El dilema de Junts davant l’auge d’Aliança Catalana: ¿combatre-la o ignorar-la?

El debat va estar servit des del moment en què Sílvia Orriols va guanyar les eleccions municipals del 2023 a Ripoll. El dubte era si era més efectiu combatre-la pactant un govern alternatiu o si era millor deixar-la governar per haver sigut la llista més votada. Les tres setmanes que van transcórrer entre els comicis i el ple d’investidura van estar plenes d’anades i vingudes i de contradiccions entre els dirigents de Junts, que rebien la pressió del PSC i d’ERC per sostenir el cordó sanitari. Aquest va ser només el preludi de la disjuntiva que els postconvergents continuen sense tenir resolta actualment, davant l’auge que les enquestes pronostiquen a Aliança Catalana al Parlament.

L’esquerda la va obrir la llavors presidenta del partit, Laura Borràs. Va ser la primera dirigent a rebutjar públicament un cordó sanitari contra la líder de l’extrema dreta. Hores després, no obstant, va ser corregida per l’executiva que ella mateixa dirigia. «La posició de Junts és inqüestionable: sempre hem marcat un cordó sanitari contra la ultradreta», va defensar en roda de premsa Miriam Nogueras, en aquell moment candidata a les eleccions al Congrés.

Orriols va ser investida. La direcció nacional del partit va emetre un dur comunicat en el qual assegurava que no compartia la decisió dels seus regidors de permetre que governés i instava la resta de formacions a intentar una entesa posterior per desbancar-la, cosa que mai s’ha arribat a produir. Va estar a prop el febrer del 2025, però llavors va ser la cúpula la que va acabar desactivant la moció de censura. «Hem de guanyar a les urnes», va justificar el secretari general del partit, Jordi Turull.

Les enquestes

L’última publicada per EL PERIÓDICO, per exemple, situava aquesta formació com a segona força amb entre 25 i 28 diputats. Ara té dos escons. El principal perjudicat dels últims estudis demoscòpics –també del CEO– és Junts, que es mou en una forquilla d’entre 15 i 18 escons quan ara és segona força amb 35. Aquestes males dades han revifat el debat en el partit sobre com frenar l’ascens d’Orriols. No obstant, de moment, la direcció no té previst fer grans canvis.

Des de la cúpula relativitzen les dades demoscòpiques publicades, però molts reconeixen en privat que la tendència a la baixa és innegable. No obstant, ho atribueixen al fet que no juguen en igualtat de condicions per l’absència de Carles Puigdemont, que continua esperant l’aplicació de la llei d’amnistia, i a la dificultat per fer arribar les seves propostes a la ciutadania. Un problema que no és nou i que Junts té diagnosticat des de fa més de dos anys, sense que n’hagi trobat encara l’antídot.

De moment, els postconvergents han provat diverses vies. L’abril del 2025, van iniciar un cicle de conferències per les principals capitals de comarca, sota el nom de ‘Junts s’explica’, per mirar d’acostar les seves propostes al territori. I, uns mesos després, al novembre, van celebrar un ‘superdissabte’ amb un centenar de carpes per donar a conèixer les seves apostes en qüestions com la seguretat, la immigració i les ocupacions d’immobles, temàtiques que l’extrema dreta ha situat en l’ordre del dia.

Junts buscarà contrarestar Aliança Catalana intensificant la seva estratègia en les xarxes socials, un terreny molt dominat per l’extrema dreta

Fonts del partit defensen que Junts fa una política propositiva davant l’«insult constant» d’aquest tipus de formacions i recorden que han aconseguit que iniciatives com la llei contra la multireincidència s’aprovessin al Congrés. També assenyalen que han impulsat –de moment, sense èxit– una norma contra les ocupacions o la delegació de competències en immigració, i que han presentat propostes per prohibir el burca o per limitar el padró. No obstant, lamenten que la seva tasca legislativa no transcendeixi les cambres ni arribi al gran públic. A partir del setembre es volen enfocar a entaular la batalla en les xarxes socials, un terreny molt dominat per l’extrema dreta.

Els cordons sanitaris

El que de moment tenen clar a Junts és que no se sumaran a nous cordons sanitaris contra Orriols. El canvi d’estratègia de la direcció postconvergent respecte a Aliança Catalana en només dos anys –d’instar una moció de censura a desactivar-la– es deu al fet que Junts ja no confia en la seva eficàcia. Malgrat que, abans de les eleccions catalanes del 2024, Junts es va sumar al veto contra la formació d’extrema dreta, amb el temps, han anat guanyant pes internament les veus partidàries d’un xoc molt més mesurat amb la seva formació.

La voluntat és evitar donar munició a la seva estratègia victimista i enfadar els votants fronterers, especialment els que abans triaven la papereta de Puigdemont, amb l’esperança que puguin tornar a captar-los. És, de fet, l’estratègia que Josep Rull ha intentat implantar al Parlament des que ostenta la seva presidència.

Si hi ha o no ‘sorpasso’ d’Aliança Catalana a Junts no es podrà dilucidar fins al 2028, data en què s’han de celebrar les pròximes eleccions catalanes. No obstant, es prendrà el pols a la situació en les municipals del 2027. Junts dona per fet que tindrà dificultats a l’àrea metropolitana de Barcelona, però confia a conservar les alcaldies que té a les comarques de l’interior de Catalunya. S’ha de veure quantes candidatures aconsegueix presentar Orriols, però el debat en la postconvergència continua vigent sobre si cal combatre-la o ignorar-la, cosa que es posarà a prova amb els pactes postelectorals a les localitats catalanes.