Retorns sota protecció

El Govern té controlats a Ceuta prop de 2.500 nens i nenes que van entrar en territori espanyol a finals de juliol. La xifra, avisen des de l’Executiu, podria ser més elevada, ja que molts continuen vagant per la ciutat. El portaveu d’Interior de la Unió Europea (UE), Markus Lammert, insisteix que "l’expectativa és que tots aquells que estan a Ceuta de manera il·legal siguin tornats", tot i que ahir va matisar que "cal garantir la protecció" dels menors. Però, ¿què diuen les lleis sobre això?

La llei d’estrangeria espanyola.

La norma estableix que els menors estrangers no acompanyats no poden ser objecte d’una devolució automàtica. L’article 35 preveu un procediment específic de repatriació, que s’ha de decidir atenent l’"interès superior del menor". Abans de resoldre’l, l’Administració ha de recollir informació sobre la situació familiar del nen o la nena i valorar si és procedent el seu retorn al país d’origen, el seu reagrupament amb familiars o la seva permanència a Espanya. Així, la devolució només es pot executar si existeixen garanties adequades de protecció al país de destinació, bé mitjançant l’entrega a familiars, bé als serveis de protecció competents.

La sentència del Suprem.

El 2021, en l’anterior crisi migratòria que es va viure a Ceuta, hi va haver devolucions massives de menors al Marroc, malgrat la prohibició de la llei d’estrangeria. Es calcula que a la ciutat autònoma van entrar prop de 1.500 menors i tots van ser repatriats de manera immediata partint d’un acord entre Espanya i Marroc del 2007. No obstant, tres anys després, el 2024, el Tribunal Suprem (TS) va emetre una sentència en què va declarar que aquestes devolucions eren il·legals.

El TS va denunciar l’"absoluta inobservança" de les garanties previstes en la llei d’estrangeria. Així, va establir que l’acord bilateral amb el Marroc no és suficient per si sol per tornar els menors, ja que és obligatori tramitar un procediment administratiu individual de cada nen o nena per conèixer les circumstàncies de cada un.

El Reglament de Retorn de la UE.

Des del març del 2025, la UE tramita un nou reglament de retorn proposat per la Comissió Europea. El Parlament Europeu va aprovar el 17 de juny la seva posició en primera lectura, després de l’acord provisional assolit amb el Consell, però el text encara ha de ser adoptat formalment pel Consell de la UE. Fins llavors, continua vigent la directiva de retorn del 2008, que estableix una sèrie de normes comunes per a la devolució de migrants a tercers països. L’article 5 obliga els estats a tenir degudament en compte l’"interès superior del menor", juntament amb "la vida familiar" i "l’estat de salut".

L’article 10 estableix que, abans de dictar una decisió de retorn per a un menor no acompanyat, aquest "ha de rebre assistència dels serveis pertinents de les autoritats encarregades d’executar el retorn".

El futur reglament de la UE.

El nou text habilita l’enviament de migrants a centres de retorn a tercers països i manté les condicions de la normativa actual. Indica a l’article 19 que "l’interès del menor serà una consideració primordial" i en el següent precepte incideix que les autoritats encarregades li hauran "de prestar assistència". A més, "es designarà un representant o una persona per vetllar per l’interès superior del menor que el representi".

En definitiva, la legislació espanyola i l’europea prohibeixen la devolució massiva o col·lectiva de menors migrants als seus països d’origen, però no descarta que es pugui fer de manera individualitzada, atenent l’interès superior del menor i garantint que, en cas de retorn, serà entregat a la seva família, a un tutor o a un sistema de protecció adequat. Unes garanties que el Suprem ja va considerar vulnerades el 2021.

Subscriu-te per seguir llegint