L’àrdua reconstrucció

El 10 d’agost, quan va tremolar la terra, Gloria Elena Rendón era a Cartagena de Indias, a la costa del mar Carib. Allà amb prou feines es va sentir el terratrèmol de 7,4 graus que va deixar almenys 314 morts i 290 desapareguts a Colòmbia, segons l’últim recompte. Però de seguida van començar a arribar-li notícies dels estralls que havia causat a la seva localitat natal, Apía, una població d’uns 12.000 habitants del departament de Risaralda incrustada a la serralada occidental dels Andes i pertanyent a l’anomenat Eix Cafeter. Rendón no s’ho va pensar dues vegades i va bolcar tots els esforços a impulsar una iniciativa solidària amb participació espanyola i colombiana per ajudar a la reconstrucció i la recuperació del teixit econòmic de la seva localitat i la veïna Pueblo Rico, dues comunitats rurals que ja arrossegaven fragilitats prèvies.

Gloria Elena va néixer a Apía fa 58 anys, i en fa 26 que viu a Barcelona, on es va mudar per cursar els estudis universitaris i ara treballa com a consultora independent en polítiques migratòries, governança i inclusió social. Un bagatge que li ha permès teixir contra rellotge una xarxa entre Colòmbia i Catalunya en què participen l’Associació Comunitària Emaús Pereira, Agrotamá, l’Associació Som Futur i LATIR, en col·laboració amb els ajuntaments d’Apía i Pueblo Rico.

Recaptació de fons

Des de dilluns passat, aquesta colombianobarcelonina es troba a la zona afectada per detectar les necessitats més urgents i llançar la campanya de recaptació de fons, de la qual es compromet a retre comptes. Segons el Departament Administratiu Nacional d’Estadística del país sud-americà, Apía presentava abans del sisme un 33,6% de pobresa multidimensional, davant el 70,5% de Pueblo Rico, on la població indígena i afrodescendent té una presència important. El moviment tel·lúric ha empitjorat el drama de centenars de famílies que, després d’un passat de violència derivada del narcotràfic, fa uns quants anys que pateixen fenòmens climàtics extrems, amb pluges torrencials i temperatures tòrrides per sobre del que era habitual.

Moltes d’aquestes famílies ho han perdut tot, com és el cas d’Angelina Girón, l’habitatge de la qual va col·lapsar totalment i està intentant crear un espai provisional amb plàstics on poder protegir-se amb els seus cinc fills, segons explica ella mateixa en un vídeo remès per Rendón a aquest diari. La casa de Rubén Darío López presenta, així mateix greus destrosses, però el sisme també ha afectat la seva principal font d’ingressos, ja que ha provocat danys en la maquinària agrícola que han "frenat" la recol·lecció del cafè. A més, la pluja que ha arribat després de la tremolor no ajuda, perquè el lloc on posaven a assecar els grans està inhabilitat i si es mantenen humits, es poden desenvolupar microorganismes i floridures que afecten la qualitat del cafè i la comercialització.Moltes d’aquestes famílies ho han perdut tot, com és el cas d’Angelina Girón, la vivenda del qual va col·lapsar totalment i està intentant crear un espai provisional amb plàstics on poder protegir-se al costat dels seus cinc fills, segons explica ella mateixa en un vídeo remès per Rendón a aquest diari. La casa de Rubén Darío López presenta, així mateix greus destrosses, però el sisme també ha colpejat la seva principal font d’ingressos, ja que ha provocat danys a la maquinària agrícola que han "frenat" la recollida del cafè. A més, la pluja que ha arribat després de la tremolor no ajuda, perquè el lloc on posaven a assecar els grans es troba ara inhabilitat i si aquests es mantenen molt temps humits, poden desenvolupar-se microorganismes i florits que afecten la qualitat del cafè i, en conseqüència, al seu processament i comercialització.

El més important ara de cara a la reconstrucció, segons relata Rendón en conversa telefònica amb EL PERIÓDICO, és comptar amb "estudis de sòl actualitzats i un disseny estructural sismorresistent d’acord amb la normativa per evitar reproduir les mateixes vulnerabilitats". En aquestes comunitats rurals "preval la tradició de l’autoconstrucció de cases sense criteris de seguretat". Tot i que a causa de la baixa altura dels edificis s’han evitat morts, a la regió s’escampa la "preocupació" davant la constatació que no n’hi ha prou amb tornar a aixecar les cases com es feia abans. "No és només una qüestió de materials o de diners, també cal el coneixement tècnic i la capacitat per portar-ho a terme", afegeix Rendón.El més important ara de cara a la reconstrucció, segons relata Rendón en conversa telefònica amb EL PERIÓDICO, és comptar amb "estudis de sòl actualitzats i un disseny estructural sismorresistent d’acord amb la normativa per evitar reproduir les mateixes vulnerabilitats". En aquestes comunitats rurals "prima la tradició de l’autoconstrucció de cases sense criteris de seguretat". I tot i que a causa de la baixa altura dels edificis s’han evitat morts, a la regió s’escampa la "preocupació" davant la constatació que no n’hi ha prou amb tornar a aixecar les cases com es feia abans. "No és només una qüestió de materials o diners, també és necessari el coneixement tècnic i la capacitat per portar-lo a terme", afegeix Rendón.

Però malgrat l’infortuni i la tristesa per la patacada que ha suposat el terratrèmol en les seves vides, a Apía i Pueblo Rico no tiren la tovallola. "Són unes comunitats que han patit molt, amb una història molt dura (...) Però la gent té molt clar que ha de tirar endavant". Bé ho sap Gloria Elena, el pare de la qual, Jaime Rendón, va ser el primer alcalde a qui van assassinar els narcos a Colòmbia el 1978.Però malgrat l’infortuni i la tristesa per la patacada que ha suposat el terratrèmol en les seves vides, a Apía i Pueblo Rico no tiren la tovallola. "Són comunitats que han patit molt, amb una història molt dura (...) Però la gent té molt clar que ha de tirar endavant". Bé ho sap Gloria Elena, el pare del qual Jaime Rendón, va ser el primer alcalde assassinat pels narcos a Colòmbia el 1978.