Illa se centra en la projecció exterior: 15 viatges i 117.000 km en dos anys

Salvador Illa va arribar al càrrec fa dos anys parlant d’estabilitat, seguretat, feina i habitatge, però no va aclarir si seria un president procliu a la projecció exterior. Aquest sempre ha sigut un tema delicat, perquè no tothom comparteix –ni accepta– que la Generalitat pugui fer política fora dels límits de Catalunya, com va quedar clar durant el Procés amb el tancament de les llavors denominades ambaixades, malgrat que l’Estatut l’hi reconeix. El president no només ha volgut exercir aquestes competències en matèria internacional, sinó que s’ha convertit en un líder del Govern prolífic en viatges a l’estranger. Dels que més.

En 24 mesos en el càrrec se li comptabilitzen 15 viatges i 117.000 quilòmetres. Per posar les dades en perspectiva: el seu antecessor en el càrrec, Pere Aragonès (ERC), sí que va proclamar que volia ser un president viatger i a l’equador del mandat havia fet dos viatges més (17), però diversos milers de quilòmetres menys (66.000). La diferència és que Illa ha cultivat el viatge intercontinental i ja en suma cinc: Japó i Corea del Sud, Xina, Mèxic, els Estats Units i, el més recent, Vietnam i Singapur.

Illa ha sustentat la seva aposta per la política exterior des d’una perspectiva econòmica. El seu argument és que la Generalitat ha d’ajudar l’economia catalana a projectar-se a l’exterior. Sobretot en un context internacional tan inestable com l’actual, on un dia l’economia es ressent pels aranzels de Trump, un altre pel tancament de l’estret d’Ormuz i el següent per una escalada del conflicte a Ucraïna.

Però hi ha un altre motiu menys confessable que explica per què Illa –i també la gran majoria dels seus predecessors– acaben sempre apostant pels viatges institucionals a l’exterior: és una política que no només no genera desgast, sinó que proporciona uns contactes econòmics i polítics d’alt nivell. També fotos per exhibir a l’opinió pública. Durant aquests dos anys Illa ha pogut recollir imatges amb el papa Lleó XIV al Vaticà; amb el rei Carles III; amb l’exalcaldessa de París, Anne Hidalgo; amb el vicepresident de l’Assemblea Popular Nacional de la Xina, Wu Weihua i amb el primer ministre de Singapur, Lawrence Wong.

Així mateix, Illa també ha comptat amb un aliat clau en aquestes expedicions que no van tenir ni Aragonès, ni Quim Torra, ni Carles Puigdemont ni Artur Mas, el recolzament de les ambaixades espanyoles.

Xocs diplomàtics

Els seus antecessors van tenir més d’una topada amb la diplomàcia de l’Estat perquè alguns dels seus viatges sempre tenien un component de defensa del referèndum i de la independència de Catalunya, un factor que amb Illa ha desaparegut.

En aquests dos anys, el president ha tingut dues zones prioritàries. La primera, Europa i, en especial, Brussel·les, on ha considerat que la Generalitat havia de guanyar presència en les institucions comunitàries i iniciar un "nou cicle de col·laboració" amb la Unió Europea. Ha estat tres vegades a la capital europea, una d’elles, això sí, també va ser per reunir-se amb Puigdemont. Els altres països del continent triats han sigut França (tres cops, Itàlia (dos) i el Regne Unit (dos).

La segona zona prioritària del president ha sigut Àsia, amb tres viatges i cinc països diferents visitats. La Generalitat considera que és una regió on Catalunya pot créixer molt, per exemple pel que fa a les exportacions, tenint en compte l’amenaça permanent que suposa la política aranzelària de Trump. Per simbolitzar aquesta aposta, el president va anunciar l’obertura d’una delegació de la Generalitat a la Xina, una decisió que li va suposar algunes crítiques de l’oposició a l’entendre que és un país on no es respecten els drets humans.

Canvi de perspectiva

L’aposta per la política exterior, i en especial per les delegacions, no sempre va estar en el full de ruta del PSC. El 2023, quan estava a l’oposició, va exigir al Govern d’Aragonès que posés fre a l’expansió. El seu argument llavors va ser que primer s’havien d’avaluar les que ja estaven en funcionament. Com que l ’executiu d ’ERC necessitava els vots socialistes per als pressupostos, va accedir a la demanda.

Amb la sortida del Govern d’ERC i l’entrada del PSC es van invertir els papers. Els republicans van fer valer els seus vots decisius en la investidura d’Illa per, precisament, assegurar-se que les delegacions no només no es frenarien, sinó que continuarien expandint-se. "S’ampliarà la xarxa de delegacions", figura en l’acord d’investidura encara vigent. A part de la delegació de la Xina, Illa n’ha anunciat dues més: una a Jordània i una altra al Canadà. Això significa que, abans d’acabar la legislatura, la Generalitat en tindrà 24 en total. Un creixement exponencial si es té en compte que el 2017 el Govern de Mariano Rajoy les va tancar totes –tret de la de Brussel·les– quan va suspendre l’autonomia de la comunitat.

Amb el nou curs polític que començarà al setembre la tendència no variarà. Illa va anunciar que té previst fer entre dos i tres viatges abans d’acabar l’any. El primer serà al setembre a Ucraïna, un país amb el qual Catalunya està "cooperant molt bé" i al qual vol traslladar "un missatge de suport per l’enorme esforç" que està fent en la guerra contra Rússia.