El col·laborador d’ETA que va utilitzar l’escó per escapar-se

Ángel Alcalde va ser detingut el 2 d’agost del 1988 per, presumptament, haver col·laborat amb ETA. Setze mesos després, el 2 de desembre del 1989, acudia al Congrés per presentar les seves credencials com a diputat electe d’Herri Batasuna per la província de Biscaia. La renúncia a l’acta d’un dels seus companys i l’assassinat d’un altre en la vigília de la constitució de les Corts l’havien convertit en diputat del Regne d’Espanya. Els següents dies van ser decisius: Alcalde va ser un dels tres parlamentaris que van establir un precedent al prometre la Constitució "per imperatiu legal" i, poc després, es va escapar i es va mantenir en parador desconegut durant 13 anys.

Candidat a l’alcaldia de Portugalete el 1983 i el 1987, Alcalde no va aconseguir el bastó de comandament de la ciutat biscaïna. Va ser detingut l’estiu del 1988, després que la policia trobés entre la documentació intervinguda al terrorista Santi Potros una sèrie de manuscrits atribuïts a Alcalde sobre possibles objectius per a ETA. Estant a la presó d’Herrera de la Mancha (Ciudad Real), a l’espera del judici que s’havia fixat per al febrer del 1990, va ser inclòs el quart en les llistes d’Herri Batasuna per Biscaia. La formació abertzale mai havia obtingut més de dos escons per aquell territori. Ningú esperava que sortís elegit.

I els comicis del 1989 no van ser diferents. El braç polític d’ETA va aconseguir dos seients al Congrés. Jon Idígoras i Tasio Erquicia eren els dos diputats electes. No obstant, el segon va renunciar a la seva acta per cedir-li el seu lloc a Josu Muguruza, amb gran pes en la formació. Així es va arribar al 20 de novembre, vigília de la sessió constitutiva de les Corts, en la qual els membres d’Herri Batasuna anaven a participar activament per primera vegada en les institucions. Aquella nit, Muguruza estava al costat dels seus companys a l’Hotel Alcalá de Madrid. Dos pistolers, posteriorment relacionats amb el moviment ultradretà Bases Autònomes, van fer foc contra ells. Muguruza va morir a l’acte. La llista electoral tornava a córrer i Alcalde esdevenia diputat.

L’endemà

"Podria semblar que avui no és dia de paraules, però penso, al contrari, que avui més que mai és un dia per afirmar la superioritat d’aquesta suprema expressió de la civilització, lligada a l’essència del Parlament, davant els que han volgut alterar amb la violència la normalitat del funcionament constitucional", va declarar l’endemà el reelegit president del Congrés, Félix Pons, en la primera sessió de la legislatura. Cap diputat d’HB hi va assistir.

Alcalde, que havia rebut la notícia a la presó d’Herrera de la Mancha, va ser excarcerat al cap de pocs dies. Al ser diputat electe només podia ser jutjat pel Tribunal Suprem, per la qual cosa l’Audiència Nacional es va inhibir a favor de l’alt tribunal. El 2 de desembre, 12 dies després de l’assassinat del seu company, Alcalde va presentar les credencials de diputat al Congrés. En aquell moment, només li quedava jurar o prometre la Constitució.

El dia marcat va ser el 4 de desembre, al començament de la primera sessió d’investidura de Felipe González. Alcalde, al costat dels altres dos diputats abertzales, Itziar Aizpurúa Egaña i Jon Idigoras, va arribar al Congrés amb un as sota la màniga. "Per imperatiu legal, sí prometo", van respondre tots tres al formular-los la pregunta. Pons va considerar que "al no haver utilitzat la fórmula reglamentària no han adquirit la condició plena de diputats" i els va demanar que abandonessin l’hemicicle. Va ser l’última vegada que Alcalde va aparèixer al Congrés.

La desaparició

Els dies 5 i 6 de desembre, durant els quals va continuar el debat d’investidura, ni Alcalde ni els seus companys es van presentar a la Cambra. Mentrestant, el Tribunal Suprem va sol·licitar el suplicatori al Congrés per poder processar el diputat. El 12 de desembre, reunida a porta tancada, la cambra baixa va autoritzar la petició i l’alt tribunal va ordenar el seu ingrés a la presó. No obstant, el diputat abertzale ja es trobava en parador desconegut. Així es va mantenir durant 13 anys, un període en què va reaparèixer puntualment –per descrèdit de la policia– a París, a Bèlgica i al Velòdrom mateix Velòdrom d’Anoeta, a Sant Sebastià, on va fer un discurs de set minuts el maig del 1991.

En aquella aparició, Alcalde era diputat de ple dret. El juny de 1990, el Tribunal Constitucional va donar la raó als tres parlamentaris d’Herri Batasuna i va avalar la fórmula que havien utilitzat per acatar la Constitució, de manera que en reconeixia plenament la condició de diputats. La sentència va obrir la porta, anys més tard, a fórmules com les que van utilitzar Oriol Junqueras el 2019, quan va prometre la Carta Magna "com a pres polític" i "per imperatiu legal", o Josep Rull, que ho va fer "amb lleialtat al mandat democràtic de l’1 d’octubre i al poble de Catalunya".

Alcalde va continuar fugit fins al 2003, quan va anunciar la seva tornada a Donostia. El delicte que li atribuïen als anys vuitanta ja havia prescrit, tot i que França l’havia condemnat el 1995 en rebel·lia per haver col·laborat amb ETA. El 2005, però, va tornar a ser empresonat i condemnat a un any i mig de presó per enaltiment del terrorisme.