L’Audiència descarta una intenció "espúria" en la investigació a Zapatero

L’Audiència Nacional ha aprofitat aquest estiu per avalar sense embuts la legalitat de l’obertura del cas Zapatero que va portar a terme la titular de la plaça número 15 de la Secció d’Instrucció del Tribunal de Instància de Madrid, María Esperanza Collazos, segons especifica una interlocutòria del 29 de juliol, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. La magistrada va dictar el 28 de novembre del 2025 una interlocutòria en la qual acceptava a tràmit una denúncia presentada per la fiscal d’Anticorrupció Elena Lorente, i va acordar l’obertura d’una peça separada del cas Plus Ultra, la investigació inicial del qual havia estat sobreseguda per una interlocutòria del gener del 2023, confirmada el 14 d’abril del mateix any per la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Madrid. En concret, la Sala "va mantenir el sobreseïment provisional i no el sobreseïment lliure, com pretenien el Ministeri Fiscal i l’Advocacia de l’Estat", detalla la resolució judicial.

D’aquesta manera, la Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional avala la decisió que va prendre la jutge Collazos d’obrir la peça separada del cas Plus Ultra, en la qual es manté com a investigat l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero. I en dues resolucions més els magistrats recolzen el secret de les actuacions i la negativa de l’actual magistrat encarregat de les indagacions, José Luis Calama, de rebutjar la devolució dels dispositius que van ser interceptats als investigats.

Els advocats dels investigats van recórrer les decisions de la jutge perquè creien, a més, que la Fiscalia Anticorrupció no hauria d’haver denunciat davant seu els nous fets coneguts. Defensaven que la instructora, al conèixer l’existència de la querella, hauria d’haver-la remès als jutjats de plaça de Castella perquè les indagacions s’adjudiquessin al jutge predeterminat per la llei.

En aquest sentit, la Sala reconeix en la seva interlocutòria del 29 de juliol que, des del punt de vista purament processal, "es podria posar en dubte la conveniència de l’obertura de la peça separada per part del Jutjat d’Instrucció", ja que, davant la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció, dirigida directament a l’esmentat jutjat sense passar per l’oficina de repartiment, hi havia dues possibilitats més: "Dictar interlocutòria de reobertura de les diligències prèvies 597/21 [Plus Ultra], ja que s’havien arxivat per sobreseïment provisional i hi cabia aquesta possibilitat davant d’uns fets nous que poguessin donar lloc a això, o bé, segona possibilitat, la d’incoar unes diligències prèvies noves que haurien d’haver-se repartit al jutjat d’Instrucció que correspongués".

Però els magistrats afirmen que la tercera opció, la d’obrir una peça separada –que va ser l’escollida per part de la jutge– "és potser l’opció més adequada des del punt de vista processal, ja que els fets que es posaven en coneixement de l’autoritat judicial tenien una evident relació amb els fets objecte d’investigació anterior a les diligències prèvies principals".

Per això, l’Audiència Nacional defensa que "no constitueix cap frau processal per part de la fiscalia el fet que es dirigís directament" la querella a la jutge Collazos, com reclamen les defenses, "ja que entenia que es tractava de fets relacionats i, podríem dir, connexos, des de la perspectiva jurídica, amb els que s’havien arxivat provisionalment". A més, la separació de la peça principal també té sentit, prossegueix la interlocutòria, perquè "les persones que haurien de ser sotmeses a investigació eren diferents dels investigats en el procediment principal, a qui, per cert, ni tan sols se’ls va prendre declaració judicial".

"Evident relació"

L’Audiència Nacional atorga en la seva interlocutòria legitimitat a la jutge que va obrir la causa, "ja que s’havien investigat uns fets anteriors que tenien una evident relació amb els que la Fiscalia Especial Anticorrupció denunciava com a nous". Així doncs, prossegueix la resolució, "el més lògic és que el jutge competent fos el que ja havia conegut anteriorment, que, a més, podia examinar de manera més eficaç i adequada si es tractava dels mateixos fets o d’altres de nous i de la conveniència de reobrir o no les actuacions".

"En l’elecció directa del Jutjat d’Instrucció 15 de Madrid per part de la fiscalia no s’aprecia que tingués cap intencionalitat espúria, sinó que era raonable perquè ja havia conegut fets directament relacionats amb els que denunciava", prossegueix la interlocutòria, que ressalta que "resultaria sorprenent que això fos així, perquè el Jutjat d’Instrucció 15 de Madrid havia sobresegut provisionalment les actuacions principals, i en segon lloc la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid havia interposat, juntament amb l’Advocacia de l’Estat, un recurs d’apel·lació perquè es decretés el sobreseïment lliure, per la qual cosa seria lògic que la Fiscalia busqués que no fos el mateix jutjat d’instrucció el que novament conegués de la denúncia i, per tant, que assumia el risc que es tornés a dictar una nova interlocutòria d’arxiu".

"Altres persones"

Així mateix, els magistrats reiteren que la querella d’Anticorrupció es referia a "fets nous" i que "la font dels missatges també és diferent". En aquest sentit, la Sala afirma que la denúncia d’Anticorrupció "es dirigeix contra altres persones que no figuraven com a investigats en el procediment matriu".

La querella es va dirigir contra els germans empresaris peruans Felipe i Enrique Baca Arbulu i també contra Gabriela Puente Garaboa (Veneçuela), Danilo Alfonso Diazgranados (Veneçuela), Simon Leendert Verhoeven (Països Baixos), Kristhian Alegre Walter (Perú) i un advocat espanyol. Finalment, han acabat imputats, entre d’altres, Zapatero i el seu presumpte testaferro, Julio Martínez Martínez.

En concret, conclou la interlocutòria, "la font de prova dels nous fets es basa essencialment en dues comissions rogatòries i la informació que se’n dedueix, expedides a França i a Suïssa, i del material confiscat en aquestes comissions rogatòries, partint de l’existència indiciària d’una organització criminal que es dedica al blanqueig de capitals, que es dedueix de l’existència de transferències des de comptes bancaris espanyols de l’entitat Plus Ultra a comptes a l’estranger i pertanyents a entitats mercantils que precisament estaven sent investigades en aquests països".

Subscriu-te per seguir llegint