A què té dret Israel

El conflicte de Donald Trump a l’Iran –on ni els seus acòlits el recolzen– embolica en silenci la resta de l’esfera global. ¿Qui el va poder enganyar tant? Poc importa que creixin les bombes de Vladímir Putin sobre Kíiv, i encara menys que Israel avanci en la seva idea d’esborrar del mapa qualsevol indici palestí.

Les dues guerres amb prou feines compten quan la borsa depèn del que passi a l’estret d’Ormuz. Per això s’aprofita Vladímir Putin per incendiar una guerra que sap que té perduda, i per això també aprofita Benjamin Netanyahu per avançar en la neteja ètnica que està cometent a Palestina. Per això també és bo que Europa, pressionada ara per diplomàtics francesos i britànics, negui el dret d’Israel a construir més de mil noves vivendes en territori palestí, cosa que a la pràctica significaria el final de la viabilitat a la solució de dos Estats.

Per a Israel és potser el premi a aquesta guerra d’eliminació. El ministre d’Afers Exteriors d’aquest país, qüestionat a Londres sobre la idea de construir un nou assentament a Cisjordània, ha respost que els israelians tenen el mateix dret a ocupar aquestes terres que els britànics a viure al Regne Unit. Si no fos pel sentit supremacista que té segrestat l’Estat d’Israel, potser seria convenient que el ministre repassés la història, la més recent, per adonar-se que, sense legitimar un genocidi, aquestes terres no només no els corresponen, sinó que ocupar-les suposa un nou crim de guerra. ¿Vol dir això que Israel no té dret a defensar el seu territori? Més aviat al revés, el dret d’Israel a convertir-se en Estat va ser un acord multilateral validat per les Nacions Unides. Els palestins van pagar-ne bona part de les conseqüències, però privades d’un Estat propi només han sigut víctimes d’una ocupació il·legal, primer, i d’un intent de genocidi ara. Per això és necessària la iniciativa de diplomàtics anglesos i francesos per recordar que la defensa d’Israel a existir no es basa en l’eliminació de Palestina. Aquest no és el seu dret.