El Govern va aturar el pla de seguretat per a Ceuta i Melilla després del gir amb Rabat

Té nom, Pla Integral de Seguretat per a Ceuta i Melilla, però no pas contingut. Va néixer com a mesura urgent després de l’onada de 15.000 marroquins sobre Ceuta el maig del 2021, però els ensenyaments de llavors no s’han aplicat ara. L’ordre per a la seva elaboració fa gairebé cinc anys que està publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), el mateix termini que fa que està congelada, mentre el Govern girava, amb cartes, cimeres i reunions d’alt nivell, la relació amb el Marroc.

El 27 de maig del 2021, Iván Redondo, llavors director del Gabinet de Presidència del Govern, va comparèixer davant de la Comissió Mixta de Seguretat de les Corts per anunciar, entre altres mesures, l’elaboració d’un "pla global de seguretat per a Ceuta i Melilla" en l’Estratègia de Seguretat Nacional (ESN) que s’havia d’aprovar aquell any. El projecte havia nascut en la direcció del Departament de Seguretat Nacional, que comandava el general Miguel Ángel Ballesteros. Deu dies abans de l’anunci de Redondo, el 17 de maig, Ceuta havia patit la primera entrada massiva de migrants a través de la platja i l’espigó d’El Tarajal.

El 13 de juliol del 2021, el BOE va publicar el cessament de Redondo i la seva successió per l’avui ministre Óscar López. La iniciativa es va quedar llavors sense valedor polític, però encara va obtenir el consens del PP i de Ciutadans una ESN que inclouria entre les línies d’acció, la número 12, l’elaboració del pla. L’ESN es va aprovar el 28 de desembre i es va publicar al BOE l’últim dia del 2021. Avui continua vigent.

La seva línia d’acció 12 és part de l’"actuació davant de situacions de crisi" i estableix que Ceuta i Melilla "requereixen una especial atenció de l’Administració General de l’Estat per garantir la seguretat i el benestar dels ciutadans". El 30 de juny del 2022 es va reunir a la Moncloa el Comitè de Situació de Seguretat Nacional sota presidència del ministre Félix Bolaños. Aquell dia es va aprovar crear un "grup de treball per al Pla Integral de Seguretat"... sis mesos després d’anunciar-se.

Només feia sis dies que el matí del 24 de juny un tràgic intent d’assalt a la tanca de Melilla es va saldar amb la mort d’entre 23 i un centenar de migrants subsaharians. No hi ha xifra oficial compartida. El grup de treball naixia tocat, si no enfonsat. El pla de seguretat per a Ceuta i Melilla va anar perdent temperatura en meandres administratius fins a arribar al punt de congelació. Hi va haver reunions d’una comissió interministerial, amb presència d’Interior, Defensa, Exteriors, el CNI, Sanitat, Transports i altres ministeris. En aquestes primeres cites, la Moncloa va decidir no cridar els governs de Ceuta i Melilla i que fos la Secretaria d’Estat de Política Territorial la que ho coordinés, per evitar els recels entre Defensa i Interior.

Al calendari hi ha dues dates clau: el 17 de març del 2022, el Marroc fa pública una carta del president Pedro Sánchez reconeixent com a "base més seriosa, creïble i realista" la proposta marroquina per a una autonomia del Sàhara Occidental (abans espanyol) com a part del seu territori. El 7 d’abril, Sánchez viatja a Rabat per ratificar una declaració conjunta amb Mohamed VI, un full de ruta en la relació després d’un cop de volant amb el Sàhara la negociació diplomàtica prèvia del qual es desconeix i que no va ser portat al Congrés ni, pel que sembla, al Consell de Ministres.

Pràcticament mentre el Comitè de Situació va anunciar a la Moncloa la creació d’un grup de treball per al pla, en altres passadissos del Govern començava a preparar-se la reunió d’alt nivell del febrer del 2023: Sánchez i 11 ministres espanyols anaven a Rabat per signar 20 acords amb el Marroc... i amb absència del monarca alauita.

El 22 de març del 2024, el Govern va respondre a una pregunta del PP al Senat sobre el seu avenç. "Està previst començar a treballar sobre objectius estratègics", deia la resposta. Quan hi hagués un esborrany, s’elevaria al Comitè de Situació. Aquest enviament encara no s’ha produït ni té data. En reunions sobre l’embrió del pla es van considerar algunes mesures, segons fonts solvents, que avui es continuen considerant necessàries. Entre aquestes, controlar les mesquites i els imams que sufraga el Marroc i que viatgen a aquest país periòdicament per prevenir arengues que incitin a desordres.

Una altra clau del pla era assegurar el subministrament de béns essencials. Un dels principals, l’aigua: les ciutats depenen de dessalinitzadores. Per a aportacions addicionals, les ciutats depenen de reserves estratègiques en petits embassaments i de brolladors en territori marroquí. En cas d’una crisi aguda, han de tenir assegurats els subministraments alimentaris i sanitaris. Això implica mantenir expedit l’accés en qualsevol situació. Melilla té aeroport però els avions han de passar per espai aeri marroquí. A Ceuta, el port presentava vulnerabilitats que no han transcendit.

Subscriu-te per seguir llegint