El rebuig dels centres de dades agita la campanya de les legislatives

Els Estats Units s’han convertit en el laboratori tecnològic on neixen noves formes d’intel·ligència artificial (IA) i, ara, també en laboratori del seu rebuig social. El que va començar com a protestes locals de veïns contra la instal·lació dels anomenats centres de dades –unes gegantines naus industrials que allotgen servidors, sistemes d’emmagatzematge i xarxes informàtiques per fer funcionar eines com ChatGPT– s’ha transformat en un fenomen d’abast nacional. Els centres de dades han donat forma física a la IA i a l’escepticisme que desperta.

"La magnitud dels projectes, un cost econòmic evident i un culpable fàcilment identificable. Aquesta combinació és la que ha convertit el que normalment serien dotzenes de conflictes locals inconnexos en una única onada nacional", explica Daniel Aldrich, professor de la Northeastern University, a Boston.

Aquest salt del local al nacional ha coincidit amb la campanya per a les legislatives de mig mandat, que se celebren el 3 de novembre. El més inesperat és que el rebuig ha portat dirigents de dreta i esquerra a defensar la mateixa causa: posar fre als centres de dades. Des del governador de Florida, Ron DeSantis, fins al senador Bernie Sanders, una de les figures més progressistes del país.

Aquesta "coalició improbable" –com l’anomena Aldrich– "transcendeix la ideologia" i cada bàndol critica el fenomen des del seu tamís ideològic: l’esquerra vincula aquests projectes amb la concentració de poder corporatiu i la hipervigilància; en canvi, la dreta populista denuncia les grans tecnològiques com una elit allunyada dels interessos de la classe treballadora a què apel·la la base trumpista.

Factura energètica

El resultat, ara per ara, s’assembla a Nova York i a Texas, bastions demòcrata i republicà, respectivament, que han posat fre a la febre de les infraestructures de la IA. Nova York ha imposat una moratòria de fins a un any a nous permisos per a centres de dades mentre desenvolupa un marc regulatori. Texas, per la seva banda, ha paralitzat noves interconnexions a la xarxa mentre audita els projectes que hi ha pendents, pausant, de facto, la construcció de nous centres de dades.

Però hi ha una qüestió en què tots dos pols coincideixen. "Els ciutadans no haurien de pagar en la seva factura elèctrica els costos addicionals associats a satisfer aquesta demanda. Això és molt bipartidista", explica a aquest diari Alexandra Klass, que és codirectora del programa de Dret Mediambiental i Energètic de la Universitat de Michigan.

La por és que el fort augment de demanda energètica encareixi l’electricitat. Un centre de dades típic orientat a IA pot consumir tanta electricitat com 100.000 llars, segons l’Agència Internacional de l’Energia, i aquesta nova càrrega pot exigir noves centrals i xarxes de transmissió. A més, si la bombolla de la IA acaba desinflant-se, sorgeix un altre risc a llarg termini: que les elèctriques construeixin infraestructures per a una demanda que no es materialitzi i els consumidors paguin més fins que les energètiques amortitzin la inversió.

S’hi afegeix un creixent ressentiment pels incentius que estats i administracions locals han ofert durant anys per tal d’atraure aquests macroprojectes. Les exempcions fiscals són un dels principals incentius per atraure’ls, malgrat que els ingressos tributaris són una de les poques contrapartides per als municipis, atès l’escassa ocupació que generen. A mesura que creix el rebuig, cada vegada més veus pregunten: "¿Per què estem donant tots aquests beneficis econòmics als centres de dades? Ni tan sols els volem", explica Klass.