Trump inicia una "guerra econòmica sense precedents" per doblegar l’Iran

Tot ha quedat en suspens. Els Estats Units no tenen, en el seu conflicte des d’aquest febrer contra l’Iran, una via clara per seguir endavant. Les negociacions han fracassat fins ara i el preacord firmat al juny ha caducat després que s’hagin complert els 60 dies que es van donar les parts per pactar la pau. També ho ha fet la via militar, que espanta els mercats internacionals i també un Pentàgon que, a finals de juny, va assegurar que Washington s’estava quedant sense objectius per atacar.

El president nord-americà, Donald Trump, s’ha quedat atrapat en una guerra a la qual no es veu sortida. Així que el pas següent no és ni diplomàtic ni militar. És econòmic. "¡Avui anuncio l’operació econòmica més important que s’ha pres mai contra un país! Serà una guerra econòmica d’aïllament en una escala sense precedents. QUALSEVOL país que ajudi les institucions financeres, aeroports, negocis i el Govern de l’Iran es veurà davant unes conseqüències econòmiques TREMENDES", va anunciar el multimilionari nord-americà a les xarxes socials ahir a la nit.

No hi ha quasi detalls sobre el pla de Washington per "derrotar econòmicament l’amenaça de l’Iran", però sí que existeixen algunes filtracions que apunten que els Estats Units volen sumar al seu bloqueig un bloqueig naval a totes les fronteres terrestres iranianes, una mesura que és molt més costosa i difícil que simplement tancar els ports.

Èmfasi en majúscules

"Seria un dia D econòmic, i necessitem que els nostres aliats estiguin amb els EUA per aïllar i derrotar l’Iran. Aquests malalts estan en les últimes, i les nostres MESURES HISTÒRIQUES els destrossaran tant que no podran continuar projectant el seu terror a tot el món", va continuar Trump, recorrent de nou a les majúscules per posar èmfasi als conceptes clau dels seus missatges.

El que és segur, no obstant, és que l’Iran està a punt del col·lapse econòmic. El país ja vivia a principis d’any una crisi financera i inflacionària sense precedents que, de fet, va encendre la metxa d’una onada de protestes multitudinària i sagnant el desembre del 2025 i gener del 2026.

A tot això s’ha sumat la guerra i el bloqueig naval nord-americà, que ha limitat la capacitat de la República Islàmica d’exportar petroli gairebé per complet. "Ja no aconseguim diners. Abans veníem petroli i gas, però ja no podem. Van destruir un gran nombre de fàbriques durant la guerra i això ha fet que no puguem ni cobrar impostos ni proveir de finançament perquè les empreses continuïn operant. Els nostres problemes s’han multiplicat", va admetre aquesta setmana en un discurs públic el president, Masoud Pezeshkian.

Els iranians ho noten: l’atural país s’ha disparat i els preus bàsics de la cistella de consum s’han doblat en pocs mesos. En les dues primeres setmanes d’agost, per exemple, el cost d’un quilo de patates ha passat de 540.000 a 720.000 rials a Teheran, mentre uqe una dotzena d’ous ha passat de valer dos milions de rials a tres milions. En només 14 dies.

"Aquest suposat dia D econòmic és únicament una distracció de la crisi interna dels EUA. Posar més èmfasi en polítiques ja provades com un fracàs tan sols els portarà cap a una derrota que encara serà més crua. El terrorisme econòmic nord-americà amenaça l’economia global", va manifestar ahir el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi.

Tancament d’Ormuz

El principal responsable d’aquesta inflació descontrolada a l’Iran és, per descomptat, el bloqueig nord-americà de l’estret d’Ormuz, la via a través de la qual el país persa exportava pràcticament tots els seus hidrocarburs abans de la guerra. L’economia iraniana és enormement dependent del petroli i del gas.

Aquest bloqueig va en dues direccions. L’Iran també ha imposat el seu tancament d’Ormuz, i no permet, sota amenaça d’atacs amb drons i míssils, que els països del Golf puguin exportar les reserves de cru. Abans de la guerra, per la via transitaven prop de 120 petroliers al dia.

Però en l’actualitat el número no és zero, sinó que prop de 10 barcos aconsegueixen creuar l’estret cada dia, sobretot gràcies a la marina nord-americana, que des del maig escorta alguns vaixells a través d’aigües territorials d’Oman, segons han publicat The New York Times i el mitjà Axios.

En total, Washington ha aconseguit que aproximadament uns 1.000 barcos passin a través de l’estret d’Ormuz des d’aquest maig, una operació d’un cost enorme que inclou escortes amb destructors, helicòpters i caces per a cada vaixell de càrrega. L’Iran ha atacat la ruta i ha arribat a 15 embarcacions, causant la mort de dos mariners, segons el diari novaiorquès.

Subscriu-te per seguir llegint