Espanya rebutja les pretensions del Marroc sobre Ceuta i Melilla

La crisi migratòria viscuda a Ceuta aquest estiu va pel camí d’esdevenir, a més, una crisi diplomàtica. Més de tres setmanes després de l’entrada de més de 70.000 migrants a la ciutat autònoma, el Govern del Marroc posa en qüestió la sobirania d’aquest territori, així com el de Melilla. Les declaracions del ministre de Justícia marroquí, Abdellatif Ouahbi, que afirmen que tots dos enclavaments constitueixen un "dret històric i geogràfic" del Marroc, l’Executiu de Pedro Sánchez s’ha vist obligat a traslladar un "rebuig taxatiu" a les pretensions del país veí.

"La qüestió de Ceuta i Melilla continuarà sent un tema de diàleg entre nosaltres i Espanya, i mantindrem el nostre dret històric i el nostre dret geogràfic", va afirmar divendres Ouahbi al canal públic marroquí 2M. Així, va assegurar també que "un objectiu de l’Executiu marroquí és buscar la solució definitiva a la situació actual" perquè Ceuta i Melilla "tornin al si de la pàtria (el Marroc)". Aquesta no és la primera vegada que Ouahbi s’expressa d’aquesta manera. L’11 d’agost ja va posar sobre la taula aquesta qüestió: "Ens mantenim ferms en la nostra sobirania i volem resoldre el problema mitjançant el diàleg".

Llavors, va ser la ministra de Defensa, Margarita Robles, la que va afirmar: "Ceuta no és espanyola, és espanyolíssima". No obstant, després de les noves paraules del ministre marroquí, el Ministeri d’Exteriors, dirigit per José Manuel Albares, va deixar del tot clar mitjançant un comunicat que "Ceuta i Melilla són dues ciutats espanyoles frontera d’Espanya i de la UE. Formen part de la integritat territorial i de la sobirania d’Espanya reconeguda internacionalment i són igualment part integrant del territori de la UE".

"Rebutgem i rebutjarem taxativament qualsevol plantejament diferent respecte a Ceuta i Melilla", afegeix la nota, que conclou assegurant que "aquesta posició s’ha traslladat clarament avui pels canals diplomàtics" al Govern del país veí. El ministre Albares, però, no s’hi ha referit públicament ni tampoc ha publicat cap missatge a les xarxes socials.

Relació "excel·lent"

Des de l’entrada massiva de migrants del 30 de juliol, l’Executiu ha intentat mantenir un perfil baix en el que està relacionat amb el país veí. Pedro Sánchez va admetre al cap de pocs dies que el que havia passat a la ciutat autònoma era una "violació de la integritat territorial d’Espanya", però va evitar en tot moment responsabilitzar el Marroc. Lluny d’això, va recalcar que la interlocució era "constant, fluida i raonable".

La resta de ministres han deixat clar que la cooperació amb les autoritats marroquines era bona. Davant les paraules d’Ouahbi de fa 10 dies, fonts del Govern van intentar treure ferro de l’assumpte i van titllar d’"excel·lents" les relacions amb el regne de Mohamed VI.

La reivindicació del Marroc sobre totes dues ciutats ve de llarg, des de la seva independència, el 1956. El difunt rei Hassan II ja havia instat al seu dia Espanya a crear una "cèl·lula de reflexió" sobre el futur dels dos enclavaments, i l’actual Executiu marroquí insisteix en la creació d’una "comissió de diàleg" que permeti analitzar la qüestió entre tots dos països. A més, aquestes pretensions han rebut el suport les últimes setmanes dels EUA i d’Israel.