Espanya trasllada al Marroc el seu rebuig «rotund» a les pretensions sobre Ceuta i Melilla

La crisi migratòria viscuda a Ceuta aquest estiu va camí de convertir-se, a més, en una crisi diplomàtica. Més de tres setmanes després de l’entrada de més de 70.000 migrants a la ciutat autònoma, el Govern del Marroc està posant en qüestió la sobirania d’aquest territori, així com el de Melilla. Davant les declaracions del ministre de Justícia marroquí, Abdellatif Ouahbi, en què afirmava que els dos enclavaments constitueixen un «dret històric i geogràfic» del Marroc, l’Executiu de Pedro Sánchez s’ha vist obligat a traslladar el seu «rebuig rotund» a les pretensions del país veí.

«La qüestió de Ceuta i Melilla continuarà sent un tema de diàleg entre nosaltres i Espanya, i mantindrem el nostre dret històric i el nostre dret geogràfic», va asseverar aquest divendres Ouahbi en el canal públic marroquí 2M. Així, va assegurar que «un objectiu de l’Executiu marroquí» és buscar la «solució definitiva a la situació actual» perquè Ceuta i Melilla «tornin al si de la pàtria [el Marroc]». Aquesta no és la primera vegada que Ouahbi s’expressa d’aquesta manera. L’11 d’agost ja va posar sobre la taula aquesta qüestió: «Ens mantenim ferms en la nostra sobirania i volem resoldre el problema mitjançant el diàleg».

Llavors, va ser la ministra de Defensa, Margarita Robles, la que va afirmar que «Ceuta no és espanyola, és espanyolíssima». No obstant, després de les noves paraules del ministre, fonts del Ministeri d’Exteriors, dirigit per José Manuel Albares, han deixat clar mitjançant un comunicat que «Ceuta i Melilla són dues ciutats espanyoles frontera d’Espanya i de la UE. Formen part de la integritat territorial i de la sobirania d’Espanya reconeguda internacionalment i són igualment part integrant del territori de la UE».

«Rebutgem i rebutjarem rotundament qualsevol plantejament diferent respecte a Ceuta i Melilla», afegeix la nota, que conclou assegurant que «aquesta posició s’ha traslladat clarament avui pels canals diplomàtics» al Govern del país veí. No obstant, el ministre Albares no s’ha referit públicament a aquesta qüestió ni ha publicat cap missatge en les xarxes socials.

Relació «excel·lent»

Més enllà del comunicat d’Exteriors, cap membre del Govern de Pedro Sánchez s’ha pronunciat sobre l’assumpte. Des de l’entrada massiva de migrants del 30 de juliol, l’Executiu ha intentat mantenir un perfil baix pel que fa al país veí. El president del Govern va admetre al cap de pocs dies que el que havia passat a la ciutat autònoma era una «violació de la integritat territorial d’Espanya», però va evitar en tot moment responsabilitzar-ne el Marroc. Lluny d’això, va recalcar que la interlocució era «constant, fluida i raonable».

La resta de ministres han seguit aquest mateix camí i durant les últimes setmanes han esquivat qualsevol crítica al Marroc, deixant clar que la cooperació amb les autoritats marroquines estava sent bona. Davant les paraules d’Ouahbi de fa 10 dies, fonts del Govern van intentar treure ferro a l’assumpte i van definir com a «excel·lents» les relacions amb el regne de Mohamed VI.

Reivindicacions i suports

La reivindicació del Marroc de les dues ciutats ve de llarg, des de la seva independència el 1956. El difunt rei Hassan II ja havia instat al seu dia Espanya a crear una «cèl·lula de reflexió» sobre el futur dels dos enclavaments, sense obtenir resposta. Ara, l’actual Executiu marroquí insisteix en la creació d’una «comissió de diàleg» que permeti analitzar la qüestió entre els dos països. A més, aquestes pretensions han rebut el suport en les últimes setmanes dels EUA i Israel.

Després de l’episodi del 30 i 31 de juliol es va rescatar un informe de l’abril del Comitè d’Assignacions del Congrés dels Estats Units en què s’apuntava que «les ciutats de Ceuta i Melilla, administrades per Espanya, estan situades en territori marroquí i continuen sent objecte de la reivindicació històrica del Marroc» i s’avalaven els esforços del secretari d’Estat, Marco Rubio, «per fomentar el diàleg» entre els dos països. D’altra banda, l’ambaixador israelià davant les Nacions Unides, Danny Danon, va instar Espanya a «explicar al món per què encara manté enclavaments colonials a l’Àfrica».