Els socis, un suport crític

L’estiu comença a arribar al final. Tot i que queda una setmana d’agost, l’activitat política torna amb força aquesta setmana i, si bé serà un començament intens per al Govern –compareixeran vuit ministres abans que acabi el mes–, el fet és que tornarà a un escenari polític que ha canviat poc o gens. Almenys, respecte a la seva situació parlamentària. Els socis de l’Executiu començaran el curs com el van acabar: alguns amb fortes crítiques, d’altres sumits en el silenci, però tots disposats a sostenir Pedro Sánchez. O almenys, a no deixar-lo caure i que la legislatura acabi tota sola.

El president del Govern va arrencar el període estival a finals de juny amb un seriós toc d’atenció: el Congrés, amb els vots del PP, Vox, Junts, Coalició Canària i UPN, li va exigir que dimitís o se sotmetés a una qüestió de confiança. I durant els dos mesos següents les dinàmiques pròpies dels seus aliats no s’han deixat de repetir. ERC i el PNB han mantingut una crítica moderada per Ceuta, pel finançament autonòmic, per la falta de Pressupostos... Junts, diversos decibels per sobre, ha arremès contra la gestió de l’Executiu i ha reclamat una vegada més les competències en immigració per a Catalunya. I EH Bildu, el soci més fidel, s’ha mantingut en un discret silenci durant l’últim mes.

Al llarg dels últims mesos, el Govern ha rebut retrets des de totes aquestes formacions. Sobretot, pels presumptes casos de corrupció –alguns ja sentenciats– que han envoltat Sánchez. S’hi afegeixen les crítiques per la paràlisi parlamentària en què està sumit l’Executiu, malgrat tots els esforços per tirar endavant lleis de poc abast, i la falta d’uns Pressupostos Generals de l’Estat per tercer any consecutiu i anant cap al quart. No obstant, els aliats continuen sostenint Sánchez i en el PP ja van assumir al començament de l’estiu que el president del Govern mirarà d’esgotar la legislatura i que els socis no facilitaran la seva caiguda.

Les primeres cites dels socis seran al llarg d’aquesta setmana al Congrés, on compareixeran vuit ministres per la crisi de Ceuta: Fernando Grande-Marlaska (Interior), Margarita Robles (Defensa), José Manuel Albares (Assumptes Exteriors), Félix Bolaños (Presidència i Justícia), Mónica García (Sanitat), Elma Saiz (Inclusió i Migracions), Sira Rego (Infància i Joventut) i Ana Redondo (Igualtat). Les últimes setmanes, ERC ha denunciat que aquestes explicacions arriben tard, que s’haurien d’haver produït a començaments de mes, i el PNB li va exigir un pla estructural de migració. Fonts d’EH Bildu van dir que prendrien posició "més endavant".

Cap d’aquestes tres formacions ha anat a les comissions que ha convocat el PP al Senat les últimes setmanes i a les quals han plantat els ministres Grande-Marlaska, Albares i Robles. Sí que ho ha fet Junts, que l’últim any ha anat coincidint cada vegada més amb el PP. El portaveu postconvergent a la Cambra alta, Eduard Pujol, va recordar que reclamen el traspàs de les competències en immigració a Catalunya, una reivindicació que se sentirà al llarg de les pròximes setmanes al Congrés.

Acords pendents

Aquest curs que arrenca també ofereix als socis les últimes oportunitats per cobrar-se els pactes que van tancar amb el Govern al començament i al llarg de la legislatura. I no són pas pocs. A ERC tenen la vista posada en la reforma del sistema de finançament autonòmic, després de pactar amb el PSOE un model nou. A finals de juliol, l’Executiu va desconvocar el Consell de Política Fiscal i Financera en què s’havia de començar a debatre, un retard criticat pels republicans que exigeixen que sigui aprovat abans que no acabi l’any. A més, està pendent de tramitar-se al Congrés la llei que permetria la condonació de part del deute de les comunitats autònomes.

Les exigències de Junts són menys concretes. Fa mesos que els de Carles Puigdemont es distancien del Govern i si demanen res és que es paguin a Catalunya tots els diners que no s’han executat en anys anteriors. L’altre compromís pendent és aconseguir que el català es pugui fer servir a la Unió Europea, cosa que no sembla que hagi de passar els pròxims mesos. La línia vermella del PNB sembla que està en un futur debat pressupostari. Si el Govern no aconsegueix tirar endavant els comptes, Sánchez hauria de dimitir, expliquen a la formació jeltzale. El cap de l’Executiu, a més, els deu una reforma de la llei de secrets oficials, un compromís que va adquirir amb el mateix Aitor Esteban i que fa mesos que està oblidat.

Cal afegir-hi els pactes amb el BNG i Coalició Canàries, tots dos relatius a la millora del finançament i la infraestructura dels seus territoris i la dura oposició de Podem, que fa mesos que diu que la legislatura és morta però no fa passos en cap direcció. L’escenari, per tant, és el mateix que va deixar Sánchez abans d’anar-se’n de vacances: una aritmètica endimoniada que requereix moltes negociacions i suportar les crítiques dels socis a canvi de continuar a la Moncloa.