Més ansietat i menys benestar

A Espanya, el 78% dels alumnes de 5è i 6è de primària ja està registrat en alguna xarxa social i el 43% ho està en tres o més. Gairebé vuit de cada deu segueixen algun influencer (instagramer, youtuber, estrímer, gamer) i el 21% està convençut que podrà esdevenir-ne un, segons un informe de Red.es i Unicef, que adverteix que un de cada deu menors d’entre 11 i 18 anys es considera addicte al mòbil. En ple judici a Meta als EUA pels danys de les xarxes socials als joves, les investigacions acadèmica deixen clar que l’ús abusiu de les plataformes no surt gratis en termes de salut mental.

Instagram, la més mal valorada.

Un estudi britànic del 2017 de la Royal Society for Public Health (RSPH) conclou que Instagram és la xarxa social amb l’impacte més negatiu sobre la salut mental i el benestar dels joves. Els 1.500 joves d’entre 14 i 24 anys que van participar van valorar els efectes de diverses plataformes sobre 14 factors, com ara ansietat, depressió, solitud, son, imatge corporal, assetjament escolar, baixa autoestima i FOMO (por de perdre’s alguna cosa). El rànquing de més perjudicial a menys va ser: Instagram, Snapchat, Facebook, Twitter i YouTube. L’RSPH va destacar que Instagram i Snapchat, centrades en imatges, podrien contribuir a sentiments d’insuficiència i ansietat.Un estudi britànic portat a terme el 2017 per la Royal Society for Public Health (RSPH) conclou que Instagram és la xarxa social amb l’impacte més negatiu sobre la salut mental i el benestar dels joves. Els 1.500 nois i noies d’entre 14 i 24 anys que van participar en l’enquesta van valorar, basant-se en la seva pròpia experiència, Facebook, Instagram, Snapchat, Twitter i YouTube i els seus efectes sobre 14 factors. Entre ells, ansietat, depressió, soledat, son, imatge corporal, bullying, baixa autoestima i FoMO (por de perdre’s alguna cosa). De més perjudicial a menys, el rànquing va ser: Instagram, Snapchat, Facebook, Twitter i YouTube. L’RSPH va destacar que les dues plataformes que tenen com a punt fort les imatges, Instagram i Snapchat, podrien estar contribuint a sentiments d’insuficiència i ansietat entre els joves.

Segons LA classe social.

Amb dades de més de 145.000 adolescents de 35 països del Health Behaviour in School-aged Children (HBSC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va publicar el 2026 un estudi que conclou que l’ús problemàtic de les xarxes socials està associat amb menys benestar mental i menys satisfacció amb la vida. L’impacte negatiu és més gran entre els adolescents de famílies amb menys nivell socioeconòmic.Amb dades de més de 145.000 adolescents de 35 països del Health Behaviour in School-aged Children (HBSC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha publicat el 2026 un estudi que sentència que l’ús problemàtic de les xarxes socials està associat amb un pitjor benestar mental i una menor satisfacció amb la vida. L’impacte negatiu és més gran entre els adolescents de famílies amb menor nivell socioeconòmic.

Les noies, pitjor.

El 2025, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va publicar els resultats d’una recerca sobre Instagram i TikTok en una mostra de més de mil adolescents espanyols d’entre 12 i 18 anys. El benestar psicològic és un dels aspectes més mal valorats pels nois i noies que fan servir aquestes plataformes, va concloure. L’efecte percebut és especialment negatiu entre les noies.

Ideació suïcida.

L’ús problemàtic de les xarxes socials també està relacionat amb més ideació suïcida, segons un altre estudi de la Universitat de Màlaga del 2026 en què es va monitorar 517 adolescents espanyols amb una edat mitjana de 13,4 anys. Els autors conclouen que la comparació social podria contribuir a aquest procés: l’exposició freqüent a les xarxes a representacions idealitzades de la vida de companys i influencers pot causar sentiments d’inferioritat, insatisfacció i fracàs personal. Alguns adolescents podrien interpretar que no arribar a aquests estàndards és culpa seva, fet que reforça la vergonya i una percepció negativa d’ells mateixos.

Desinformació.

La desinformació a les xarxes es concentra en àmbits sensibles del debat públic i té com a víctimes principals polítics, periodistes i jutges. El resultat de tantes notícies falses, descontextualitzades o manipulades és "l’erosió de la confiança en institucions clau del sistema democràtic". És una de les conclusions d’Entre el ruido y los datos, estudi de Fad Juventud que dissecciona mil missatges publicats a X i adverteix que gairebé el 20% contenen desinformació, amb especial incidència en les àrees de migració, justícia i política. Un 45% de les mencions desinformadores estan alineades ideològicament amb l’extrema dreta.La desinformació a les xarxes és un fenomen estructural que no es distribueix de forma homogènia, sinó que es concentra en àmbits sensibles del debat públic, tenint com a principals víctimes polítics, periodistes i jutges. El resultat de tanta notícia falsa, descontextualitzada o manipulada és "l’erosió de la confiança en institucions clau del sistema democràtic". Aquesta és una de les conclusions d’‘Entre el soroll i les dades’, un estudi de Fad Juventud que dissecciona mil missatges publicats a X (abans Twitter) i adverteix que gairebé el 20% contenen desinformació, amb especial incidència en les àrees de migració, justícia i política. Un 45% de les mencions desinformadores estan alineades ideològicament amb l’extrema dreta.

Subscriu-te per seguir llegint