Així progressa l’onada ultra: arrenca un curs clau amb eleccions a Alemanya, els EUA, Israel, França, Itàlia i Espanya

La derrota i sortida del Govern de Viktor Orbán a Hongria després de 16 anys en el poder va suposar, l’abril passat, un dels revessos més grans del moviment d’ultradreta nacionalista a escala global, després d’anys d’ascens imparable. Amb el compromís del president Donald Trump per intentar fer-lo guanyar i la participació del vicepresident nord-americà, J. D. Vance, no n’hi va haver prou per frenar una onada d’embafament popular.

La ultradreta també ha patit derrotes en els últims temps en altres països europeus. Als Països Baixos, el Partit per la Llibertat de Geert Wilders va perdre 11 escons en les eleccions de l’octubre del 2025 i va quedar fora de les negociacions de Govern. A Romania, l’ultranacionalista George Simion va ser derrotat en la segona volta per l’europeista Nicusor Dan. I, a Finlàndia, els Veritables Finlandesos es van desplomar en les eleccions municipals de l’abril del 2025 fins al 7,7% dels vots.

¿Ha tocat sostre el moviment ultra global?

«El context internacional i la caòtica política exterior de Trump podrien fer que aquests partits resultin menys atractius per als votants, però encara és massa aviat per saber si això tindrà conseqüències», opina per a EL PERIÓDICOGilles Ivaldi, investigador del CNRS al Centre d’Investigacions Polítiques de Sciences Po, a França.

L’investigador considera que els revessos electorals poden ser indicatius que «aquesta onada està arribant a un altiplà» després d’anys de creixement, entre els quals destaquen: les eleccions europees del 2024, que van confirmar la fortalesa d’aquests partits a nombrosos països europeus, com França, Alemanya i Itàlia, i la victòria de Trump en les eleccions presidencials del 2024 als Estats Units. «També estem assistint a l’ascens d’una ‘nova dreta’ llatinoamericana en països com Xile, l’Argentina, Colòmbia i el Perú, com ja va passar uns anys abans al Brasil amb Jair Bolsonaro».

Cicle polític per mesurar l’ascens ultra

Amb el curs polític que comença aquest setembre s’obre un cicle d’eleccions importants que serviran com a termòmetre d’aquesta onada política, que ha marcat l’agenda de l’última dècada i mitja, en la qual els moviments nacionalpopulistes, d’antiglobalització, euroescèptics i ultradretans han transformat l’enuig popular amb els partits tradicionals en vots. Fins al 2014, el percentatge de vot de la ultradreta a Europa estava per sota del 10%; ara se situa en el 25%, segons el centre d’anàlisi PopuList.

Al setembre hi ha eleccions en dos estats federats clau d’Alemanya, on Alternativa per a Alemanya (AfD) lidera les enquestes, i també a Suècia, on la clau és el resultat dels Demòcrates Suecs. A l’octubre es votarà a Israel, on la coalició de dreta i ultradreta nacionalista i religiosa va per darrere en les enquestes. Al novembre se celebraran les eleccions de mig mandat als Estats Units, amb els republicans de Trump patint per mantenir el control del Senat i la Cambra de Representants. El cicle es tancarà el maig del 2027, amb la segona volta de les eleccions presidencials franceses, en les quals Marine Le Pen lidera les enquestes. En algun moment d’aquí a l’estiu del 2027 hi haurà també eleccions a Espanya, i totes les enquestes apunten a una victòria i Govern del Partit Popular amb el suport de Vox.

«L’auge dels partits d’extrema dreta està impulsat per factors similars a la majoria dels països: El debilitament dels vincles amb els partits tradicionals i amb institucions com les esglésies i els sindicats, sovint lligats a aquests; la demanda de polítiques i discursos nativistes, i el descens generalitzat de la confiança en les institucions, inclosos els mitjans de comunicació tradicionals», valora per a aquest diari Kai Arzheimer, professor de Política Interior i Sociologia Política a la Universitat Mainz, a Alemanya.

Dates de les eleccions clau per a la ultradreta

ALEMANYA. Les primeres eleccions clau seran les de l’estat federat alemany de Saxònia-Anhalt, el 6 de setembre. El partit d’ultradreta nacionalista i euroescèptic AfD és el clar favorit, amb més d’un 42% en els últims sondejos, per davant de la CDU. Una de les claus serà comprovar si alguns dels diputats de la CDU estarien disposats a avalar un Govern de l’AfD. El 20 de setembre es votarà a Mecklemburg-Pomerània Occidental, on també s’espera que l’AfD sigui la primera força, amb al voltant del 36%, per davant de l’SPD.

«L’AfD és un partit especialment extremista fins i tot segons els estàndards de la dreta radical europea. Actualment lidera les enquestes i podria arribar a obtenir una majoria absoluta en alguna de les pròximes eleccions regionals de l’est d’Alemanya, cosa que suposaria una pertorbació molt important per al sistema federal cooperatiu alemany», considera Kai Arzheimer. «Però, tot i que no ho aconsegueixi, el seu ascens en les enquestes influeix en les polítiques públiques des de fa almenys tres anys, cosa que il·lustra l’argument anterior».

SUÈCIA. Una setmana després, el 13 de setembre, tindran lloc les eleccions legislatives de Suècia, on el partit antiimmigració Demòcrates Suecs apareix com a segona força, amb al voltant d’un 20% en els sondejos, només per darrere dels socialdemòcrates.

ISRAEL. El 27 d’octubre del 2026 es votarà a Israel. La qüestió allí és si Benjamin Netanyahu i el seu partit, el Likud, aconseguiran reeditar una coalició de dretes amb els partits d’ultradreta nacionalista i ultraortodoxos liderats pels ministres Itamar Ben-Gvir, de Poder Jueu, i Bezalel Smotrich, de Sionisme Religiós. Els sondejos atorguen al voltant de 53 escons a l’actual bloc governant, lluny dels 61 necessaris per arribar a la majoria.

ESTATS UNITS. El 3 de novembre se celebraran les eleccions de mig mandat als Estats Units, en què es mesurarà la força del trumpisme i del moviment MAGA en el Partit Republicà. Segons les últimes enquestes, els demòcrates recuperarien el control de la Cambra de Representants, que renova els seus 435 escons. El Senat, on s’elegeixen 35 escons, està més disputat, amb diverses eleccions estatals en situació d’empat tècnic.

FRANÇA. Les eleccions que més repercussió tindran a Europa, sens dubte, seran les presidencials de França. La primera volta se celebrarà el 18 d’abril del 2027, i la segona, el 2 de maig. Reagrupament Nacional (RN), liderat per Marine Le Pen, parteix com a favorit. Normalment, des del centredreta fins a l’esquerra s’aplicava fins ara un cordó sanitari i tots votaven el candidat que no fos de RN en segona volta. Però és possible que el populista d’esquerres Jean-Luc Mélenchon passi a aquesta segona volta. En aquest cas, és probable que part de la dreta moderada voti Le Pen.

«Les eleccions presidencials del 2027 tindran una importància especial a causa del paper de França a la Unió Europea. Una victòria de Reagrupament Nacional l’any vinent tindria un gran impacte no només a França, sinó també al conjunt de la UE, ja que l’extrema dreta continua sent profundament euroescèptica i està disposada a enfrontar-se a les institucions europees en polítiques com el clima i la immigració», valora Gilles Ivaldi. «En particular, una victòria d’RN donaria veu a l’extrema dreta al Consell Europeu, un dels principals centres de poder de la Unió Europea».

Marine Le Pen serà la candidata de Reagrupament Nacional i se situa actualment entre el 34% i el 36% d’intenció de vot. La seva victòria seria la més rellevant per a la ultradreta europea i marcaria un abans i un després per al moviment internacional.

ITÀLIA. La primera ministra, Giorgia Meloni, està valorant un possible avanç electoral a Itàlia. S’especula amb la possibilitat que la data triada sigui el mes d’abril que ve. El límit legal és finals d’any, però la líder de Germans d’Itàlia i primera cap de Govern ultradretana europea està caient en les enquestes i voldria evitar una caiguda més pronunciada.

ESPANYA. Les eleccions generals s’han de convocar al llarg del 2027, tret d’avanç sorpresa per part de Pedro Sánchez. Totes les enquestes apunten a una victòria de la suma del Partit Popular i Vox. Els dos partits podrien governar en coalició i seria la primera vegada en la democràcia que la ultradreta entra en un Govern a Espanya.