge de líder pròxim, però necessitat de protecció davant les consignes hostils de "Nazis raus" (Fora nazis) que ressonen quan apareix en un míting, sovint compartint plaça amb altres actes polítics, tot i que separats per un cordó policial.

Més que mítings, això seu són actes "presencials". Gairebé no parla ni pronuncia discursos. Els seus seguidors reparteixen fotos de Siegmund somrient en múltiples variants, una d’elles sobre una Simson Schwalbe KR 51/1, la motocicleta de l’extinta República Democràtica Alemanya (RDA), del territori de la qual va formar part Saxònia-Anhalt. Quan va néixer Siegmund, l’Alemanya comunista ja no existia. Però el líder de l’AfD no escatima eventuals factors d’identificació amb potencials votants.

El seu fort és comparèixer quan el seu equip ha armat la carpa mòbil de 2x2 metres, amb l’anagrama de l’AfD. Aleshores ja hi ha cua de centenars de ciutadans esperant-lo. Emergeix entre un passadís de guardaespatlles amb els braços alçats, es deixa complimentar, fa ell mateix un parell de selfies amb el mòbil als presents i es col·loca sota la carpa per repartir somriures, autògrafs i propaganda.

"Vine, Nancy, deixeu passar la Nancy" o "És clar que sí, amic, passa’m el nen per a la foto", són algunes de les instruccions que dona, sigui perquè el seu equip deixi colar una dona en cadira de rodes o el veí que li atansa el seu fill perquè l’agafi en braços. De Siegmund no s’esperen consignes programàtiques, sinó gestos de triomf. El seu propòsit és "fer història" des del seu land d’escàs pes econòmic o demogràfic, tot i que amb repercussions sobre una Alemanya amb 84 milions d’habitants, on una de cada cinc persones tenen orígens estrangers però on guanya terreny el discurs antiimmigració o la xenofòbia sense pal·liatius.

Els sondejos l’avalen. Entre un 40% i un 42% dels vots pronostiquen a l’AfD en els comicis regionals d’aquest land, el 6 de setembre. No només està en joc el Brandmauer o tallafocs alemany que fins ara ha mantingut aïllada l’AfD. S’estudia fins i tot la possibilitat que pugi al poder sense necessitat d’aliats. Tot dependrà del seu percentatge i de quants partits accedeixin a la Cambra. De moment, l’esquerra radical i prorussa de Sahra Wagenknecht ja ha avançat la seva disposició a recolzar un ascens de Siegmund.

Els gestos i aspecte de Siegmund remeten a Björn Höcke, el capitost de l’ala més radical de l’AfD i líder de Turíngia. Fa dos anys, Höcke va marcar la seva pròpia fita, a l’arribar l’AfD al seu llavors resultat rècord del 32,8%. El cordó sanitari va resistir a Turíngia gràcies a una coalició d’ampli espectre comandada pel conservador Mario Voigt. Dos anys després, a l’AfD els sondejos la situen com a primera força en intenció de vot a tot el país.

Simbologia hitleriana

Les semblances entre Höcke i Siegmund van de l’aspecte físic a l’ideològic. El líder de Saxònia-Anhalt va estar entre els oradors de la reunió de neonazis de Potsdam del 2023, que va sortir a la llum per revelacions periodístiques i a la qual van seguir mobilitzacions massives exigint la prohibició de l’AfD. Va militar amb 18 anys a la Unió Cristianodemòcrata (CDU), llavors liderada per Angela Merkel. Va ingressar a l’AfD el 2014, un any després de la fundació d’aquest partit, llavors euroescèptic i extraparlamentari. El seu entorn polític el formen, segons Der Spiegel, destacats membres d’un grupuscle anomenat Joventuts Fidels a la Pàtria (HDJ), prohibit el 2009, que pretenia ensinistrar menors com a "combatents del nacionalsocialisme", amb uniformes i simbologia hitleriana.