Les forces de seguretat vigilen 11 líders dels immigrants a Ceuta

Alcen la veu, paren discussions, hi ha baralles, imparteixen instruccions a grups; els altres callen quan parlen... La seva ascendència s’ha notat en casos com la tornada de centenars de subsaharians a la platja ceutina d’El Trampolí després del primer desallotjament efectuat per la Policia, o, en la primera setmana d’agost, en concentracions davant les portes de supermercats. En el multitudinari col·lectiu de migrants que s’ha quedat a Ceuta després de l’entrada massiva dels passats 30 i 31 de juliol han anat despuntant líders, alguns dels quals transcendeixen del paper ocasional de capitost. Una de les àrees d’informació dels cossos de la Seguretat de l’Estat que els monitora té identificats 11 rellevants.

Hi ha diverses classes entre els líders vigilats, segons la seva actitud. Dos d’ells, joves subsaharians, han ajuntat grups per protestar davant les càmeres de televisió a la platja d’El Trampolí o repartir recursos, informen fonts pròximes a l’operatiu de seguretat.

D’altres, aquests magribins, han anat evidenciant un perfil agitador. D’altres, les Forces de Seguretat prenen nota perquè aquests, per edat o influència, manen callar els altres quan algú es dirigeix al grup, els prohibeixen parlar amb les autoritats i amb els serveis socials o els ordenen que s’esfumin quan apareix una patrulla policial.

Hi ha, a més, una classe a part "perquè tenen secretaris", explica a EL PERIÓDICO una font policial. Es refereix a capitostos acompanyats sempre de dos o tres peons que els fan de carters o d’escortes. D’aquests, per comptar amb "mascloneses" al seu servei, sospiten les Forces de Seguretat de possibles connexions amb màfies de la immigració o de tràfics il·lícits. No obstant, a cap dels onze vigilats els atribueixen fins ara les fonts consultades la comissió de cap delicte.

Activistes i bandes

Entre els caps, aquestes fonts manegen la possibilitat que hi hagi alguns activistes que van participar en els disturbis del que a les xarxes socials anomenen #GEN Z 212, la revolta juvenil que va esclatar per tot el Marroc a finals de setembre del 2025 per la carestia de la vida, les fallades en la salut pública i la falta d’oportunitats. El nom deriva de Generació Zeta i del prefix telefònic del Marroc. Aquests haurien aprofitat l’onada d’aquest estiu per fugir de la repressió del règim de Mohamed VI, que encara encaixa joves per haver difós a les xarxes socials –especialment a la plataforma de videojocs Discord– crides a protestar als carrers.

Però el d’activista polític és un perfil minoritari. És més freqüent el dirigent de bandes entorn del qual d’altres busquen la seva protecció i la del grup... no només davant dels policies o els militars de patrulla, sinó també davant dels seus propis compatriotes en les nits de baralles de carrer. De nit, després de la quotidiana deambulació per la ciutat, busquen refugi en muntanyes.

Tots els monitorats són homes, si bé cap, segons les fonts esmentades, evidencia un perfil de líder religiós. En una ciutat on "l’emissora treu fum" –explica una agent patrullera de la Policia Nacional desplegada a Ceuta– aquesta tasca de vigilància té una triple funció.

D’una banda, identificar els líders serveix com a tasca d’intel·ligència per als comandaments dels dos grups de policies antiavalots enviats de reforç, en la creixent previsió que la situació de tensió a Ceuta derivi en desordres greus, fins i tot en una situació temuda que amb prou feines s’esmenta en veu alta: una crida a una mena d’intifada a la ciutat que secundin els capitostos dels grups més nombrosos.

D’altra banda, les Forces de Seguretat necessiten tenir localitzats interlocutors amb influència als quals dirigir-se en moments de crisi, en els quals sigui d’utilitat conversar o negociar amb gent al capdavant de grups de migrants.

Intel·ligència

Aquesta tasca d’intel·ligència té una dimensió més profunda. A principis d’aquesta crisi va transcendir –sense confirmació oficial– que la Guàrdia Civil havia identificat almenys quatre capitostos que, entre la multitud, enviaven informació al Marroc sobre la marxa dels esdeveniments, el clima entre els migrants i la reacció de les autoritats espanyoles.

A les fonts consultades els consta que, en les 72 hores de més afluència de nedadors per El Tarajal, cacics locals del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD) ajudaven els joves (a nois, no noies) als seus pobles al sud del Rif a marxar cap a Ceuta. Perfils pròxims a aquest partit islamista moderat –en l’oposició des de l’aparellament del poder del seu líder, Abdelilah Benkirane, el 2017– presentaven la riuada humana sobre Ceuta com a mostra d’una feble situació de justícia social al Marroc, malgrat el creixement macroeconòmic del país. Els seus missatges es van multiplicar en perfils de xarxes socials que han desaparegut aquests dies.

Entre els objectius de la vigilància hi ha els contactes que, dins de Ceuta i Melilla, té el Comitè de Coordinació per a la Defensa de les Causes del Regne. És una organització el principal final de la qual és la reclamació de Ceuta, Melilla i els pinyons de sobirania espanyols. El seu president és l’exalcalde de Beni Enzar –localitat veïna de Melilla– i exmembre de la Cambra de Consellers (Senat) marroquí Yahya Yahya Yahya, de 59 anys, nascut a Melilla i que, en cas d’haver presidit una comissió parlamentària d’amistat Marroc-Espanya, va passar el juliol del 2025 a refundar el Comitè.

Anys de silenci

L’organització venia d’11 anys de silenci, després d’una suposada autodissolució el 2014, quan es deia Comitè per a l’Alliberament de Ceuta i Melilla. L’11 i 12 de juliol del 2025, en un acte difós per mitjans marroquins –i després per espanyols– Yahya va aplegar representants de 70 entitats a Fnideq, la localitat veïna de Ceuta, des d’on s’ha produït l’entrada massiva del juliol. Des d’allà, vestit amb roba paramilitar, amb altres dirigents del reconstituït comitè, es va traslladar a l’illot de Perejil i es va fotografiar per a la premsa marroquina.

Les fonts consultades confirmen que aquest grup – el més conegut, però hi ha altres – té activistes als dos costats de les fronteres de Ceuta i Melilla, alguns dels quals van estar en l’acte de refundació. Almenys un d’ells ha participat el 2025 en arengues a les xarxes socials dirigides a les cues d’automobilistes marroquins de l’operació Pas de l’Estret, farts d’esperes sota el sol per al tràmit duaner al Tarajal.