Els centres del poder en vacances

Mallorca - Palau de Marivent

El Palau de Marivent mira al Mediterrani, però a l’estiu també mira a la política. La residència mallorquina de la família reial, propietat de l’Administració autonòmica, funciona cada agost com una prolongació de la Zarzuela. Allà el 6 d’agost Felip VI va rebre Juan Jesús Vivas, president de Ceuta, en plena crisi migratòria i fronterera. Vivas va sortir-ne amb un missatge: el Rei manté el seu compromís de realitzar una visita oficial a la ciutat autònoma, que mai ha trepitjat fins ara, tampoc com a príncep d’Astúries. Els precedents expliquen fins a quin punt les vacances no han alliberat l’agenda. El 2013, Joan Carles I es va citar amb el llavors president del Govern, Mariano Rajoy, mentre Espanya i el Regne Unit mantenien obert el pols per Gibraltar. L’agost de 1985, un altre cap de l’Executiu, Felipe González, va informar el Rei sobre els últims atemptats comesos per la banda terrorista ETA. I el 1993 hi va acudir Pedro Solbes, que acabava de ser nomenat ministre d’Economia i Hisenda, per analitzar la crisi econòmica i les mesures que prendria el Govern. A Marivent canvia l’escenari; els afers d’Estat, no.

Lanzarote - La Mareta

La Mareta va néixer per al descans i va acabar fent lloc a la política. La residència de Costa Teguise, un regal de Hussein I de Jordània a Joan Carles I i després incorporada com a Patrimoni Nacional, ha acollit trobades del més alt nivell. Allà, Felipe González i Helmut Kohl van parlar el 1991 del futur d’Europa després de la reunificació alemanya, i el 2003 José María Aznar va rebre Gerhard Schröder quan la guerra de l’Iraq dividia els governs europeus. Aznar també va dinar allà amb els Reis el gener del 2000, i durant la seva estada va morir María de les Mercedes, mare de Joan Carles I. La casa conserva, a més, una curiosa excepció: Mikhaïl Gorbatxov i la seva dona, Raïsa, van passar unes setmanes de vacances a La Mareta el 1992 i el Govern va cancel·lar les visites oficials previstes precisament perquè poguessin descansar. Pedro Sánchez ha recuperat amb freqüència la residència com a retir presidencial: el 2024 va rebre allà Salvador Illa poc després de la seva arribada a la Generalitat, i aquest estiu ha tornat a instal·lar-s’hi.

Baqueira Beret - La Pleta

Disset dies abans del 23F, el militar Alfonso Armada es va reunir amb Joan Carles I a Baqueira. El general va explicar després, durant el judici pel cop, que havia sigut convidat a sopar amb els Reis el 6 de febrer de 1981; la cita prevista en un restaurant es va cancel·lar per la mort de Federica de Grècia, mare de la reina Sofia, i Armada va acabar a la Pleta, on va estar amb el Monarca. L’últim testimoni sobre aquella trobada la va aportar Joan Carles I a Reconciliación, les seves memòries, publicades al desembre. El Rei explica que no va acompanyar la seva dona a Madrid i que va estar al Pirineu perquè volia "sondejar l’ànim dels militars" i obtenir informació de primera mà. Segons el seu relat, Armada li va parlar de rumors a les casernes, però no li va donar cap element que el posés en alerta. La Pleta, a més, té una particularitat: no pertany a Patrimoni Nacional. El xalet va ser cedit per a ús de la família reial per uns empresaris i durant dècades va ser el refugi hivernal de Joan Carles I i la seva família. Allà, per exemple, va rebre en diverses ocasions el president Jordi Pujol, als anys 80 i també el 2001. Felip VI ha continuat allotjant-se a la casa en escapades privades per esquiar aquests últims anys, però no consta que hagi celebrat allà trobades o reunions de treball com a Rei.

Huelva - Las Marismillas

El març de l’any 1988, el president francès François Mitterrand va arribar a Doñana sense honors oficials i amb una agenda de treball. El president del Govern, Felipe González, l’esperava a Las Marismillas. Els dos presidents van conversar durant quatre hores, bona part a soles i passejant al costat d’una llacuna, sobre la construcció europea, seguretat i defensa i la coordinació de les presidències espanyola i francesa de la Comunitat Europea. Era diplomàcia d’Estat amb format de retir. González havia començat a utilitzar la finca com a residència d’estiu el 1986 i els seus successors van mantenir aquesta doble condició de descans i feina. El també ex cap de l’Executiu José María Aznar va rebre a Doñana el primer ministre britànic Tony Blair el 1998, acabat de firmar l’Acord de Divendres Sant, i el primer ministre marroquí Abderrahman Youssoufi el 2000, amb la pesca i la immigració sobre la taula. El 2018, Pedro Sánchez va allotjar a Las Marismillas la cancellera alemanya Angela Merkel, durant un cap de setmana de treball, tot i que la reunió formal es va celebrar a Sanlúcar de Barrameda. Las Marismillas és una finca de titularitat estatal, propietat de l’Organisme Autònom Parcs Nacionals (Ministeri per a la Transició Ecològica), que els presidents del Govern han utilitzat tant per descansar com per rebre dirigents estrangers.

Toledo - Quintos de Mora

George W. Bush va triar Espanya com a primera escala de la seva primera gira europea com a president dels Estats Units. El 12 de juny del 2001, José María Aznar el va portar Quintos de Mora, una finca pública a les muntanyes de Toledo, per conversar lluny de la formalitat de la Moncloa. Hi van passar unes quatre hores, dinar inclòs. Van parlar de la relació transatlàntica, l’ampliació de l’OTAN, Rússia, l’Amèrica Llatina i el polèmic escut antimíssils que impulsava Washington. Era l’inici d’una relació política que es va enfortir enormement després dels atemptats de l’11S i que va arribar a la seva màxima expressió amb la guerra de l’Iraq, el 2003. Aznar va convertir Quintos de Mora en un dels seus escenaris preferits per a la diplomàcia discreta. El 2003 va rebre allà el primer ministre marroquí, Driss Jettou, per intentar "refundar" les relacions amb Rabat després d’anys de crisi (i de Perejil) i, mesos després, el president de França Jacques Chirac, amb qui mantenia profundes diferències sobre la guerra a l’Iraq i el futur d’Europa. Pedro Sánchez va recuperar aquest ús el 2022 al reunir-se a la finca amb el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, setmanes abans de la cimera de Madrid i en plena invasió russa d’Ucraïna. Quintos de Mora és una finca pública gestionada per l’Organisme Autònom Parcs Nacionals. Amb Aznar es va convertir en un despatx presidencial a prop de Madrid.