L’or ‘desaparegut’ a Veneçuela

No tot pot brillar com l’or a Veneçuela. D’una banda, hi ha talls de llum per l’escassetat d’energia i la foscor ja comença a ser un problema quotidià. Pel que fa a l’or, la seva falta és evident fins al punt que defineix les negociacions entre el Govern provisional i un sector de l’oposició a la taula de diàleg tutelada pels Estats Units, però també el curs de les inversions en un sector estratègic.

En principi, les parts es van comprometre a gestionar la devolució de les 31 tones de lingots que equivalen a uns 4.000 milions de dòlars i són al Banc d’Anglaterra. Veneçuela necessita aquests diners per encarar la reconstrucció després del doble terratrèmol del 24 de juny, amb uns costos materials que són superiors als 20.000 milions de dòlars, segons les autoritats. La pregunta sobre aquestes reserves és també sobre què ha passat amb l’or durant les dècades d’un conflicte polític intern que va girar full amb la intervenció militar nord-americana del 3 de gener.

Quinze anys enrere, Hugo Chávez "va reobrir" 16.908 lingots que es trobaven en diferents bancs a Europa i el Canadà. "Estem tornant al nostre país l’or que en el passat se’l van emportar per imposicions financeres d’aquell llavors", va dir el llavors president del Banc Central de Veneçuela, Nelson Merentes "Estic d’acord amb Nelson", va dir Chávez, i va afegir: "Nacionalitzarem l’or i el convertirem, entre altres coses, en reserves internacionals".

L’or restant es va mantenir al Banc d’Anglaterra. Quan el gener del 2019 el diputat Juan Guaidó es va autoproclamar "president encarregat" de Veneçuela, aquests lingots van quedar sota custòdia de l’autoritat monetària britànica. Llavors, Londres havia reconegut la legitimitat de Guaidó. La situació ha canviat a partir de l’arribada de Delcy Rodríguez al palau de la Moneda, amb el "reconeixement" de Donald Trump. La Gran Bretanya s’ha obert a reconsiderar la situació en la mesura que el "rodriguisme" i els seus interlocutors a la taula de diàleg, encapçalats per Dinorah Figuera, arribin a un acord durador. Els EUA són la tercera part d’aquesta esperada entesa i, com succeeix amb la renda petroliera, administraria l’or en qüestió.

En aquest context, representants de la Confederació de Treballadors de Veneçuela (CTV) i de la Coalició Sindical Nacional i Internacional Veneçolana van demanar a les autoritats britàniques que mantinguessin sota custòdia els lingots fins que "hi hagi un govern legítim sorgit d’eleccions lliures i justes". Luis Parra, diputat a l’Assemblea Nacional (AN) per Primer Veneçuela, un sector de l’"oposició amigable" amb el Govern provisional, va demanar a Washington que aixequés les sancions econòmiques i propiciés que es descongelin els actius veneçolans a l’exterior.

"Falta de transparència"

El que persisteixen són les preguntes. D’acord amb el portal El Pitazo, el Banc Central de Veneçuela va passar de tenir 105 tones d’or el 2019 a 47 tones al tancament del 2025. Aquest últim número inclou els lingots que es troben immobilitzats al Banc d’Anglaterra. "No podem afirmar que algú simplement es va robar 58 tones. Hi va haver vendes, intercanvis, pagaments internacionals, operacions de les quals hi ha documentació. Però també hi va haver una enorme falta de transparència. I durant aquells anys diferents investigacions van començar a identificar les estructures que comercialitzaven or veneçolà", va assenyalar la publicació. La quantitat d’or extret durant els anys que Nicolás Maduro va estar en el poder és un altre forat negre. L’explotació en l’anomenat Arco Miner de l’Orinoco va estar marcada per denúncies relacionades amb la desforestació, la contaminació de rius i la presència de grups armats que no només afectaven les comunitats originàries: havien creat un circuit il·legal de l’or.