El líder iranià desafia Trump amb els canvis a la cúpula militar i política

No ha sigut vist en cap ocasió. Més de sis mesos després de la seva designació com a líder suprem iranià, no s’ha publicat cap imatge del seu rostre o que doni una idea del seu estat físic, i tampoc se’n coneix la veu. No ha sortit a la llum res que s’assembli a una prova de vida. Mojtaba Khamenei, líder suprem de la República Islàmica i fill de l’anterior, Ali Khamenei, va quedar greument ferit en el bombardeig que va matar el seu pare, el 28 de febrer, i va marcar l’inici de la guerra empresa pels EUA i Israel.

Gairebé no se sap res d’aquest dirigent, que aquests mesos suposadament ha viscut reclòs i sota terra, sense gairebé contacte físic amb els seus pròxims i súbdits, per temor d’un altre intent d’assassinat. Les últimes setmanes, però, han començat a aflorar alguns detalls del que el seu mandat al capdavant la República Islàmica pot comportar. No són pas discursos ni declaracions d’intencions directes. Més aviat nomenaments i la reorganització d’un Govern, l’iranià, que va quedar enormement minvat després de la guerra. Israel va aconseguir assassinar una gran part de la cúpula militar i política del país persa. I els nomenaments de Khamenei fill –pels noms que han ascendit a posicions de més rang– marquen un camí clar: la confrontació contra els EUA i la preparació per a una altra més que possible ronda de la guerra contra Washington i Tel-Aviv.

Vella guàrdia

El president nord-americà, Donald Trump, ha assegurat nombroses vegades els últims mesos que el seu conflicte ha servit per aconseguir un canvi de règim a Teheran. En part té raó: aquest nou règim iranià sembla, a priori, molt més radical, ultraconservador, bel·ligerant i, a diferència de l’Iran de Khamenei pare, ha perdut la por de la guerra contra els seus màxims enemics.

Khamenei fill ha triat, de fet, membres de la vella guàrdia més principista i contrària a negociar amb Washington per a les posicions clau del seu Govern. Entre aquests noms hi ha Mohsen Rezaei, exlíder de la Guàrdia Revolucionària durant la guerra contra l’Iraq dels 80 i que ha sigut designat ara com a nou cap del Consell de Seguretat Nacional; Hosein Taeb, excap d’intel·ligència, nomenat director del cos paramilitar Basiji, clau a l’Iran per a la brutal repressió de qualsevol indici de protesta o manifestació, i Ahmad Vahidi, un comandant ultraradical que ha sigut ascendit a comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària, entre un llarg etcètera de perfils semblants.

Crida a l’ofensiva

El missatge sembla clar: davant les enormes fallades de seguretat exposades durant la guerra, en què Israel va demostrar haver penetrat completament les estructures de seguretat iranianes, Khamenei fill aposta per perfils antics i conservadors. Homes de pedigrí que van participar en la revolució islàmica de 1979.

"Som en una confrontació decisiva contra l’arrogància global, i de vosaltres n’espero que augmenteu les capacitats de l’Iran per aconseguir la nostra dissuasió màxima. Hem d’estar preparats per executar operacions ofensives contra els nostres enemics", va dir en un comunicat per escrit Mojtaba Khamenei quan va anunciar tots els canvis de manera pública.

"Sens dubte Teheran reconstrueix les estructures de seguretat a partir de les lliçons de la guerra i es prepara per a una confrontació de llarga durada amb Israel i els EUA. Però això no vol dir pas que l’Iran abandoni les negociacions", escriu Sina Toossi, expert del think tank nord-americà Centre per a la Política Internacional. Segons aquest politòleg, figures com la de Rezaei mostren la intenció de la República Islàmica d’extreure el màxim possible a la taula de negociacions i donar poc espai o no gens al compromís. "Tots els últims nomenaments mostren que Teheran intenta lligar la diplomàcia amb una concepció molt més dura de la seva defensa, centrada a augmentar la capacitat de perjudicar els adversaris de tal manera que les xerrades produeixin un acord definitiu i no pas una pausa abans de tornar a la guerra", continua Toossi.

El canvi de règim que van prometre Trump i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja ha arribat: l’Iran ha passat de ser un país que, amb Ali Khamenei, buscava ser mesurat en les seves accions bèl·liques, que buscava la confrontació però mai apostava per la guerra oberta, a ser un altre que, amb Mojtaba Khamenei, aposta directament per la desestabilització global i els atacs a gran escala contra Washington i els seus aliats regionals.

Subscriu-te per seguir llegint