Junts dubta entre combatre o ignorar Aliança davant l’auge del partit ultra

El debat va estar servit des del moment en què Sílvia Orriols va guanyar les eleccions municipals del 2023 a Ripoll. El dubte era si era més efectiu combatre-la pactant un govern alternatiu o si bé era millor deixar-la governar. Les tres setmanes que van transcórrer entre els comicis i el ple d’investidura van estar plenes de vaivens i contradiccions entre els dirigents de Junts, que rebien la pressió del PSC i d’ERC per sostenir el cordó sanitari. Aquest va ser només el preludi de la disjuntiva que els postconvergents continuen sense tenir resolta actualment, davant l’auge que les enquestes pronostiquen a Aliança Catalana al Parlament.

L’esquerda la va obrir la llavors presidenta del partit, Laura Borràs. Va ser la primera dirigent a rebutjar públicament un cordó sanitari contra la líder de l’extrema dreta. Hores després, no obstant, va ser corregida per l’executiva que ella mateixa dirigia. Orriols va ser investida. La direcció nacional del partit va emetre un dur comunicat en el qual assegurava que no compartia la decisió dels seus regidors de permetre que governés i emplaçava la resta de formacions a intentar una entesa posterior per desbancar-la, però no va acabar passant. Van estar a prop el febrer del 2025, però llavors la cúpula va acabar desactivant la moció de censura. "Hem de guanyar a les urnes", va justificar el secretari general del partit, Jordi Turull.

L’última enquesta publicada per EL PERIÓDICO situa la formació com a segona força amb entre 25 i 28 diputats. Ara té dos escons. El principal perjudicat dels últims estudis demoscòpics –també del CEO– és Junts, que es mou en una forquilla d’entre 15 i 18 escons quan ara és segona força amb 35. Aquestes males dades han revifat el debat dins del partit sobre com frenar l’ascens d’Orriols. No obstant, de moment, la direcció no té previst fer grans canvis.

Des de la cúpula relativitzen les dades demoscòpiques publicades, però molts reconeixen en privat que la tendència a la baixa és innegable. No obstant, ho atribueixen al fet que no juguen en igualtat de condicions per l’absència de Carles Puigdemont, que encara continua esperant l’aplicació de la llei d’amnistia, i a una dificultat per fer arribar les seves propostes a la ciutadania. Un problema que no és nou i que Junts té diagnosticat des de fa més de dos anys, però no ha trobat encara l’antídot.

Fonts del partit defensen que Junts fa una política propositiva davant de l’"insult constant" d’aquesta mena de formacions i recorden que han aconseguit que iniciatives com la llei contra la multireincidència s’aprovessin al Congrés. També assenyalen que han impulsat –de moment, sense èxit– una norma contra les ocupacions o la delegació de competències en immigració, i que han presentat propostes per prohibir el burca o limitar el padró. No obstant, lamenten que la seva tasca legislativa no es mostri davant les càmeres ni arribi al gran públic. A partir del setembre, volen enfocar-se a entaular la batalla a les xarxes socials, un terreny molt dominat per l’extrema dreta.

El que de moment tenen ben clar a Junts és que no se sumaran a nous cordons sanitaris contra Orriols. El canvi d’estratègia de la direcció postconvergent respecte a Aliança en només dos anys –d’instar una moció de censura a acabar desactivant-la– es deu al fet que Junts ja no confia en la seva eficàcia. Tot i que abans de les eleccions catalanes del 2024 Junts es va sumar al veto contra la formació d’extrema dreta, amb el temps han anat guanyant pes internament les veus partidàries d’un xoc molt més mesurat amb la formació ultra.

Prendre el pols

La voluntat és evitar donar munició a la seva estratègia victimista i enfadar els votants fronterers amb l’esperança que puguin tornar a captar-los. És, de fet, l’estratègia que Josep Rull ha intentat implantar al Parlament des que ostenta la seva presidència. Si hi ha o no ‘orpasso d’Aliança Catalana a Junts no es podrà dilucidar fins al 2028, data en què s’han de celebrar les pròximes eleccions catalanes. No obstant, es prendrà el pols a la situació en les municipals del 2027. Caldrà veure quantes candidatures aconsegueix presentar Orriols, però el debat en la postconvergència continua vigent sobre si cal combatre-la o ignorar-la, una decisió que es posarà a prova amb els pactes postelectorals.